A Barcelona han mort 54 sense sostre durant l'últim any

En els últims 12 mesos, 54 persones que vivien o havien viscut al carrer han mort a Barcelona. La mitjana d’edat dels morts se situa en els 56 anys, exactament 26 menys que la mitjana de la ciutat. No en va tenir la via pública com a llar «deteriora la salut i escurça els anys de vida». La denúncia surtd’Arrels Fundació, l’entitat sense ànim de lucre que acompanya i orienta les persones que dormen al ras, i l’associació quedimecres que ve, a les 18.00 hores a la plaça de la Catedral, tindrà un record per als 54 morts. 

Gairebé el 25% de les persones que seran honrades no tenien cap lloc on refugiar-se, i un 26% més tenia la salut molt fràgil i vivia en centres sociosanitaris o adaptats a les seves necessitats. Només alguns havien aconseguit instal·lar-se en un pis; mentre que d’altres eren en una residència o en un alberg. I un de cada quatre dels morts va morir a l’hospital. 

L’acte de memòria no pretén només honrar els morts, sinó que també busca evidenciar la realitat de les persones sense llar, una realitat que «sovint és invisible» i la defunció de les quals «ho és encara més», afirma l’associació, que també denuncia les 208 persones mortes en aquestes condicions des del 2016. 

Drets vulnerats

Notícies relacionades

Un caputxino per al gos

BCN descarta comprar El Centre de la Vila i deixa pendent el seu futur

«Haver de viure al carrer significa tenir molts drets vulnerats: a la vivenda digna, a la intimitat, a la salut, a sentir-se protegit i fins i tot el dret al record», diuen des d’Arrels. A més, entre els morts aquest últim any, hi figuren dues persones que van morir «víctimes de la violència i agressions», afirmen des de la fundació. A Barcelona hi ha compatibilitzats 1.200 homes i dones sense llar. 

A l’acte que se celebrarà dimecres, Arrels llegirà un manifest que recollirà els noms dels desapareguts –Bambo, Krzysztof, Mihai, Severo, Noelia...– i es demanarà la implicació de la societat i de l’Administració per poder revertir el problema. Als primers se’ls demanarà que reaccionin i deixin de veure els sense sostre com «una molèstia», que canviïn la seva «mirada»; als segons, «decisions polítiques que pensin en les persones, més recursos específics i més inversió en prevenció perquè ningú hagi de perdre casa seva i evitar morts prematures».