Tarragona s'agafa a les terrasses per vèncer l'estranyesa de la fase 1

Tarragona s’ha començat a desprecintar sota un sol prometedor. Però la primera gran ciutat catalana en canviar a la fase 1 continuava fent olor a confinament. Ciutadans amb màscares i guants, massa persianes encara abaixades i en l’aire la mateixa sensació d’irrealitat que va instaurar l’estat d’alarma. L’únic brot verd estava en terrasses com les de la Rambla Nova o les de les places Mossèn Cinto Verdaguer o de la Font. Escenaris de situacions estranyes, com la d’algú que s’acosta a una taula i agafa amb la mà un encenedor aliè i el seu amo, incapaç de reaccionar, opta per regalar-l’hi. Però també de retrobaments de persones que es trobaven molt a faltar.

La Gemma (20 anys), l’Edu (20 anys), l’Andrea (20 anys) i l’Andrea (22 anys) s’han reunit per fi al voltant d’una taula acabada de desconfinar. Amb els mateixos nervis i el mateix riure fluix «d’una primera cita», sense abraçar-se, sense tocar-se, però bojos de ganes de mirar-se per fi als ulls i de xerrar agafats a una cervesa. L’Andrea –la de 22 anys– ha viscut l’infern dels geriàtrics amb dotze morts a la seva residència, l’Andrea –la de 20 anys, l’única que encara no treballa– ha trampejat el caos de les classes telemàtiques, l’Edu ha hagut de penjar el seu vestit de zombi perquè Port Aventura segueix tancat i la Gemma ha patit la crisi dels malalts i de les morts per coronavirus a l’hospital de Santa Tecla.

Notícies relacionades

Els Mossos afirmen que "es va aprofitar" de la seva superioritat

¿On voldries ficar-te al llit amb mi?

El seu debut al món laboral ha coincidit amb un episodi social insòlit i han hagut d’explicar-l’hi a través de videotrucades, un succedani insuls per a amics acostumats a veure’s gairebé tots els dies des que els va unir el seu pas per l’escola del Carme. «Ahir a la nit vaig passar nervis perquè sabia que avui els veuria», admet l’Andrea. «El telèfon no compensava, només cara a cara perceps les emocions», explica l’Edu. «Fa ràbia no poder tocar-nos, però hem complert, ara i durant el confinament, diguin el que diguin, els joves ho hem respectat», reivindica la Gemma. 

Sense l’entusiasme d’aquesta edat però amb el mateix afany que les formigues, desenes de comerciants han afrontat també aquest dilluns les primeres vendes sota les regles de la Covid-19. La Remei és encarregada de la botiga de roba Xarol. Només té una talla per peça. Cada vegada que un client s’emprovi una peça aquesta s’ha de quedar 48 hores arrestada al soterrani per prevenir el contagi abans de tornar a la vista del públic. Si una mala tarda coincideixen tres compradores indecises poden deixar-la dos dies sense gènere. La Remei, ni així s’ensorra. Com el Gabriel, al capdavant d’un negoci d’electrodomèstics, que confia que el mes d’avantatge que els petits comerços els treuen a les grans superfícies entreguin un baló d’oxigen. O com el Carlos, un tatuador que també veu el costat bo de les coses. «Les perruqueries ho tenen pitjor perquè són moltes: aquí els clients només entren d’un en un i ho tinc tot preparat per evitar infeccions». Dia 1 de la fase 1. Ciutat valerosa, ambient descafeïnat.