urbanisme sense control
Els experts tornen a alertar de l'excessiva 'xaletització' del litoral mediterrani
El 40% dels municipis marítims han urbanitzat més de la meitat de la seva costa, segons un informe
Dotze localitats andaluses, onze valencianes i dues catalanes són les més amenaçades pels temporals
zentauroepp55552457 chusa201106192629 /
Els milers de quilòmetres de costa de què disposa Espanya són claus per al seu desenvolupament econòmic i social, per tal com proporciona seguretat alimentària o turisme, i a més serveixen de barrera davant l’impacte del canvi climàtic, ja que generen pluges per frenar l’avenç de la sequera, controlen l’erosió del terra i ajuden a esmorteir les inundacions. Però aquest valor estratègic ha passat a un segon pla, i fins i tot s’ha posat en risc, amb la voràgine del totxo de les últimes dècades. ¿El resultat? No se sap quan hi tornarà a haver un temporal com el ‘Gloria’, que va assolar Catalunya a principis del 2020 (o més recentment, el temporal de la setmana passada al País Valencià), però sí que hi ha certeses d’on tindrà més impacte: en el 40% dels municipis del litoral que han urbanitzat més de la meitat de la seva costa.
L’últim informe de l’Observatori de la Sostenibilitat, que analitza els 50 municipis costaners més construïts, constata que la zona més exposada als temporals i DANAs (o gotes fredes) és la costa càlida peninsular, en concret 12 municipis andalusos, 11 valencians, i uns altres dos de catalans (Sitges i l’Ametlla de Mar). També paratges insulars (10 localitats balears i 10 canàries). La zona menys afectada seria la costa nord ja que, tret de l’àrea de les Rías Baixas, és la zona que ha experimentat un menor desenvolupament urbanístic vinculat al turisme. La dada global és demolidora: el conjunt de superfície artificial construïda als primers 500 metres de costa suma 625 quilòmetres quadrats, una xifra superior a l’àrea total que inclou el municipi de Madrid (605).
Aspecte del carrer d’una urbanització a Calafat (Baix Ebre). /
El document constata com aquests nuclis rurals van viure en el tram final del segle XX un espectacular creixement urbà amb escassa planificació, ja que el seu disseny «només va respondre al màxim estímul econòmic» que va proporcionar el sector turisticoresidencial. I aquí, el benefici privat en l’activitat constructora era proporcional a la proximitat més gran a l’aigua. No és estrany, doncs, que el 80% de les àrees artificials de costa es correspon amb edificis i urbanitzacions dedicades a l’ús exclusivament residencial a 22 dels municipis costaners analitzats. Això sí, mentre que a les Canàries el model de desenvolupament es va lligar a complexos hotelers del tipus resort, «desvinculat del teixit urbà» i amb «escàs benefici econòmic als municipis i comerços locals, en benefici d’operadors turístics de fora», al Mediterrani els reis són els xalets i els camps de golf. Només a Puerto Real i Sagunt dominen els usos industrials o productius.
Del sud de València a la Costa del Sol
Alacant i el sud de València i la Costa del Sol són les zones on l’impacte del totxo és més gran, tot i que també s’observen importants transformacions a la costa gaditana de ponent o les Balears. Per conjunció de tots els indicadors, Marbella és clarament «el municipi anteriorment rural més impactat per la turistificació intensiva d’Espanya», ja que el fenomen s’estén als municipis adjacents, com Mijas, Estepona i Benalmádena. Juntament amb Calvià (Mallorca), són els municipis que més àrea de costa han pavimentat per satisfer la demanda del turisme, amb 988 i 983 hectàrees, respectivament.
Per la seva banda, Benicàssim és la localitat que més ha transformat els seus primers 500 metres de costa, amb el 83% de la superfície modificada amb finalitats turístiques. La segueixen Oriola, Mijas, Marbella, Torrevella i Benalmádena (tots per sobre del 30%). Aquest últim, amb Calp, ostenta el trist rècord de ser els municipis que més han artificialitzat el conjunt del seu terme municipal, tots dos molt a prop del 45%. L’informe destaca la situació d’Oriola, que sobresurt per tenir el 100% de la superfície residencial riberenca plena de xalets, o l’Ametlla de Mar, on els xalets suposen el 93,8% de la seva superfície residencial.
Notícies relacionadesL’informe acaba amb la necessitat d’adoptar mesures de forma urgent, ja que el canvi climàtic ha tornat més freqüents i intensos els temporals i DANAs i el risc d’aquestes zones artificialitzades és molt alt, ja que queden exposats a l’elevació del nivell del mar sense cap element que el freni. Per això, l’observatori explica que per aconseguir una «costa sostenible i resilient» s’ha de «fer un pas enrere» i «tornar al mar el que és del mar», demolint les zones de més risc.
Així mateix, l’observatori aposta per aplicar solucions basades en la natura tals com recuperar aiguamolls o crear estructures per captar sorres i sediments (per tal de crear barreres artificials) i fixar vegetació. I apunta la necessitat de crear un sistema de compensació per a municipis que no han deteriorat el seu litoral, a més d’aprovar una nova llei de costes que inclogui el canvi climàtic i derogui la de norma del 2013 i els indults a una sèrie de nuclis que ja s’han inundat durant aquests anys.
Nous nuclis desconnectats dels antics
Fernando Prieto, director de l’observatori i coautor de l’informe, apunta que aquest model d’urbanisme, orientat gairebé en exclusiva al turisme i la inversió immobiliària, produeix grans desequilibris. A més de ser «molt arriscat», com es va veure amb la crisi financera de la dècada passada o amb l’actual pandèmia pel coronavirus. «L’extensió del territori urbà s’ha fet completament a l’esquena dels nuclis urbans originals, desconnectats fins i tot territorialment, i seguint un model dispers de baixa densitat», explica, «i això suposa una important càrrega econòmica per als ajuntaments, que han de proporcionar serveis a urbanitzacions allunyades del nucli urbà original, amb un alt cost, que molt freqüentment no es reparteix de forma equitativa».
