¿Poden les ‘newsletters’ salvar el periodisme?

La pandèmia del Covid-19 ha sigut la punta per a una indústria mediàtica debilitada des de fa anys. En els últims mesos ha crescut el consum d’informació, però han caigut els ingressos per publicitat. La crisi ha accelerat els acomiadaments en el sector periodístic, que han arribat als 30.000 als Estats Units, un repunt anual de més del 200%. A Espanya, les pèrdues dels grans mitjans de comunicació també han desembocat en retallades. Fins a un 80% dels empresaris periodístics creuen que el 2021 es reduiran les seves plantilles, segons una enquesta de l’Associació Mundial d’Editors de Notícies (WAN-IFRA).

Aquest escenari ha propiciat l’impuls de joves plataformes com ara Substack, que ha aconseguit barrejar el sistema d’enviament de ‘newsletters’ de Mailchimp amb el model de micromecenatge catapultat fa anys per Patreon. Substack –que només en els primers tres mesos de pandèmia va duplicar el nombre de lectors i escriptors– permet als seus usuaris monetitzar els seus textos a través de la subscripció dels seus seguidors, però també els ofereix gratuïtament assessorament legal, subvencions similars als avançaments de llibres i participar en un programa de suport econòmic que va dels 25.000 als 100.000 dòlars. A canvi, es queda amb el 10% del facturat pels autors. El seu auge ha portat ‘Forbes’ a impulsar la seva pròpia plataforma de ‘newsletter’ i Twitter a comprar la ‘start-up’ de ‘newsletters’ Revue per competir amb Substack.

¿La salvació del periodisme?

Les ‘newsletters’ suposen una alternativa interessant als mitjans de comunicació tradicionals. Amb el model de subscripció personalitzada, el periodista no depèn de la publicitat, cosa que li permet esquivar el fet de buscar el clic fàcil amb titulars que criden l’atenció estudiadament i centrar-se en altres temàtiques. «Farts dels efectes de la dieta de les xarxes socials», Substack promet capgirar-ho i esquivar un model econòmic dictat per l’algoritme.

«Són eines molt eficaces i sanes per als mitjans, ja que ofereixen més llibertat i permeten segmentar el públic i fidelitzar-lo amb poca inversió», explica Eduardo Suárez, cap de comunicació del Reuters Institute de la Universitat d’Oxford. «Anem cap a un món en què importa més crear un hàbit de consum i la subscripció». Les ‘newsletters’ tenen accés a un espai tan privilegiat com el correu personal del consumidor.

«No m’agrada estar en un lloc com Twitter en què no posseeixes res i si et tanquen el compte ho perds tot. A Substack crees una audiència i et deixen descarregar la teva base de dades per si te’n vols anar a una altra plataforma», explica el consultor digital Hugo Sáez. La seva ‘newsletter’ setmanal sobre màrqueting i plataformes, Mind Tricks, compta amb poc més de 1.200 subscriptors.

No obstant, també té limitacions. Els mitjans proveeixen el periodista de serveis jurídics, suport informàtic i d’un altaveu de més reputació, una cosa que les plataformes com Substack estan estudiant com oferir. Els mitjans donen recolzament logístic i econòmic per a la realització de reportatges, una cosa amb què la ‘newsletter’ encara no pot competir. «Funciona millor per a un gènere més allunyat del reportatge, com l’anàlisi i l’opinió», explica Suárez, que també assenyala els problemes de Substack per destacar el contingut d’usuaris no famosos.

Dirigir el teu propi mitjà

L’aparició de plataformes com Substack i Medium (i Suscribia a Espanya) permeten als seus usuaris cobrar pel contingut que creguin, un incentiu que ja funciona en el món del ‘podcast’ i que s’ha convertit en tendència entre grans xarxes socials com ara TikTok i Snapchat. Si bé fa temps que els grans mitjans de comunicació ja recorren a les ‘newsletters’, la crisi sanitària i la periodística ha llançat periodistes i escriptors a intentar anar pel seu costat per «dirigir el seu propi imperi mediàtic», promesa fundacional de Substack segons el seu director executiu, Chris Best.

Als EUA han aparegut grans casos d’èxit d’equips que han fundat nous mitjans, com el conservador ‘The Dispatch’ i de periodistes prestigiosos que s’ho han muntat pel seu compte. És el cas de la reportera Emily Atkin, que va deixar ‘The New Republic’ per llançar ‘Heated’, la newsletter climàtica més popular del país, i de l’analista i cofundador de ‘Vox’, Matthew Yglesias. Però els butlletins també han donat ales a expertes com ara Heather Cox Richardson, professora d’història del Boston College, amb unes anàlisis polítiques que l’han convertit en un fenomen i fan que guanyi més d’un milió de dòlars a l’any.

¿Funcionarà a Espanya?

A Espanya, els casos d’èxit són més discrets i aïllats. El setembre del 2019 el periodista Emilio Doménech, establert a Nova York, va posar en marxa La Wikly, una ‘newsletter’ setmanal sobre l’actualitat dels EUA inspirada en el model que utilitzaven mitjans com ara Axios i Politico, que després va complementar amb un ‘podcast’. Un any i mig més tard, compta amb 10.000 subscriptors, centenars d’ells de pagament.

«No és un salari sencer, però de moment em permet tenir una font d’ingressos extra per continuar donant suport als meus altres projectes independents», explica. Això li ha permès contractar quatre persones que l’ajuden amb la ‘newsletter’, els guions per als directes de Twitch, l’edició de vídeo per a Youtube i la gestió de Discord, on ha creat una gran comunitat de seguidors que s’han convertit en amics. «Et serveixen com el resum més efectiu per posar-re al dia, per fidelitzar i et donen una llibertat creativa d’un altre nivell», assegura.

Notícies relacionades

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

Guanyar-se la vida amb una ‘newsletter’ està, de moment, lluny de ser una realitat. «Més enllà de les grans veus, el fenomen de les ‘newsletters’ es podria saturar», explica Suárez. «Per als que no som periodistes però tenim un nínxol temàtic és molt complicat que això sigui el teu mitjà de vida», afegeix Hugo Sáez, que tot i que assegura que el seu objectiu «mai ha sigut monetitzar» la seva ‘newsletter’ sí que la veu com a projecte de futur.

Segons l’últim estudi del Reuters Institute de la Universitat d’Oxford, un 15% dels usuaris espanyols s’informen a través de ‘newsletters’ i un 43% confia plenament en les notícies. Tot i que els tres experts coincideixen que Espanya encara està lluny del nivell dels EUA, on assenyalen la creixent tendència a pagar per la informació periodística, que se situa en un 12%, dades per sobre de la mitjana del nostre entorn. «El problema fins ara era l’oferta dels diaris, no hi havia una aposta pels murs de pagament i la subscripció», assenyala Suárez. «Però això està canviant».