L'FP es consolida com el pont al mercat laboral

En un món en constant avenç tecnològic, en el qual desapareixen oficis i naixen contínuament noves professions i demandes de perfils innovadors, l’univers de propostes d’estudis en cicles de Formació Professional (FP) s’erigeix com un sòlid pont al mercat laboral.

            Les xifres ho corroboren. «L’atur de qui finalitza un cicle superior d’FP és de l’ordre del 8%. I d’aquest percentatge, el 3% declara que no treballa perquè no ha buscat feina, o sigui que podem parlar tan sols d’entre un 5 i un 6% d’atur, mentre que l’atur entre joves de 16 a 24 anys, en general, arriba al 32%». Són dades aportades pel director general de Formació Professional de la Generalitat de Catalunya, Joan-Lluís Espinós, un dels ponents convidats al debat sobre reptes de l’FP organitzat per EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, dins del seu cicle de trobades sobre ‘La Catalunya que veu’, i que es va celebrar aquest dimarts a la Sala Francesc Cambó del recinte Modernista de Sant Pau de Barcelona.

            Tres directors de centres d’ensenyament d’FP, ponents en el mateix acte, també van coincidir a confirmar la bona salut de l’ocupabilitat vinculada a aquest tipus d’estudis. «Tenim una lluita amb les empreses perquè deixin acabar els cicles als nostres alumnes, el talent dels quals venen a buscar», expressava el director d’FP Jesuïtes Clot, Fernando Manzano. Segons van explicar, l’FP com a via d’inserció laboral és cada vegada més present entre joves i també entre adults.

«Molts dels nostres alumnes, sigui quina sigui la seva procedència curricular, venen buscant el contacte amb l’empresa», afirma el director de l’Institut Pere Martell de Tarragona, Àngel Miguel. «Coneixen l’estret vincle de l’FP amb el teixit empresarial i gràcies a això, en part, afortunadament, el missatge sobre les sortides de l’FP va calant».

De fet, tal com relataven els especialistes en la matèria, el camí de l’FP no és exclusiu per a qui té clar un itinerari d’aquest tipus d’estudis o per a qui no ha pogut entrar en una carrera universitària; l’FP és contemplada també per universitaris que, una vegada han acabat el seu grau o en el seu transcurs, se senten lluny del mercat laboral. «Als que tenen un cicle formatiu de grau superior i com a base el batxillerat, les empreses se’ls rifen, per la qual cosa es demostra que l’FP no és un camí cap enrere», assenyala Miguel.

Entre els reptes exposats en la trobada es va parlar de la necessitat d’aproximar encara més el sector empresarial i els centres de formació, «detectar les necessitats de les empreses per veure quina és l’oferta formativa més pròxima; casar oferta i demanda, identificant quines necessitats planteja el mercat i, en funció de la mateixa vocació, acostar l’interès dels estudiants als de l’empresa», va apuntar el director executiu d’estratègies de foment d’ocupació de Barcelona Activa, Paco Ramos.

«Igualment, hem de poder complementar amb formació ocupacional els estudis existents i ajudar així a realitzar les transicions», va afegir Ramos. En paraules de Nan Ferreres, directora de l’Escola Tècnica Professional i dels Estudis Universitaris de Gastronomia a CETT-UB, «davant els canvis ràpids i no sempre fàcils tecnològicament, i els nous hàbits de consum, els mateixos centres de formació hem de saber identificar els perfils emergents i compartir els nostres reptes amb els del sector professional a què aspira el nostre alumnat».

Dones i salaris

Un altre dels objectius que contempla el sector és la incorporació de més dones en els cicles d’FP, en els quals encara són majoria significativa els estudiants homes. L’incentiu de la meitat de preu per a elles en determinades matrícules ja va per aquest camí.

Notícies relacionades

El trampolí a l'empresa

Shôko Barcelona, reconegut internacionalment com a local sostenible

Una altra preocupació, segons Paco Ramos de Barcelona Activa, és que, malgrat l’excel·lent preparació dels alumnes que finalitzen els cicles d’FP i la gran demanda de les empreses que existeix, en estudis com les enginyeries, les firmes de països com Alemanya o Anglaterra estan oferint més del doble del salari del sector per les mateixes feines aquí.

            En la trobada també es va plasmar la necessitat de donar a conèixer molt més totes les opcions de la formació professional i totes les seves vies d’accés possibles, també per a adults, amb o sense feina. Segons va explicar el director de l’Institut Pere Martell, al seu centre hi ha fins i tot persones jubilades que han apostat per continuar formant-se.