Un usuari d'Arrels Fundació: «Dormir al carrer és com ser invisible»

«Avui no ens desperta la Urbana». Ho deia ahir a la nit una persona sense llar que normalment dorm al carrer. Aquest dissabte va tornar a dormir al ras a la plaça de Margarida Xirgu, al Poble Sec, arrand’‘Intempèrie’, l’última iniciativa que Arrels Fundació ha ideat per conscienciar la societat sobre què és realment dormir al carrer: és a dir, dormir a la intempèrie. En aquesta àgora del pendent de Montjuïc van dormir ahir 36 persones, entre personal, voluntaris i usuaris d’Arrels.

«Volem arribar a més gent i a altres públics dels que arribem habitualment», explica el director d’Arrels,Ferran Busquets. En el marc d’aquestaprimera ediciód’Intempèrie, ahir a la tarda i fins passada la mitjanit van tenir llocobres de teatre, tallersiconcertsa la plaça de Margarida Xirgu. Quan tot va acabar, va ser el moment d’agafar els sacs i instal·lar-se sota d’un dels envelats per dormir. «El fred no és el més important. Avui he pogut dormir amb el mòbil i les sabates al costat sense por que me’ls robin», comentava aquest diumenge al matí una altra persona sense llar. 

«Sovint diuen que la gent que dorm al carrer és perquè vol. Amb Intempèrie volem fer reflexionar la societat: si ja dormir una nit al ras és unaautèntica barbaritat,és només una mil·lèsima part del que suposa dormir al carrer», diu Busquets. Ell mateix es mostra preocupat per les xifres recopilades per Arrels: el 2017, la fundació, en el seu recompte anual, va comptabilitzar almenys1.028 persones dormint als carrers de Barcelona; el 2018, 956; i el 2019, 1.195.1.195.

«Ni al meu pitjor enemic»

Davide,italià de 43 anys, és usuari d’Arrels i sap bé què és no tenir un lloc on dormir. Vaviure vuitanys al carrer: del 2011 al 2019. «És una cosa que no desitjo ni al meu pitjor enemic. És ser invisible», relata. Segons ell, hi ha molts «prejudicis» entorn de les persones sense sostre. «La gent es pensa que dormim al carrer perquè volem. Ningú vol dormir al carrer,sinó que un acaba així per les seves circumstàncies. En el meu cas, per les drogues il’alcohol», assegura. I adverteix: «Qualsevol pot acabar al carrer. Però, tot i que no és fàcil, se’n pot sortir. En el meu cas, va ser gràcies a Arrels», diu.

Davide ha viscut una infinitat de males experiències al carrer. «Et roben. Hi ha molta violència. Et poden pegar. Els joves que van de festa es fiquen amb tu. La gent es pensa que els qui dormim al carrer som com gossos i no», relata aquest home que, durant anys, dormia al passeig de Picasso. «Ara estic en un pis. M’estic recuperant».

Preguntat per les seves perspectives de futur, és taxatiu. «No crec en el futur, sinó en el present. Demà no se sap», respon, però sí que demana als polítics que es preocupin més per la pobresa. «Han d’entendre que moltes famílies acaben al carrer cada dia. Que la pobresa existeix», reivindica.

«Jo empenyia un carro de ferralla»

Notícies relacionades

A Barcelona han mort 54 sense sostre durant l'últim any

La Fundació Arrels fa sentir les veus del carrer

Diu una cosa semblant José María, ‘Tete’, de 56 anys. Abans era usuari d’Arrels i ara,voluntari. «Jo soc a la comissió d’esdeveniments. M’encarrego, per exemple, de les barbacoes. També participo en les obres de teatre de la fundació». ‘Tete’ va viure també vuit anys al carrer. «És duríssim», descriu sense embuts. «Recordo quan Arrels em va venir a buscar. Jo empenyia un carro de ferralla. Havia sentit parlar d’Arrels, me’n vaig anar amb ells i ja em vaig quedar completament», rememora. Ara té el seu pis i la seva «paga».

«El més dur ésaquest fred, la pluja, la solitud. La ment se te’n va perquè beus. Jo buscava ferralla per tota la ciutat, cada dia feia caminades de cap a cap i això em feia no pensar». ‘Tete’ va dormir en caixers, en garatges. «Mai al mateix lloc molt temps perquè hi ha molta maldat», confessa. «¿No veus el fred que fa avui?», afegeix. Dissabte ‘Tete’ va participar en les activitats d’‘Intempèrie’, però va decidir no dormir al ras amb els altres. A l’acabar la festa, se’n va anar a casa seva.