José Alfredo Martín: «Hi ha molt talent en la joventut»

José Alfredo Martín és un dels quatre fundadors d’‘Apadrina un Olivo’ un innovador projecte iniciat fa set anys a Oliete, un poble de Terol condemnat a la desaparició, que busca remoure consciències i sumar energies per frenar l’abandonament de les àrees rurals. Llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses, Martín ha sigut un dels ‘coach’ del Campus Virtual de l’EduCaixa Challenge, celebrat aquesta setmana i en què han participat més de 330 estudiants d’Espanya i Portugal.

-¿Què el vinculava a Oliete?

-Res. Soc nascut a Madrid i la meva família és d’un poble molt petit d’Extremadura i d’un altre, també petit, d’Àvila. 

-¿Llavors?

-Som quatre fundadors. Un és el meu germà, que va néixer informàtic. Amb un amic de València, que també va néixer informàtic, van participar el 2013 en una ‘campus party’ a Londres. Allà van conèixer l’Alberto, la família del qual sí que és d’Oliete, i que donava voltes a la idea de fer alguna cosa amb les oliveres del seu poble perquè era conscient que, si no s’actuava, Oliete desapareixia en 20 anys. L’Alberto, que necessitava informàtics per al seu projecte, els va enamorar amb la idea. A la tornada, el meu germà, que només tenia 17 anys, m’ho va explicar.

I va deixar el sector de l’auditoria financera i es va afegir al projecte.

 La nostra infància estava lligada al poble i per això se’ns van remoure molts sentiments. A Espanya hi ha 8.124 pobles i el 60% té menys de mil habitants. En 20 anys molts seran pobles fantasmes. Et planteges que si ningú fa res, potser ho has de fer tu. Vam pensar que tenia sentit a través de les oliveres començar a generar aquests vincles rurals que estan faltant.  

-El projecte va arrencar el 2014. ¿Objectiu complert, poble salvat?

-A causa de l’èxode rural, Oliete tenia 100.000 oliveres abandonades. L’objectiu era recuperar l’oliverar i generar ocupació perquè el poble tornés a tenir vida i prosperitat econòmica. Ara mateix, donem ocupació a temps complet a 12 famílies, hem aconseguit que l’escola segueixi oberta, que les cases rurals continuïn funcionant amb les visites dels padrins i que el restaurant continuï servint menjars els caps de setmana. Oliete està en procés de recuperació.

-¿El projecte és escalable?

-Sí. De fet, aquest any hem començat la recuperació d’Alacón, també a Terol, que no té oliverar, però sí horta abandonada i la tradició de fer conserves amb aquests productes. Hem recuperat una fàbrica, hem animat els agricultors que recuperin les seves hortes, perquè nosaltres comprarem la producció a un preu que faci que l’explotació de la terra tingui sentit. La proposta de valor és que qualsevol persona que compri aquest producte, o l’oli Mi Olivo, d’Oliete, estarà recolzant que un poble de l’Espanya buidada no hagi de tancar.

-¿La societat valora l’emprenedoria social? 

Els valors estan canviant. La gent es comença a plantejar si el fet d’emprendre només té una connotació, el lucre. També comença buscar llocs on treballar tingui un sentit, un propòsit, més enllà del lucre. A falta que les poques empreses que, a més de tenir viabilitat econòmica, estan solucionant una qüestió social aconseguim trencar la barrera i arribar al gran client d’una manera més potent. Ens falta l’eclosió, però arribarà.

-¿Veurem algun unicorn en emprenedoria social?

-No té sentit comparar el tipus d’emprenedoria, i fins i tot el tipus de xerrameca, que ens arriba del Silicon Valley, amb l’emprenedoria social, que té un creixement més orgànic. La transformació social porta temps i el temps va en contra dels interessos dels inversors.

-¿Quin ha sigut el seu missatge per als participants al Campus Virtual d’Educaixa? 

-M’ha agradat veure que tots els projectes tenen visió social o ambiental, això em fa sentir que la llavor és allà i que germinarà. És molt important que no cessi el flux d’aquests projectes, que anem a més. I el missatge és que posin propòsit a tot el que facin en la vida.

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

-¿I què n’ha après, d’ells?

-És una generació superpreparada, amb una capacitat d’escolta i d’aprenentatge que m’ha deixat sorprès. I estic aprenent a posar-me les piles perquè els joves venen trepitjant fort. No és una generació adormida, hi ha molt talent.