El comerç xinès reobre després de ser el primer a tancar pel virus

A principis de març, dies abans que el Govern decretés l’estat d’alarma, molts van veure en aquells cartells que anunciaven inèdites vacancesel canari mig mort de la mina de grisú. Avui intueixen en les seves persianes alçades el colom que torna amb una branca d’olivera a l’arca de Noé. Els xinesos com a oracles, dipositaris d’uns arcans que ens oculten i obliguen a interpretar. Obriré quan obrin els xinesos, em trauré la mascareta quan se la treguin els xinesos.

Sense trepitjar el carrer en dos mesos

La realitat sol ser més prosaica. Va ser el sentit comú. Havien vist, com tots vam fer, devastat el sistema sanitari de Wuhan, amb gairebé el doble de llits per habitant que a Catalunya. Havien vist vídeos similars a la regió més pròspera d’Itàlia. I van assumir l’inoxerable. El dia en què va ser anunciat el primer contagi a Barcelona, recorda Yang, molts van acudir a aprovisionar-se per a un llarg tancament a la manera de Wuhan: sense trepitjar el carrer durant dos mesos. Les organitzacions del comerç xinès ja recomanaven al febrer que els tornats a Espanya guardessin la quarantena que la setmana passada va aprovar el Govern.

La família de Wang Chenlei va acordar el tancament del seu basar al barri de Sant Martí una setmana abans de l’estat d’alarma. «Sabíem que hi havia ja bastanta gent infectada a la ciutat, però es desaconsellaven els guants i les mascaretes. Es deia que eren inútils. Estàvem exposats. Si et posaves la mascareta, els clients et miraven malament o pensaven que estaves infectat. Els meus pares se sentien culpables per portar-les quan les necessitaven els metges», recorda. Avui porten mascaretes i ulleres protectores, han aixecat una barrera de plàstic sobre el caixer, reparteixen gel als clients i han pintat punts al terra que indiquen la separació necessària. «Ja no tinc por del contagi», assenyala. El primer dia molts s’han endut plantes, com si urgís portar una mica de vida a casa després del tancament.

Un passeig pel centre de Barcelona remarca dues certeses. Primer, que les botigues xineses apliquen amb més zel les mesures de seguretat. I segon, que estan obertes que un percentatge més gran que les locals. La falta de dades de les organitzacions del comerç xinès obliga a confiar en les sensacions. «Tots tenim moltes ganes d’obrir», testifica Johni Zhang, secretari general de la Federació de Corporacions Xineses a Espanya.

«Molts m’han preguntat si han d’obrir en la desescalada. Els recomano que ho facin perquè no crec que canviï molt la situació d’aquí a fi de mes. És millor obrir ara i aprofitar el ‘boom’ comprador després del tancament. A Catalunya, els únics que no han obert són aquells a qui la llei ho impedeix. Obrim amb por, perquè no sabem si hi haurà una segona onada de contagis, però obrim», afegeix.

Lam Chuen Ping, president de la Unió d’Associacions Xineses de Catalunya, descriu un quadro més ombrívol. Aclareix que el comerç xinès, descomptats el centre de Barcelona i els majoristes de Badalona, persisteix tancat majoritàriament. «I potser més del 20% no obriran mai», alerta. Hi influirà la mida de l’empresa: «Les petites i familiars, que opten a beneficis en la Seguretat Social, patiran menys. Però les que són una mica més grans i superen la facturació anual de 600.000 euros no tindran aquests avantatges. Dependran de les reserves d’estalvis i hauran de fer molts càlculs perquè no podran pagar els empleats sense prou clients».

Crítiques al Govern

Des de l’organització no han escassejat les crítiques a la gestió del Govern. Al març va recomanar la clausura urgent perquè faltaven les condicions de seguretat. Ara, afegeix Lam, la incertesa frena la tornada. «Anuncien mesures generals, com la necessitat de mantenir les distàncies, però no són específiques. No sabem com evitar les multes. Cada un pren les mesures que jutja necessàries», explica.   

El coronavirus deixarà cadàvers, confirma Johni Zhang. Defuig els percentatges, però coneix una desena de comerços que ja han claudicat. Són alguns pròxims a la Sagrada Família o a la costa, perquè la desescalada tampoc tornarà els turistes. Els restaurants orientats als compatriotes també patiran perquè la seva por d’ajuntar-se en espais tancats ja ha quedat acreditada. És probable que els restaurants que serveixen aquestes grolleres còpies de la gastronomia xinesa per a la clientela local resisteixin millor els embats. La clau mentre perdurin les limitacions a la mobilitat, postil·la Zhang, és internet. Les vendes ‘online’ del seu negoci tèxtil han passat de suposar l’1% al 30% del total, i alguns negocis han multiplicat les vendes per tres, quatre o cinc.

El comerç xinès lidia amb obstacles que agreugen el desassossegant quadro general. El coronavirus va retallar durant setmanes les connexions amb Yiwu, la ciutat de la província de Zhejiang que nodreix els basars xinesos de tot el món. El transport de mercaderies ja està restablert, però les limitacions de vols impedeixen la compra presencial. Al supermercat Yangkuan, aquell del passeig de Sant Joan, beneeixen els tres contenidors arribats abans de la crisi. A les seves prestatgeries s’estrenyen els jiaozis o crestes congelades, les patates fregides amb sabors lisèrgics o aquests cacauets amb xili i pebre de Sichuan que regalen a les cocteleries més ‘pijas’ de Pequín perquè la set acceleri els glops del gintònic.

Notícies relacionades

Barcelona no permet encara prendre el sol a la platja

Els Mossos afirmen que "es va aprofitar" de la seva superioritat

Altres negocis no obriran perquè els seus propietaris continuen encallats a la Xina. «Vam pensar a anar-nos-en a la Xina perquè era més segur. Allà no hi havia manifestacions, tothom portava mascaretes... només vam canviar d’opinió pels meus estudis», recorda Wang Chenlei. Va ser una pulsió generalitzada en la diàspora perquè les dures mesures havien embridat l’expansió del coronavirus a la seva pàtria mentre les tossudes al·lusions a una grip o a la immunitat del ramat anticipaven la tragèdia a la resta del món. Johni Zhang calcula en un 10% els comerciants que no han tornat per la falta de vols.

«Molts no venen a la nostra botiga perquè associen el virus als xinesos», lamenta Wang Chenlei. En el sector es tem l’ambient sinòfob que certifica qualsevol excursió per la xarxes socials: els xinesos van crear el virus, ens van vendre tests falsos, fomentem el comerç local... Són arguments pedestres i que descansen en la recepció acrítica de qualsevol delirant conspiranoia que criminalitzi els xinesos. Des de les organitzacions confien que no sigui més que un moviment efímer, minoritari i limitat a aquestes xarxes socials que emparen els sectors més troglodites i hipernacionalistes.