La tímida reobertura escolar deixa milers de famílies desconcertades

Les famílies de l’EBM La Trepa de Cornellà es van assabentar que la llar d’infants dels seus fills no obrirà aquest dilluns malgrat entrar a la fase 2 al llegir aquest divendres una notícia a la web d’EL PERIÓDICO. La informació no va fer més que confirmar el que ja tenien assumit, atès l’absolut silenci del centre durant tot el confinament. «Es parla de baixa demanda, però a nosaltres ningú ens ha preguntat absolutament res», assenyala un pare del centre. La peça, que va córrer com la pólvora entre els xats de pares del Baix Llobregat, anunciava que no es tractava només de Cornellà. La majoria dels municipis de la comarca (Viladecans, l’Hospitalet, Sant Boi, Sant Andreu de la Barca, Esplugues, Sant Joan Despí o el Prat) tampoc reobriran les guarderies municipals.

Tampoc serviria massa a aquest estressat pare d’un petit cornellenc d’un any poder portar el seu fill menor a la guarderia perquè el més gran, de set anys i alumne d’una altra escola pública de la ciutat, tampoc té l’opció d’acudir a classe. Set anys, massa gran. Els centres només tenen l’encàrrec d’«acollir», suposadament, els nens d’entre un –fals, és l’edat del seu fill– i sis anys. El 28 de maig passat aquesta mateixa família rebia un correu firmat per totes les direccions de les escoles públiques de Cornellà, en què els deixaven clar que estaven «totalment en desacord amb la reobertura en aquests moments i en aquestes condicions».   

El 12, de nou i mitja a deu

Aquest tipus de correus dissuasius han sigut molt comuns en centres de tot el territori, que asseguraven a les famílies que obrien «per obligació» o destacaven, en negreta, que l’escola només estava oberta per a les famílies amb un treball «presencial no flexible». És el cas de Marta Fernández, mare de dos nens, bessons, de P-4. Ella i la seva parella comencen aquest dilluns a treballar la jornada completa presencial. És el seu cas només en aquesta part, en la d’haver de treballar. L’escola dels seus fills, la Pràctiques, a Barcelona, també pública, no oferirà servei d’acollida per als nens d’infantil. «Vam rebre un correu en què se’ns donava dia i hora per a l’acompanyament emocional dels nostres fills. En el nostre cas, el 12 de juny de 9.30 a 10h», explica sense amagar la seva barreja d’indignació i decepció.

Notícies relacionades

La desescalada escolar desconcerta les famílies

Les guarderies de Catalunya podran oferir servei de menjador a la fase 2

Va respondre el correu dient que devia haver-hi un error. Que no podia ser que la reobertura fos això. Un dia. Mitja hora. Li van respondre que no; no hi havia cap error. Que la coordinadora d’escoles del districte de Sants havia decidit que això era «el millor per a les famílies». «Per nosaltres, per descomptat que no. ¿Què faig amb els meus fills ara, els deixo amb el meu pare, que té 75 anys?», es pregunta aquesta mare, que veu moltes contradiccions. «No entenc per què el centre argumenta motius de seguretat per no obrir ara, però, en canvi, sí que es permet el casal, d’aquí a poques setmanes. ¿Què passa, és per una qüestió econòmica? ¿És perquè el casal mou molts diners?», diu. 

Mal de molts

La poca concreció de les directrius donades pel Departament d’Educació, que ha posat tota la responsabilitat en les direccions dels centres, ha provocat situacions molt desiguals i ha deixat milers de famílies sense alternativa. Moltes més d’aquelles que ja quedaven excloses fins i tot en el pla de màxims (tots els nens entre primer i cinquè de primària, sense anar més lluny). Una situació que no és nova. Ja es va veure la setmana passada, amb la reobertura en fals a Girona i Tarragona, les primeres zones catalanes a arribar a l’anhelada fase 2. I s’està veient a tot Espanya, ja que les competències en Educació estan descentralitzades. Cada comunitat ha fet el seu propi pla, que en molts casos, com el català, ha consistit que cada centre també ho fes.