El Govern ja té els solars de 226 municipis per a 21.289 pisos socials

Segons va explicar Illa, l’ambiciós pla es podrà portar a terme després que fins a 226 municipis catalans hagin posat a disposició de la Generalitat 665 solars. El president va apuntar que aquests terrenys tenen les condicions tècniques per poder edificar "de manera immediata" i els va posar a disposició tant dels operadors públics com de les promotores privades, amb l’objectiu de construir habitatge de lloguer assequible sense excloure el lloguer lliure.

Illa va voler recordar que l’Institut Català de Finances (ICF) recolzarà aquesta política d’habitatge i que la Generalitat treballa també amb la Sareb (el banc bo, que agrupa una gran quantitat d’actius immobiliaris) per posar a disposició dels ciutadans més vivenda.

Illa va defensar, davant un auditori ple de directius i empresaris, la intervenció en aquest mercat: "En matèria d’igualtat, on ens la juguem és en la vivenda; és l’autèntic factor que incideix en la desigualtat a Catalunya i a Barcelona", va afirmar. El president va afegir que la vivenda és un clar cas de "fallada del mercat" i va recordar que si això passa i hi ha "risc per a la prosperitat compartida", el Govern hi intervindrà. "La solució al problema de la vivenda és construir, no hi ha cap altre camí", va insistir.

Cal recordar que el mes de febrer passat el president Illa, junt amb el president del Govern, Pedro Sánchez, va anunciar un pla per construir 50.000 pisos socials de lloguer assequible en els pròxims sis anys. Va ser llavors quan es va presentar, per primera vegada, la iniciativa de crear una reserva pública de solars per a la construcció posterior de vivenda pública.

Així mateix, es va anunciar una simplificació en els tràmits per poder edificar més ràpid. "Quan hi ha una situació excepcional s’han d’aplicar mesures excepcionals", va manifestar llavors el president de la Generalitat, que va recordar que la vivenda és "un dret constitucionalment reconegut".

Intervenir el mercat

A l’inici de la legislatura, el Govern de Salvador Illa va anunciar una inversió de 4.400 milions en aquest àmbit, que s’ha convertit en la primera preocupació de la ciutadania. El mes d’abril passat, el president va defensar la necessitat d’intervenir el mercat de la vivenda en el moment en què va anunciar un acord amb ERC, Comuns i la CUP per regular el lloguer de temporada i per impedir que 36.000 vivendes protegides acabin passant al mercat privat.

El president va abordar ahir, a preguntes del president del Cercle, Jaume Guardiola, altres assumptes de l’actualitat econòmica. Respecte a la gran apagada que es va viure a la península Ibèrica el passat dia 28 d’abril, Illa va ser clar: "No ha de canviar el nostre compromís amb la descarbonització i amb les energies renovables". A més, i en ple debat sobre el final de les nuclears, va afirmar que el Govern "no posarà en risc la garantia del subministrament".

Illa es va referir també a l’opa del BBVA sobre el Banc Sabadell, que amenaça la supervivència del banc català. El president va apuntar que preferiria que no tirés endavant aquesta operació "per raons àmpliament compartides per la societat catalana".

El president de la Generalitat també es va referir a l’eventual ampliació de l’aeroport del Prat: "Tothom sap el que penso; hem creat una comissió d’estudi que no trigarà massa a acabar els treballs i intentarem que sigui una decisió tan consensuada com sigui possible", va assenyalar.

Baixada d’impostos

Illa va haver de respondre també a una petició habitual en aquest fòrum, com és una possible baixada d’impostos. "Una fiscalitat baixa ens portaria a no tenir recursos per fer polítiques públiques i estic preocupat per la cohesió social", va dir, recordant que la inversió pública és un remei als "plantejaments populistes" que també hi ha a Catalunya i que "no porten enlloc".

El president, que va reivindicar en diverses ocasions el creixement del 3,6% del PIB català el 2024, va respondre també als avanços de matèria del nou model de finançament pactat entre els socialistes i ERC. "El finançament avança i m’agradaria tenir un consens ampli en aquesta qüestió", va dir.

Notícies relacionades

L’economia catalana entra el 2025 amb una marxa menys però continua creixent més que el conjunt d’Espanya

Vaga a Mediapro: les tres últimes jornades de La Liga poden no veure’s per televisió

No obstant, el president de la Generalitat va admetre que "a Espanya hi ha molt soroll i és un punt decebedor veure com molta gent que opina no s’informa", va dir, assegurant que el nou model de finançament "en cap cas" perjudica els interessos d’altres comunitats.

En presència del president del Cercle d’Economia, Jaume Guardiola, Salvador Illa va entregar ahir el premi Cercle d’Economia a la Construcció Europea a la vicepresidenta de la Comissió Europea, la romanesa Roxana Minzatu, amb la qual va mantenir una reunió en què van parlar de "prosperitat compartida".