La Portada d'El Matí de Catalunya Ràdio
L'extrema dreta es dispara
L’enquesta publicada aquest cap de setmana pel diari Ara ha sacsejat la conversa política. Esclar que hem de recordar que encara falten dos anys per a les pròximes eleccions. La demoscòpia d'avui no té per què ser l'aritmètica de demà però sí que serveix per explicar tendències sobre l’evolució política de Catalunya. Segons el sondeig, l'esquerra mantindria la majoria absoluta al Parlament. El PSC tornaria a guanyar les eleccions, fregant els quaranta diputats, tot i que baixaria lleugerament. I Esquerra Republicana pujaria i es consolidaria a la segona plaça, al voltant dels trenta escons.
És a l’altra banda de l’hemicicle on el canvi és més abrupte. I és que, atenció, perquè el partit d'Aliança Catalana es dispara fins a la tercera posició en intenció de vot. I també en escons. De dos, a vint-i-dos. Trepitjant-li els talons, Vox continua sumant suports i seria la quarta força. I compte perquè, segons l’enquesta, la suma dels d’Orriols i Vox podria arribar a representar un quart del Parlament. Gairebé un 25%. En aquest escenari, Catalunya seria la comunitat autònoma on l’extrema dreta té més força. El més perjudicat és Junts per Catalunya, que recula de forma evident. Com si no se’n sortís a l’hora de trobar el seu espai polític al món postprocés.
L'enquesta ens mostra un país profundament polaritzat. Una societat dividida, esgotada, que busca respostes ràpides a cruïlles vitals. I aquest tipus de fractura és el camp de cultiu ideal per a un fenomen que ja ha arribat a la majoria de països europeus: el populisme que representen Aliança Catalana i la seva manera de fer política queda avalat a les enquestes. Atenent-nos a les projeccions, sembla que, com més se simplifiquin els missatges, millor. La gent vol missatges simples. Ho veiem de manera molt explícita quan ens fixem en els dos líders més ben valorats de tot l'estudi: Gabriel Rufián i Sílvia Orriols. Ideològicament, l'aigua i l'oli. Als antípodes. Però, a la pràctica, tots dos connecten d’una manera directa amb els seus votants. Són perfils que ho aposten tot al maximalisme. I, segons l’enquesta d'aquest diumenge, els queda molt camí per recórrer.
Notícies relacionadesQue la polarització cotitzi a l'alça no diu res de bo sobre la salut de les institucions. Sigui quina sigui la ideologia, la democràcia és transversal. I es basa, per sobre de tot, en el respecte a l’altre i també a les seves idees. Els ciutadans tenim el dret, i gairebé l'obligació, d'exigir discursos que busquin posar-se d’acord, que vagin més enllà de la ràbia i la provocació constant. Polaritzar i dividir és un negoci molt rendible per als partits i per tenir molts clics i seguidors a les xarxes. Però els països no es governen amb clics.
Estem només davant d’una enquesta. Però val molt la pena prendre'n nota. Perquè dibuixar un futur de confrontació i moltes dificultats en la governança no serà bo per ningú.
