30 nov 2020

Anar al contingut

NOUS ESTUDIS

El coronavirus muta i és més contagiós que l'hivern passat

La mutació no ha comportat un augment de la severitat de la malaltia, segons sostenen els científics

El Periódico

El coronavirus muta i és més contagiós que l'hivern passat

El coronavirus està mutant de manera que el seu contagi i propagació s’està fent més fàcil que l’hivern passat. És la conclusió a la qual han arribat investigadors i estudiants de la Universitat d’Illinois (Estats Units) que han demostrat que el virus de la Covid-19 està perfeccionant les tàctiques que poden fer-lo més estable en la seva replicació i propagació. El fet que el virus sigui ara més contagiós no suposa, remarquen els científics, que la malaltia sigui ara més virulenta.

En el seu treball, publicat a la revista ‘Evolutionary Bioinformatics’, els investigadors van rastrejar la taxa de mutació en el proteoma del virus (la col·lecció de proteïnes codificades per material genètic) a través del temps, començant amb el primer genoma del SARS-CoV-2 publicat al gener i acabant amb més de 15.300 genomes més tard al maig.

L’equip va trobar que algunes regions encara estan produint activament noves mutacions, cosa que indica una adaptació contínua a l’entorn de l’hoste. Però la taxa de mutació en altres regions va mostrar signes de desacceleració i coalescència al voltant de versions úniques de proteïnes clau.

«Aquestes són males notícies. El virus està mutant i canviant, però està conservant per a ell mateix les coses que són més útils o interessants», explica l’autor principal de l’estudi, Gustavo Caetano-Anolles, professor de bioinformàtica al Departament de Ciències dels Cultius d’Illinois.

No obstant, l’estabilització de certes proteïnes podria ser una bona notícia per al tractament. «En el desenvolupament d’una vacuna, per exemple, és necessari saber a què s’estan adherint els anticossos. Noves mutacions podrien canviar tot, incloent-hi la forma en què es construeixen les proteïnes, la seva forma. Un blanc d’anticossos podria passar de la superfície d’una proteïna a estar plegat al seu interior, i ja no s’hi pot arribar. Saber quines proteïnes i estructures s’estan enganxant proporcionarà informació important per a les vacunes i altres teràpies», detalla un altre dels autors, Tre Tomaszewski.

L’equip d’investigació va documentar una desacceleració general en la taxa de mutació del virus a partir del mes d’abril, després d’un període inicial de canvi ràpid. Això va incloure l’estabilització dins de la proteïna de punta, els apèndixs que donen als coronavirus la seva aparença coronada.

Mutació en el lloc 614

Dins de l’espiga, els investigadors van trobar que un aminoàcid en el lloc 614 va ser reemplaçat per un altre (d’àcid aspàrtic a glicina), una mutació que es va apoderar de tota la població del virus durant els mesos de març i abril. «L’espiga era una proteïna completament diferent al principi del que és ara. A penes es pot trobar aquesta versió inicial ara», assenyala Tomaszewski.

La proteïna d’espiga, que està organitzada en dos dominis principals, és responsable d’adherir-se a les cèl·lules humanes i ajudar a injectar el material genètic del virus, ARN, en el seu interior per ser replicat. La mutació 614 trenca un important vincle entre els diferents dominis i les subunitats de la proteïna de l’espiga.

«Per alguna raó, això deu ajudar el virus a augmentar la seva propagació i infectivitat a l’entrar en l’hoste. O altrament la mutació no es mantindria», comenta Caetano-Anolles.

La mutació 614 es va associar amb un augment de la càrrega viral i una major infectivitat  en un estudi anterior, sense efecte en la gravetat de la malaltia. No obstant, en un altre estudi, la mutació es va relacionar amb més taxes de mortalitat. Tomaszewski apunta que tot i que el seu paper en la virulència necessita confirmació, la mutació clarament media l’entrada a les cèl·lules hostes i, per tant, és crítica per entendre la transmissió i propagació del virus.

Canvis clau en proteïnes

Sorprenentment, els llocs dins de dues proteïnes rellevants també es van fer més estables a partir del mes d’abril, incloent-hi la proteïna polimerasa NSP12, que duplica l’ARN, i la proteïna helicasa NSP13, que corregeix les cadenes d’ARN duplicades. «Les tres mutacions semblen estar coordinades entre elles. Estan en diferents molècules, però segueixen el mateix procés evolutiu», postil·la Caetano-Anolles.

Els investigadors també van notar que les regions del proteoma del virus es tornen més variables a través del temps, cosa que diuen que pot donar una pista de què esperar a continuació amb la Covid-19. Específicament, van trobar mutacions creixents a la proteïna nucleocàpsida, que empaqueta l’ARN del virus després d’entrar en una cèl·lula hoste, i en la proteïna viroporina 3a, que crea porus a les cèl·lules hostesses per facilitar l’alliberament, la replicació i la virulència del virus.

L’equip d’investigació afirma que aquestes són regions que s’han de vigilar, perquè l’augment de la variabilitat no aleatòria d’aquestes proteïnes suggereix que el virus està buscant activament maneres de millorar la seva propagació. Caetano-Anolles explica que aquestes dues proteïnes interfereixen en la forma en què els nostres cossos combaten el virus. Són els bloquejadors principals de la via de l’interferó beta que formen les nostres defenses antivirals. La seva mutació podria explicar les respostes immunològiques incontrolades responsables de tantes morts de Covid-19.

Aquest estudi coincideix en el temps amb la troballa d’una nova variant del coronavirus que ha sorgit a Espanya. Aquesta mutació, no obstant, no tindrà cap impacte negatiu en el desenvolupament d’una vacuna, ha assegurat l’autora principal de l’estudi.

«Pensem que la mutació no afectarà l’eficàcia de la vacuna», ha assenyalat la científica Emma Hodcroft, de la Universitat suïssa de Basilea, institució que ha liderat la investigació en col·laboració amb l’Escola Politècnica Federal de Zuric i el consorci espanyol SegCovid-Spain, liderat pel Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).

Segons explica, la vacuna apunta a parts específiques del virus que no estan afectades per la mutació, la qual, al seu torn, no ha augmentat ni la capacitat de propagació ni la severitat del virus.