El president de les Canàries alerta contra la creació de macrocentres d’immigrants

  • El president de l’Executiu canari, Ángel Víctor Torres, reclama mecanismes de redistribució interterritorial a Europa

  • Avisa que una quarta part de tots els menors no acompanyats que hi ha al conjunt d’Espanya són a les illes Canàries

2
Es llegeix en minuts
Silvia Martinez
Silvia Martinez

Periodista

ver +

L’any 2019 van arribar a través de la ruta atlàntica a les illes Canàries 2.200 immigrants de forma irregular. L’any passat van ser 23.000, cosa que suposa un increment del 800%. «No és possible que les Canàries, un territori tan fragmentat i amb una població de dos milions d’habitants, pugui fer front sola a aquesta elevada arribada de persones. Necessitem potenciar mecanismes de redistribució interterritorial a Europa» perquè sense una solidaritat compartida «estarem fomentant un sistema de macrocentres de retenció a les regions» que som frontera, ha alertat el president del Govern canari, Ángel Víctor Torres, durant una compareixença virtual davant la comissió de llibertats civils del Parlament Europeu.

El problema, ha explicat durant un debat en què també ha participat la comissària d’interior, Ylva Johansson, és que de les 23.000 persones que van arribar l’any passat prop de 10.000 encara són a les illes i 2.600 són menors no acompanyats, «la quarta part de tots els menors no acompanyats que hi ha al conjunt d’Espanya». Torres ha insistit que el nou pacte d’asil i immigració que negocia la Unió Europea, mentre no es resolgui la situació administrativa dels immigrants, ha d’incloure un sistema de repartiment obligatori.

«No ho podem reduir a la mera voluntarietat. El patrocini de repatriació d’immigrants no pot ser la fórmula. S’ha d’exigir una solidaritat obligatòria. La Comissió Europea proposa una solidaritat a la carta però el que és de justícia és que tots els països hi participin», ha criticat recordant que el problema a les Canàries no és nou. El mateix missatge que ha traslladat la directora general de la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR), que ha insistit que la pressió migratòria que pateixen les Canàries és un «fenomen estructural» no conjuntural perquè quan es tanca una ruta se’n reactiva una altra de més mortífera, com passa amb la de l’Atlàntic.

Reactivar els trasllats

Notícies relacionades

Galán ha criticat la decisió del Govern de Pedro Sánchez de bloquejar els trasllats a la Península i l’ha apressat a no convertir les Canàries en un territori de retenció. «És cert que les Canàries no és Lesbos o Lampedusa» però «no hi podem deixar les persones atrapades sense previsió de quin serà el seu futur», ha reivindicat Galán reclamant la reactivació dels trasllats a la Península i la reubicació cap a altres països europeus. «Encara som a temps de no caure en errors de les polítiques d’altres territoris europeus», ha indicat. Segons les seves estimacions, l’any passat van morir almenys 600 persones a la ruta atlàntica, tot i que és possible que la xifra sigui més gran perquè «sabem que molts no s’han pogut comptabilitzar», i només 343 persones de les 23.000 que van arribar van demanar asil perquè «no es volen quedar atrapades a les Canàries».

Per la seva banda, la comissària d’interior ha reconegut l’enorme pressió a què s’enfronten les illes, que han vist duplicar el nombre d’arribades en aquests dos primers mesos de l’any. En aquest sentit, ha recordat que Brussel·les ja ha aprovat un paquet de 70 milions d’euros per finançar la creació de cinc centres d’acolliment, i que Espanya ha tancat acords amb l’Agència Europea d’Asil (EASO), per a l’assistència en matèria d’identificació de persones, així com amb l’agència de fronteres Frontex.