Meteorologia
L’Aemet vigila des de les Canàries el núvol de cendres del volcà del Carib
«Aquest núvol arrossega en la seva trajectòria un gran nombre de gasos i un d’aquests és el diòxid de sofre», explica Víctor Quintero, director del centre a Santa Cruz de Tenerife de l’Agència espanyola de Meteorologia
«Els avisos emesos fins al moment pels VAAC de Washington i Tolosa situen el núvol de cendres del volcà a l’oest de Cap Verd», ha informat l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) aquest dilluns, que ha explicat que vigila l’evolució del núvol de cendres emès en els últims dies per l’erupció del volcà La Soufriere, que es mou per l’Atlàntic en direcció a l’Àfrica, de moment per latituds inferiors a les Canàries.
La nube de #cenizavolcánica procedente del volcán #Soufriere se desplaza por el Atlántico hacia el este. @AEMET_Canarias vigila su posible impacto en nuestra área de responsabilidad aeronaútica. Más info en este hilo👇 https://t.co/aGwf2hH8Jf
— AEMET (@AEMET_Esp) 12 de abril de 2021
Amb tot, els models meteorològics que en el dia d’avui maneja l’Aemet sí que adverteixen que, en el seu desenvolupament, aquest núvol volcànic, que se situa entre els 3.000 i 5.000 metres d’altitud, pot arribar a acostar-se a la latitud de les illes Açores i de les Canàries, «però en principi, i fins que no entri a la zona de responsabilitat del VAAC de Tolosa (el centre francès encarregat del seguiment d’aquest tipus de fenòmens en l’àrea atlàntica), no estem facultats per emetre cap tipus d’avís», explica Quintero. En conseqüència, «ens mantenim a l’expectativa», explica. «Cal entendre que les masses d’aires que arriben a les Canàries recorren distàncies enormes i són elles aquestes les que desplacen aquest núvol de cendra», remarca el meteoròleg Víctor Quintero, director del centre a Santa Cruz de Tenerife de l’Agència espanyola de Meteorologia (Aemet).
Quan al llarg de les pròximes hores es donin, si així succeeix, les condicions de proximitat a l’Arxipèlag i la seva àrea d’influència, l’Aemet serà l’òrgan encarregat, en coordinació amb el VAAC de Tolosa, d’emetre els avisos pertinents, sempre en relació amb l’afecció al trànsit aeroportuari i no a les persones. Una altra qüestió és que, a més de la cendra volcànica, «aquest núvol arrossega en la seva trajectòria un gran nombre de gasos i un d’aquests és el diòxid de sofre».
Víctor Quintero remarca que el seguiment en relació amb la qualitat de l’aire és responsabilitat del Govern de les Canàries tot i que, en qualsevol cas, l’Aemet i l’organisme autonòmic es transvasen informació. En la mesura que comenci a registrar-se algun tipus de dada respecte a això, Víctor Quintero entén que des del Govern de Canàries se’ls faran arribar.
«Nosaltres comptem amb una estació instal·lada a Izaña, que se situa en els paràmetres d’altitud en els quals evoluciona el núvol i que és capaç de mesurar concentracions de diòxid de sofre, amb la qual cosa a partir de demà [per avui per al lector] estarem en disposició de registrar quin és la intensitat d’aquest núvol volcànic i si aquest compost en concret podria o no arribar a l’Arxipèlag».
L’Aemet està coordinada amb el VAAC de Tolosa i, en aquest sentit, la responsabilitat de l’organisme se centra a determinar les afeccions d’aquest fenomen sobre el trànsit aeronàutic. En aquest supòsit, a les Canàries li correspondria emetre avisos sobre la presència de cendres quan poden influir en el normal desenvolupament de la navegació aèria.
Víctor Quintero recorda el fenomen que va provocar en el seu moment l’erupció del volcà Eyjafjallajökull a Islàndia, el març del 2010, arribant a una altura de diversos quilòmetres i estenent-se milers de quilòmetres quadrats, cosa que va causar la interrupció del trànsit aeri al nord-oest d’Europa, i que va estar a punt d’arribar a l’Arxipèlag canari.
El seguiment de l’evolució dels núvols de cendra volcànica en àmbit internacional correspon als centres denominats VAAC, que estan repartits estratègicament per tot el planeta. La zona de l’Atlàntic, en la qual s’inscriu l’Arxipèlag canari, està sota la responsabilitat de Tolosa (França).
El meteoròleg confirmava que fins ahir el VAAC no havia emès cap avís en relació amb el núvol de cendra provocada per l’erupció del volcà caribeny, «si bé sí que ha llançat la informació que li ha remès el VAAC de Washington, que és precisament al que correspon la responsabilitat del seguiment del fenomen en aquesta zona». L’Institut Volcanològic de Canàries (Involcan) assenyalava ahir en el seu compte de Facebook que «la columna eruptiva de la recent erupció explosiva del volcà La Soufrière a l’illa de Saint Vincent, una illa volcànica al mar Carib de només 345 quilòmetres quadrats, ha arribat a arribar als 12 quilòmetres d’altura».
Aquest Institut explica que «el plomall volcànic generat per aquesta erupció de caràcter explosiu contribueix a la dispersió de cendres i gasos al llarg de grans distàncies del focus eruptiu, a una altura similar a l’assolida per la columna eruptiva». Involcan conclou aclarint que la qualitat de l’aire al cim i zones altes de les Illes «no es veurà afectada» per aquest procés.
