Bates solidàries: de la taula de casa a la taula d'operacions

El de l’empresa Mel Composites és un d’aquests casos que demostra que la frase ‘Aquest virus el pararem units’ és molt més que un lema. D’aquesta empresa catalana va sorgir una iniciativa que ha elaborat ja unes 30.000 bates quirúrgiques per proveir diversos hospitals de Barcelona i Tarragona. Una xarxa de voluntaris que no para de créixer i l’ajuda desinteressada de diverses empreses fan possible un gest solidari, que, a més, s’ha ramificat i expandit per Galícia, Andalusia, Itàlia i fins i tot l’Argentina.

El germen d’aquesta història està en Edu Galofré, gerent de Mel Composites, una empresa de materials estructurals lleugers. En els moments més durs de la pandèmia, a l’inici del confinament, el seu germà, Gonzalo Galofré, cirurgià a l’Hospital Moisès Broggi de Sant Joan Despí, li va comentar la situació crítica que vivien al centre per la falta de material. Així que l’Edu, pensant en la seva nau tancada pel confinament però plena de materials, va començar a idear què podia aportar.

Primer, davantals

Primer va pensar en lliteres, però finalment va acordar amb el seu germà elaborar davantals. Quan en va tenir entre 50 i 100 els va portar a l’hospital, on els van acceptar tan encantats com ràpid els van gastar. «¿Quants en necessiteu?», va preguntar el Galofré empresari. «Aquest cap de setmana n’hem gastat 2.000», va respondre el Galofré metge.

Lluny de desanimar-se davant de la resposta, l’Edu va anar teixint una xarxa de voluntaris amb l’ajuda de la seva filla i d’una amiga d’aquesta, popular a les xarxes com a creadora de joies, que va difondre la iniciativa. Dels davantals, més senzills, es va passar a les bates quirúrgiques. La seva empresa tallava les peces i els voluntaris, seguint un senzill tutorial, unien les peces. Tantes bates feien que una altra empresa amiga, amb més capacitat, es va oferir a fer el tall. Però a aquest ritme, l’Edu es va quedar sense material. Va aparèixer llavors una companyia italiana que enviava material gratuïtament des d’Itàlia, alhora que altres voluntariosos empresaris copiaven la idea a Vigo i Andalusia.

14.000 euros recaptats

També, ajudat per la seva filla, i a través de la fundació AjudantAjudar, Mel Composites va obrir una campanya de finançament col·lectiu per sufragar el preu dels materials utilitzats, una vegada que les empreses no podien continuar assumint la despesa. Cada bata costa aproximadament un euro, corresponent únicament al material, ja que el treball de tall i confecció continua sent altruista.

En 10 dies es van confeccionar unes 10.000 bates més. Amb la campanya de finançament col·lectiu han recaptat uns 14.000 euros, que Galofré no compta en diners: «15.000 bates més». En total, calcula que han tallat material per a 30.000 unitats, que dilluns o dimarts estaran ja confeccionades. «Ja no sé quants voluntaris hi ha. Crec que són més de 700 famílies, però en cada família hi pot haver 2 o 3 persones col·laborant. Moltíssima gent», reconeix. 

L’emoció dels ‘pulmonets’

En aquesta iniciativa hi ha lloc fins i tot per a la innovació. «Ara estem treballant amb nous plàstics que permeten ser reutilitzats després de desinfectar-los», explica amb orgull. Així, el Broggi només ha necessitat ara unes 80 bates noves per reposar les deteriorades. Innovació i enginy, ja que amb els retalls estan elaborant les bosses de les mascaretes Monaghan, els ‘pulmonets’, com els anomenen els voluntaris. «El meu germà em va enviar una foto del ‘pulmonet’ funcionant amb un pacient, la vaig enviar a tots els voluntaris i va ser un esclat d’alegria», explica l’Edu emocionat.

Notícies relacionades

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

També l’enorgulleix enviar el material confeccionat a altres comunitats, i especialment a Itàlia, d’on li va arribar material en els primers dies del projecte, cosa que és com tancar el cercle. A més, ha contactat amb ell una delegada del Govern argentí, molt interessada a copiar el model per afrontar la pandèmia al seu país.

Ensenyaments per al futur

«El més increïble és que quan parlo amb els voluntaris o amb les empreses que col·laboren són ells els que em donen les gràcies a mi», explica Galofré, esperançat que s’estigui plantant la llavor d’alguna cosa: «Estem davant d’una oportunitat meravellosa. El positiu de tot això és que ens permet recuperar la part bona de tots nosaltres, l’essència de cada un, la solidaritat. Que siguem conscients que units podem fer moltes coses per ajudar, i també que podem ser capaços de canviar la nostra manera de viure. Ara toca apagar aquest incendi, però després hem de prendre consciència que el canvi l’aconseguim un a un».