Gairebé 50.000 persones en llista d'espera de la dependència han mort des del gener del 2020

Directors de Serveis Socials denuncien que el Govern «no ha incrementat ni un sol euro el finançament» del sistema d'atenció a dependents

La xifra de morts, que per comunitats encapçala Catalunya, s'ha incrementat com a efecte de la pandèmia

11518198 59

Un total de 47.201 persones en les llistes d’espera de la dependència han mort des del gener del 2020, segons dades del Ministeri de Drets Socials recollits per l’Associació Estatal de Directors i Gerents de Serveis Socials. En concret, entre gener i octubre d’aquest any han mort 29.453 dependents amb dret i 17.748 pendents de valorar. Això representa 160 morts al dia en el «laberint burocràtic de la llei», lamenta l’associació.

Per comunitats autònomes, Catalunya se situa al capdavant, amb 12.013 morts en llista d’espera de dependència de gener a octubre del 2020. La segueixen Andalusia, amb 9.944; Madrid, amb 4.736; el País Valencià, amb 4.510; les Canàries, amb 2.747, i el País Basc, amb 2.137.

Els directors de Serveis Socials critiquen que «després de gairebé un any del pacte de Govern, el Ministeri de Drets Socials no ha incrementat ni un sol euro el finançament del Sistema d’Atenció a la Dependència». «S’estan abandonant sense atencions les 376.707 persones dependents que esperen un procediment», ha denunciat l’associació.

Efectes de la pandèmia en la mortalitat

Segons l’últim MoMo elaborat pel Ministeri de Drets Socials en el qual s’analitza la mortalitat de les persones del Sistema d’Atenció a la Dependència (SAAD) i tenint en compte les dades fins al mes d’octubre, 148.530 persones han mort aquest any amb sol·licitud de dependència.

S’observa un excés de mortalitat de 40.065 persones al SAAD (un increment del 36% de l’esperada), que afecta el 2,1% del total de sol·licitants. El 82% dels difunts tenien més de 80 anys i el 42% dels morts tenien un grau III de dependència.

En concret, l’associació observa un «impacte molt elevat» en la mortalitat excessiva en persones ateses en residència (46.756 morts), amb un excés de mort de 20.922 persones, cosa que suposa el 8,4% del total de persones dependents ateses en residències.

La taxa de dependents morts en residència va ser de 199,4 per cada 1.000. Les taxes més altes es van registrar a Madrid (293), Castella-la Manxa (261) i Catalunya (237).

«L’impacte de la Covid-19 en el sistema d’atenció a la dependència ha sigut catastròfic, i ha retrocedit en els indicadors importants i ha generat molt dolor, sofriment i mort a milers de persones en situació de dependència i les seves famílies», lamenten els directors de Serveis Socials.

En concret, assenyalen que les taxes de variació a 31 d’octubre del 2020 respecte a les dades d’abans de l’estat d’alarma són totes negatives: 34.607 persones menys amb dret a prestació pendents de rebre-la (un 12,9% menys); 38.925 persones menys beneficiàries amb dret (un 2,8% menys); 52.750 sol·licituds menys (-2,8%); 41.952 resolucions menys (-2,4%) i 4.318 persones beneficiàries amb prestació menys (-0,4%).

«Ni tan sols es manté la taxa de reposició i les llistes d’espera baixen no per ser ateses, si no perquè engrosseixen les llistes dels cementiris», adverteixen.

El 27% de morts, en residències

Segons precisen, el 27% de les persones dependents beneficiàries mortes aquest any vivien en una residència. Les comunitats on és més gran aquest percentatge són: Cantàbria (44,8% de les persones beneficiàries mortes comptaven amb atenció residencial), Catalunya (39,1%), Castela-la Manxa (36,7%) i Madrid (32,8%). Aquelles on és més baix són: Castella i Lleó (11,4%) i La Rioja (12,6%).

Per tot això, demanen al vicepresident segon del Govern i ministre de Drets Socials i Agenda 2030, Pablo Iglesias, que «convoqui urgentment el Consell Territorial per proposar un increment immediat del finançament del Sistema d’Atenció a la Dependència complint l’acordat en el pacte d’Estat per la Dependència i la reunió de presidents autonòmics (2017)».

També reclamen «agilitar els tràmits i eliminar les llistes d’espera» i aplicar mesures de suspensió temporal i flexibilitat del servei o prestació sense necessitat de resolucions administratives.

Europa Press

Temes:

Notícies relacionades