Acord del Govern i les comunitats autònomes

Aprovat un Pla de xoc de la dependència que preveu una injecció de 3.600 milions fins al 2023

5
Es llegeix en minuts

El Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030 i les comunitats autònomes han donat llum verda aquest divendres 15 de gener al Pla de xoc de dependència, que augmenta el finançament, amb una injecció de fins a 3.600 milions d’euros fins al 2023, i que té objectius com reduir les llistes d’espera de la dependència o millorar els serveis i prestacions per a les persones dependents.

En concret, aquest pla de xoc contempla per a aquest any una injecció de més de 600 milions d’euros en dependència: 283,2 milions del nivell acordat i la resta, del nivell mínim (el que aporta l’Administració General de l’Estat per cada persona dependent).

A més, en els pressupostos del 2022 i 2023 s’inclouran nous augments acumulatius, per la qual cosa l’augment total de la inversió en el Sistema de Dependència durant aquests anys serà de 3.600 milions d’euros, segons ha precisat el Ministeri de Drets Socials.

L’acord per a la posada en marxa del Pla ha sigut aprovat aquest divendres 15 de gener pel Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030 i les comunitats autònomes, en el Consell Territorial de Serveis Socials i per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència.

Andalusia, Catalunya i Madrid, les que més reben

Segons es desprèn del document, al qual ha tingut accés Europa Press, Andalusia, Catalunya i la Comunitat de Madrid són les comunitats que més diners rebran del repartiment del ‘nivell acordat’ del Sistema d’Autonomia i Atenció a la Dependència, una via addicional de finançament que va ser suspès pel Govern del PP de Mariano Rajoy, i que ara s’ha recuperat.

Entre les tres autonomies, rebran de l’Estat 135 milions, gairebé la meitat del repartiment del nivell acordat, que en total ascendeix a 283,2 milions d’euros.

Per comunitats, dels 283,2 milions d’euros del nivell acordat, la comunitat que més rep és Andalusia (52,2 milions d’euros), seguida per Catalunya (46,6 milions); la Comunitat de Madrid (36,1 milions); Castella i Lleó (27,6 milions); el País Valencià (23,4 milions); Galícia (20,3 milions) i Castella-la Manxa (16,2 milions).

Per darrere, se situen: Aragó (9,6 milions d’euros); les Canàries (gairebé 9 milions); Extremadura (8,7 milions); la Regió de Múrcia (8,4 milions); Astúries (7,7 milions); les Balears (7 milions); Cantàbria (6,5 milions), i La Rioja (3,9 milions).

«Tenim per davant una important tasca per posar en marxa aquest Pla, que es reflecteix a l’intens calendari de treball que avui aprovem», ha explicat el vicepresident de Drets Socials, Pablo Iglesias, que ha presidit la reunió telemàtica d’aquest Consell Territorial.

Al llarg d’aquest any, segons ha afegit Iglesias, implementaran «una avaluació completa del sistema d’atenció a la dependència que permetrà quantificar amb exactitud les aportacions de tota la inversió que es realitza en el sistema de cures a l’activitat econòmica, l’ocupació i, finalment, a la mateixa recaptació fiscal».

Criteris de repartiment

Quant als criteris de repartiment, 45,3 milions d’euros (16% del nivell acordat) s’han repartit d’acord a la ‘població potencialment dependent’; i 14,2 milions més (5%), tenint en compte les resolucions de grau de dependència vigents a cada comunitat autònoma.

Atenent el nombre de beneficiaris amb alguna prestació, s’han repartit gairebé 68 milions d’euros (el 24% del nivell acordat), i 56,6 milions (20%), d’acord amb el nombre de persones beneficiàries en cada comunitat amb prestacions de servei efectives: centre de dia o nit, atenció residencial, ajuda a domicili, etcètera.

Un altre dels criteris que el Ministeri ha tingut en compte per a la distribució dels fons és la inversió autonòmica en el Sistema d’Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD), pel qual es reparteixen 7,1 milions d’euros (2,5% del nivell acordat). Mentrestant, a través de l’indicador ‘ocupació relacionada amb el SAAD’ se’n distribueixen 7,1 milions més.

A aquests se sumen gairebé 4 milions d’euros (1,4%) que es reparteixen d’acord amb l’extensió territorial de cada una de les comunitats autònomes i 1,4 milions més (0,5%), atenent a la dispersió de la població.

El Ministeri també ha tingut en compte la insularitat, per la qual es reparteixen 1,4 milions d’euros entre les Balears i les Canàries; el cost dels serveis a cada comunitat autònoma, pel qual es distribueixen 13,9 milions, i la capacitat econòmica de les llars, pel qual es reparteixen 13,9 milions d’euros més.

Altres criteris són: l’agilitat administrativa de cada comunitat per resoldre les sol·licituds de dependència, pel qual es reparteixen 14,2 milions d’euros; les persones pendents de resolució (14,2 milions d’euros més), i la resolució de la llista d’espera, indicador pel qual es distribueixen 22,1 milions.

En tot cas, la vicepresidència necessita que els valors econòmics presentats són estimatius ja que per al càlcul definitiu s’utilitzaran les últimes dades disponibles.

Al febrer, pla per reduir la llista d’espera

L’acord, fruit també del diàleg amb els interlocutors socials, contempla que, el mes de febrer del 2021, s’aprovarà un pla específic per a la reducció de la llista d’espera, que inclourà els objectius concrets de cada comunitat autònoma i les mesures que hauran d’adoptar per aconseguir-ho.

També estableix que, al llarg d’aquest any 2021, es regularà la figura de l’assistent personal i s’abordarà la possible modificació de la prestació econòmica de cures en l’entorn familiar.

Així mateix, l’acord disposa que a finals del 2022, totes les persones dependents amb grau reconegut que visquin al seu domicili tindran accés al servei de teleassistència, que passarà a considerar-se un dret subjectiu lligat a la condició de dependència.

En concret, el document aprovat assenyala que, abans de finalitzar el segon semestre del 2021, el Consell Territorial acordarà els canvis que calgui introduir en les condicions que ha de complir aquest servei, s’abordarà la definició de la «teleassistència avançada» i s’analitzarà el paper que ha d’exercir en el sistema.

Nombre de residències a Espanya

D’altra banda, el Ministeri de Drets Socials es compromet a quantificar durant el 2021 les residències que hi ha a Espanya analitzant les seves característiques (mida, residents, professionals, localització, etcètera).

Notícies relacionades

Igualment, el document marca de termini 2021 per revisar els copagaments de persones dependents i proposar alguns criteris comuns que podrien aplicar-se a partir del 2022, plantejant estudiar el mínim exempt en els copagaments per aproximar-lo progressivament al llindar del 60% de la renda mitjana –considerat el llindar per sota del qual s’està en pobresa relativa.

Així mateix, es comprometen a pal·liar la «insuficiència» en el nombre de professionals en el sector de la dependència, «en part derivada de les condicions precàries»; i a dissenyar un programa, dotat amb 25 milions d’euros, per a la millora de la qualificació del personal dels serveis de cures de llarga durada i dels serveis socials.