Rumors tendenciosos
Coronavirus: les informacions falses alimenten el pànic
Darrere de molts rumors inventats es troben estereotips racistes
zentauroepp52020608 supermercado carne hong kong200130100601 /
Un vídeo d’una noia menjant-se una sopa de ratpenat, avaluacions exagerades, suposades cures miraculoses... Una allau d’informació falsa sobre l’epidèmia de coronavirus s’està estenent a les xarxes socials i alimentant els temors de les persones.
[Seguiu aquí les últimes notícies del coronavirus].
A Hong Kong, Phoebe, una doctora de 40 anys, diu que està consternada pels missatges rebuts en els últims dies sobre el grup format per la seva família al WhatsApp. «Vaig veure informació que recomanava utilitzar un assecador de cabells per desinfectar la cara i les mans i beure aigua calenta a 60 graus per mantenir-se saludable», va dir a l’AFP aquesta professional mèdica que només li va donar el seu nom. «També vaig veure un missatge a Facebook que recomanava a les persones prendre Dettol [un desinfectant domèstic]», va afegir.
Com a especialista en salut, ella sap que cap d’aquests procediments és efectiu i que, fins i tot, poden ser perillosos. Llavors ella va advertir els seus parents. Però, ¿quants missatges d’aquest tipus circulen actualment?
Segons els investigadors, abunden a internet i en les aplicacions de xat en línia. Des de l’anunci a principis de gener de l’aparició d’aquest nou coronavirus a la ciutat xinesa de Wuhan, informació falsa ha envaït la web.
Cristina Tardaguila, especialista en mitjans de comunicació a l’Institut Poynter, diu que més de 50 organitzacions de verificació de fets a 30 països –verificació per tercers de «notícies falses»– han identificat «tres onades» de notícies falses. «Un es refereix als orígens del virus, un altre a un medicament de patent falsa i, un tercer, a com prevenir-lo i tractar-lo», va dir a l’AFP.
Estereotips racistes
Els periodistes responsables de la «verificació de fets» dins d’AFP han identificat una multitud d’informació falsa. Una d’elles, que circula per Sri Lanka, va dir que els 11 milions d’habitants de Wuhan anaven a morir. Una altra, que els aliments i les localitats a Austràlia estarien contaminats per aquest nou coronavirus, mentre que moltes publicacions afirmen que una solució salina fa possible protegir-se.
Part d’aquesta informació falsa manté prejudicis relacionats amb els hàbits alimentaris a la Xina i els estereotips racistes.
Un vídeo que s’ha tornat viral mostra una dona menjant un ratpenat amb escuradents. Aquestes imatges, publicades en certs mitjans occidentals, volen explicar que la fam d’alguns xinesos pels animals exòtics és l’origen de la crisi. Aquest vídeo va ser gravat el 2016 a Palau, una illa del Pacífic, per un ‘bloguer’. Pocs mitjans van transmetre posteriorment aquesta informació.
Tot i que la tradició culinària xinesa utilitza molts ingredients desdenyosos en altres llocs i preocupa la venda d’animals que viuen als mercats, el ratpenat no es menja amb freqüència.
A Austràlia, on viu una gran comunitat xinesa, augmenta la informació falsa. Un parlamentari de Brisbane es va adreçar als seus electors dilluns amb un comunicat de premsa fals del Ministeri de Salut que advertia a la població els riscos de desplaçament als suburbis amb una alta concentració de persones d’origen xinès.
«Tenir informació falsa disseminada per imbècils racistes crea una sensació de por i incertesa», va dir a l’AFP.
«Por i incertesa»
A internet, els llocs web d’extrema dreta s’han apoderat de l’epidèmia. Una de les primeres informacions falses que es va difondre es referia a l’existència d’una vacuna contra aquest nou coronavirus que hauria sigut patentada el 2015. En realitat, la patent en qüestió era per a un coronavirus trobat en ocells de corral.
Hal Turner, presentador de l’estació de ràdio d’extrema dreta acusat de recolzar els supremacistes blancs, va publicar un article a internet que afirma que 112.000 persones ja han mort a la Xina i que 2,8 milions han sigut posades en quarantena.
«El coronavirus és un procés clàssic que permet la propagació de rumors covats en una atmosfera de por i incertesa», va dir a l’AFP Robert Bartholomew, un sociòleg de Nova Zelanda.
Els titulars sensacionals dels mitjans, i la desconfiança històrica del govern xinès, han ajudat a difondre els rumors, va afegir.
Notícies relacionades«Però, per a moltes persones, la principal font d’informació són les xarxes socials amb fama de publicar històries no verificades», va dir.
Per les autoritats sanitàries, aquest flux constant d’informació falsa complica la seva feina.
