La població d'Espanya i Itàlia podria reduir-se en un 50% el 2100

La població d’Espanya i Itàlia podria reduir-se més d’un 50% a final d’aquest segle, quan els dos països també podrien retrocedir en la llista de potències econòmiques globals, al caure dels llocs tretzè i novè del 2017 fins al 28è i 25è el 2100, respectivament. 

Així ho indica un estudi elaborat per l’Institut de Mètriques i Avaluacions de Salut (IHME) de la Universitat de Washington, que ofereix projeccions globals, regionals i nacionals sobre economia, població, mortalitat, fertilitat i migració a 195 països. 

En general, l’informe, publicat avui per la revista The Lancet, preveu que la població mundial assolirà un pic d’uns 9.700 milions el 2064, però caurà fins als 8.800 milions a finals de segle, un descens que serà de més del 50% a fins a 23 països. entre ells el Japó, Tailàndia, Itàlia i Espanya. 

En la gran majoria de països analitzats, 183 de 195, la Tasa Total de Fertilitat (TTF) se situarà en uns nivells que no permetran mantenir la mida de les seves poblacions, llevat que s’apliquin «polítiques liberals d’immigració», adverteix l’estudi. 

En aquest context, l’Índia i la Xina patirien grans descensos en el segment de persones en edat de treballar, fet que frenaria el seu creixement econòmic i provocaria canvis en els equilibris de poder globals. 

Tot i que els experts pronostiquen que la Xina substituirà el 2035 als Estats Units com l’economia mundial més gran en termes de producte interior brut (PIB), podria experimentar un «ràpid» declivi demogràfic a partir del 2050, amb una reducció de l’1% en la seva força laboral, des dels 950 milions el 2017 a 357 milions el 2100. 

Així, la potència nord-americana tornaria al primer lloc cap al 2098, sempre que, precisen, la immigració continuï nodrint la seva força laboral. 

Per contra, destaquen, l’Índia podria ser l’únic país asiàtic capaç de protegir la seva força laboral, malgrat que la població treballadora cauria des dels 762 milions de 2017 als 578 el 2100, cosa que situaria el seu PIB al lloc tercer, des del setè de fa tres anys. 

A Europa, el Regne Unit, Alemanya i França es mantindrien dins del top 10 a final del segle, mentre que Itàlia i Espanya caurien al 25è i 28è, després que les seves poblacions passessin d’un pic de 61 milions el 2014 i 46 milions el 2017, respectivament, a mínims de 30,5 i 23 milions el 2100. 

Així mateix, l’augment de les poblacions als països de l’Àfrica Subsahariana reforçaria el poder d’aquesta regió en matèria geopolítica global, amb una posició especialment dominant per a Nigèria. 

Les projeccions dels autors per a aquest país indiquen que serà l’únic entre els deu més poblats del món que augmentarà la seva força laboral, al passar de 86 milions del 2017 a 458 el 2100, un augment que elevaria el seu PIB fins al lloc novè, quatre més que fa tres anys. 

«El continu creixement de la població durant el segle ja no és la trajectòria més probable. Aquest estudi ofereix a Governs de tots els països una oportunitat perquè comencin a repensar les seves polítiques en immigració, força laboral i desenvolupament econòmic per afrontar els reptes que presenten els canvis demogràfics», explica en un comunicat el director de l’IHME, Christopher Murray. 

Els autors recorden que per a aquells països amb alts ingressos i amb taxes de fertilitat incapaces de compensar la pèrdua de població, la «millor solució» per mantenir «els nivells actuals, el creixement econòmic i seguretat geopolítica» passa per l’aplicació de «polítiques migratòries obertes». 

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

Les seves «polítiques socials», afegeixen, també han de servir per «recolzar les famílies» perquè tinguin el «nombre de fills desitjat». 

«No obstant, existeix un perill molt real que, davant la disminució de la població, alguns països podrien considerar polítiques que restringeixin l’accés als serveis de salut reproductiva, amb conseqüències potencialment devastadores. És imperatiu que la llibertat i els drets de les dones estiguin al capdavant de l’agenda de desenvolupament de cada Govern», conclou Murray.