contractat per una organització criminal

Detenen l'encastador 'El Niño Juan' quan estava a punt de robar per encàrrec en un museu a França

Juan María Gordillo Plaza pretenia juntament amb cinc arrestats més sostreure antiguitats de la dona de Napoleó III

La policia francesa investiga quines obres d'art eren el seu objectiu i quina organització oriental hauria encarregat el seu robatori al delinqüent espanyol

el-alunicero-nio-juan-y-el-museo-de-fontainebleau

el-alunicero-nio-juan-y-el-museo-de-fontainebleau

5
Es llegeix en minuts
Juan José Fernández

Amb més convenciment que la policia espanyola, les forces de seguretat franceses busquen pistes de la implicació d’una màfia xinesa en l’intent de robatori al castell de Fontainebleau. A aquest costat del Pirineu, no obstant, no es descarta encara que l’encàrrec que suposadament va rebre l’encastador Juan María Gordillo Plaza’El Niño Juan’, i que li ha costat la seva detenció en territori francès, tingui el seu origen en el caprici individual d’un milionari xinès, lligat, això sí, a grups o activitats deliqüencials.

El Niño Juan va ser detingut la nit del 27 de desembre passat juntament amb quatre membres del seu entorn i un ciutadà xinès, quan, suposadament, preparaven un assalt al museu d’objectes decoratius que acull el castell de Fontainebleau, que va ser residència de Napoleó III i la seva dona, Maria Eugènia de Montijo.

El museu comprèn valuoses obres d’art xineses, a les quals era molt aficionada l’emperadriu, i que formen part d’un important acumulament de béns culturals espoliats a la Xina per tropes franceses i diplomàtics al llarg del segle XIX. 

La Unitat de Delinqüència Especialitzada i Violenta (UDEV) i la Brigada de Patrimoni Històric assisteixen ara la policia gal·la en la consecució de detalls que ajudin a esbrinar l’origen de l’encàrrec, i què li va ser encarregat exactament a la banda d’El Niño.

Avís dels agents espanyols

Agents del Cos Nacional de Policia van posar sobre avís els seus col·legues gals que delinqüents espanyols estaven organitzant un robatori d’obres d’art en un museu a França, i que la data que havien triat rondava el final del mes de desembre passat.

«Sobre El Niño Juan i la seva gent s’estableix sempre una certa intel·ligència –admet un vell conegut policial de l’encastador–, perquè feia temps que s’oferia, i perquè sempre és susceptible de rebre un encàrrec substanciós. Si jo vull robar una cosa important, a Madrid l’hi encarregaria a El Niño Juan». Va ser gràcies a aquesta vigilància preventiva que es van poder esbrinar una part dels seus plans.

Acarant tres fotos enviades des de Madrid, policies gals van poder acreditar la presència en territori francès de diversos espanyols que, contínuament, es reunien amb un asiàtic en un hotel de Nemours, al sud de París, i a 16 quilòmetres de Fontainebleau, on estaven allotjats i en el qual el xinès era el que pagava les despeses. Els agents van comprovar que es tractava d’El Niño Juan, amb nombrosos antecedents per allunatges.

Quan la policia espanyola va donar l’avís, no sabia encara quin era l’objectiu del lladre madrileny. Això es va poder acarar després, en seguiments físics de la policia francesa durant diversos trajectes d’El Niño Juan; tots a Fontainebleau. 

Caputxes i palanques

La policia francesa, concretament agents de l’OCBC (Office Central de lutte contre le trafic de Biens Culturels, en les seves sigles en francès), va confirmar les sospites quan va veure els cinc espanyols entrar en un Decathlon i comprar robes esportives fosques, inclosos guants i caputxes, i en altres botigues eines com pics, palanques, dues destrals i altres elements per al tall i obertura de forats en diversos materials. L’alerta dels agents gals es va disparar quan els van veure robar dos vehicles, senyal d’un imminent pas a l’acció.

La compra de material en territori francès té la seva lògica, perquè els enviats espanyols, tan coneguts per la Policia, no podien arriscar-se que els agafessin passant la frontera amb aquests pertrets. Té menys lògica, si es confirma, el detall que es dediquessin a comprar les seves eines de lladre en grup.

Fonts policials estimen que l’encàrrec de robatori en el castell museu coincideix amb una aspiració vella i compartida a la Xina, d’orgull nacionalista, considerant il·legítimes les obres d’art tretes d’aquell país en l’etapa colonial i abans de la revolució maoista. «Diguem que per a un milionari xinès, enriquit, com no pot ser de cap altra manera, amb el vistiplau de l’establishment, no és tant delicte aspirar a ‘recuperar’ un bé artístic nacional», explica aquesta font.

No es descarta, doncs, que l’encàrrec a El Niño Juan tingués el seu origen en una passada visita d’algun ric xinès al museu, on hauria vist les peces que en aquell moment va passar a cobejar.

Operaris espanyols

No és estrany fer servir operaris  locals per les organitzacions criminals xineses. De fet, els seus líders a Europa no coneixen bé el terreny, i fan servir europeus. No és una regla fixa, però a Espanya, durant l’últim lustre, han sigut diversos grups de lladres italians els detectats per les forces de seguretat treballant per a caps xinesos, que els avançaven una certa quantitat amb cada encàrrec.

L’encàrrec que ara investiga la justícia francesa no necessàriament ha de tenir origen espanyol. No hi ha una màfia xinesa específicament espanyola, indiquen les fonts policials. Les organitzacions criminals xineses són transnacionals, s’implanten a Europa, especialment a Londres i París, però no resideixen allà sinó que es mouen pel continent i responen a un últim control a Pequín o Xangai. Per això no s’ha detectat encara a Europa un Al Capone xinès. 

Sí que hi ha una excepció a la confiança de líders criminals xinesos en ‘mà d’obra’ espanyola: el narcotràfic. Per al transport i custòdia de partides, l’organització sempre elegeix xinesos, de menor rang però xinesos, i si és possible de la mateixa regió d’origen que els seus caps.

Impune

Per a desesperació de la Policia Nacional, els robatoris amb força no havien passat fins ara excessiva factura a ‘El Niño Juan’. Seguia en llibertat malgrat els seus molts antecedents, diverses detencions i intermitents ingressos a la presó. El febrer del 2018 va caure amb una banda que robava geolocalitzadors electrònics i telèfons mòbils en cotxes i camions. El 2017, va fugir en va, però durant més de 30 quilòmetres, perseguit per cotxes policials per les carreteres M-50, A-4 i M-301, fins que va col·lidir amb altres cotxes.

En operacions anteriors va resultar implicat en delictes de robatoris amb força, tinença il·lícita d’armes i extorsió. «És un paio d’origen humil amb gran empatia, simpàtic, amb facilitat de seduir i liderar els seus còmplices –relata un policia que el va detenir diverses vegades–, i va aprendre a robar amb els millors encastadors de Madrid, entre els quals Javier Martín Sáez (mort a trets el 2017) i Alberto Díaz ‘el pimiento’ (mort també a trets, nou anys abans)».

Notícies relacionades

Però el fet de ser un expert en caixes, butrons i aparadors no el convertia en un delinqüent internacional. Les fonts policials consultades no s’arrisquen a afirmar si era la primera vegada que El Niño Juan treballava per a caps xinesos. El que sí que és segur és que no robava per a ell. La policia madrilenya gairebé sempre l’ha sorprès treballant per encàrrec. «No podria ser de cap altra manera –diu la mateixa font–. Tret de quan s’ha tractat de telèfons mòbils, sempre l’hem agafat amb material de molt difícil sortida, que cap màfia podia atomitzar».

Unes fotos d’objectes xinesos que un dels detinguts portava en una butxaca el 27 de desembre passat podrien donar pistes a la justícia francesa sobre què buscava la banda d’El Niño Juan en el vell castell en el qual va passar la seva vida de casada Eugènia de Montijo, emperadriu consort dels francesos.