El PSG arriba a una final que carrega de raó Luis Enrique

No hi ha res que delecti més Luis Enrique, essència troncal del seu caràcter, que demostrar que sempre va tenir raó mentre la platea l’esbroncava en els moments de més debilitat. Els triomfs justifiquen el seu lloc de treball, però l’autoreivindicació és la proteïna de la seva dieta vital. El van matar quan va menysprear l’adeu de Mbappé, quan va castigar el seu hereu Dembélé, quan va relegar i després va ensenyar la porta a Kolo Muani. Avui, tots aquests episodis anticlimàtics convergeixen per trobar sentit en el relat que ha dibuixat l’asturià al Parc dels Prínceps durant els dos últims anys. Perquè avui el PSG és finalista de la Champions

Un Donnarumma colossal

A París, a casa, va ratificar ahir a la nit el 0-1 aconseguit vuit dies enrere a Londres. Va patir a estones, no cal dir-ho, perquè l’Arsenal és un equip majúscul, com va demostrar en quarts de final contra el Reial Madrid, però Donnarumma va aparèixer en els moments de tràngol anglès per negar la glòria als de Mikel Arteta. Fabián i Achraf van encertar a la porteria contrària perquè el PSG se citi amb l’Inter a la final del 31 de maig a Múnic. D’aquesta final en sortirà el primer campió de la Champions des del 2010, any de l’últim títol interista, que no és ni espanyol, ni anglès, ni alemany.

No hi havia Dembélé, encara una mica coix de la lesió que li va treure del partit d’anada, però sí Donnarumma, i va ser això, la presència imponent de l’italià, que va salvar el PSG i va frustrar l’Arsenal en l’alba de la vetllada. Els homes d’Arteta van saltar al terreny del Parc dels Prínceps com si fossin dòbermans. En 10 minuts Gigi havia completat dues heroïcitats, que es van afegir a un cop de cap net que Rice només és capaç d’errar una vegada a la vida. Justament aquesta.

Els locals van aconseguir treure’s de sobre la calorada frenant les revolucions de la pilota, cuidant-la perquè les hordes londinenques no imprimissin la sisena marxa. La desacceleració no li va provar gaire bé a l’Arsenal, que va començar a cometre errors. Kvaratskhelia i Doué van diagnosticar el mareig anglès i Fabián el va castigar. Va recollir en soledat el rebuig d’una falta frontal, va trobar espai amb un control amb el pit i va ajusticiar Raya per donar més avantatge al PSG en l’eliminatòria.

La primera part es va poder acabar, ben bé, amb un 3-3 al marcador, però Fabián va ser l’únic que va cantar línia. L’Arsenal necessitava per remuntar dos gols un Saka que no apareixia, emparedat pel doble marcatge de Nuno Mendes i Kvaratskhelia. Quan finalment ho va fer, havent passat l’hora de partit, amb un xut a l’escaire, Donnarumma va tornar a gravar el seu nom en els titulars de l’eliminatòria.

Vitinha va fallar un penal

Notícies relacionades

Roglic i Ayuso, el duel del Giro

Van der Breggen lidera l’èpica neerlandesa a la Vuelta femenina

Aquesta va poder ser la tomba de l’Arsenal, ja que en el contraatac d’aquesta acció, un xut d’Achraf va impactar contra la mà de Lewis-Skelly. L’àrbitre no ho va veure, en realitat no ho va fer ningú tret del VAR, que va recomanar la revisió. Felix Zwayer va corregir la seva decisió inicial, però Raya va aturar el tímid llançament de Vitinha.

El porter espanyol tan sols va ajornar el que era inevitable. Va sortir Dembélé al camp al 70 i en dos minuts va combinar amb Achraf perquè el madrileny cordés el pas del PSG a la final. Saka, poc després, va maquillar el resultat global amb un gol. L’Arsenal encara va tenir un últim fil de reivindicació, però la missió era massa ambiciosa. Ja no seria capaços de descarrilar el traç amb què Luis Enrique està redactant la seva història a París.