Els pacients post Covid-19 fan rehabilitació per recuperar la mobilitat

A principis de febrer, el poliesportiu municipal Olímpics acollia el frenesí que es desprèn de les competicions de futbol sala, hoquei i voleibol. A finals de març, la pandèmia va obligar a reconvertir les pistes en un hospital de campanya per als pacients de la Covid-19, on durant setmanes va regnar l’angoixa. Ara, arribats a un maig en què la crisi sanitària comença a deixar respirar, l’espai es torna a reconvertir en un lloc per cultivar l’esperança. L’Hospital Vall d’Hebron impulsa aquests dies un Pavelló Salut per ajudar a la rehabilitació dels pacients que, després d’un ingrés en què han hagut d’estar-se al llit, mostren seqüeles motrius.

«Ara toca tractar els pacients que, després de passar la malaltia, han desenvolupat problemes funcionals. Però també hem de recuperar l’atenció dels pacients que vam deixar d’atendre ja fa uns mesos», explica Judith Sánchez Raya, cap del servei de Medicina Física i de Rehabilitació del Vall d’Hebron. De fet, el nou programa de l’hospital barceloní preveu oferir fisioteràpia i teràpia ocupacional a unes 110 persones al dia, des de pacients post-Covid (ja amb un diagnòstic negatiu) fins a nens i adults que pateixen altres patologies musculoesquelètiques i que durant el pic d’aquesta pandèmia no han pogut ser atesos. 

El valor de la prevenció

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

La feina dels especialistes en rehabilitació amb els pacients de la Covid-19 porta activa des del principi d’aquesta crisi. «Hem treballat per prevenir les seqüeles motores abans que apareguessin. Fins i tot quan no sabíem què passaria a llarg termini, vam veure que en els estudis que arribaven des de la Xina destacaven aquest problema, així que vam coordinar el nostre treball amb el dels pneumòlegs, neuròlegs i internistes», explica Raya. Al seu dia, molts dels ingressats en planta van rebre pautes d’exercicis respiratoris i motors per prevenir, per exemple, el deteriorament muscular o la pèrdua de mobilitat que es pot derivar d’un ingrés. Mentrestant, els que eren donats d’alta també es van emportar a casa unes indicacions similars per prevenir danys a curt i llarg termini. Per això, segons argumenta la doctora, ara per ara les seqüeles que s’observen no són tan greus com es podria esperar. Hi ha afectacions, però recuperables.

Ara per ara, els experts estan centrant la seva atenció en el seguiment d’aquests casos, tot i que la situació de confinament dificulta (encara més) el procés. Més enllà de les sessions de fisioteràpia, el control ha de ser telemàtic. «Intentem controlar l’evolució dels pacients a través de trucades. Però en temes de rehabilitació no és fàcil. Es tracta d’una especialitat que necessita el contacte directe per saber si les afectacions evolucionen bé», reflexiona la doctora. «Ara, a més, ens hem d’asseure a estudiar quines són les afectacions a tenir en compte de cara a futurs casos. Com més informació tinguem ara, millor podrem atendre els pacients que vindran», afirma.