Mar Menor, gran mal

Una desastrosa calma regna aquests dies a San Pedro del Pinatar, un dels nuclis turístics del murcià Mar Menor: pescadors a terra, xiringuitos mig buits i una inacabable cinta de la policia local que ha mantingut tancades algunes de les seves platges més freqüentades.

El dia 12 van aparèixermilers de peixos morts a la vora dels sorrals de la pedania de Lo Pagán. Un primer balanç va xifrar en tres tones la moribunda captura, però el degoteig ha continuat. En un apartat contenidor a laplatja de Villananitos, dijous encara s’hi podien veure diversos quilos de peixos, anguiles i crancs morts.

Aquell dia, aJuana Serranoli va estranyar veure tantes gavines quan va arribar alquiosc Rocío, que regenta a la mateixa sorra.  «Me’n vaig anar a comprar, potser vaig trigar una hora i, quan vaig tornar,el mar semblava que estava bullint. Ens vam acostar a la vora i vam veure que eren els peixos que s’estaven ofegant», afirma.

L’explicació oficial és que l’entrada d’una gran bossa d’aigua dolçaper la recentgota freda va reduir la salinitat general de la llacuna i no va deixar que l’oxigen arribés a la capa inferior.

Barcos amarrats

Però Antonio López no creu que fos una ressaca de l’ara rebatejada com a DANA. És pescador i fa dies que té els seus barcos amarrats. Mentre repara les seves xarxes («per guardar-les no sé fins quan»), apunta que hi va haver unabocament incontrolat.

«Han passat un mes i uns dies de les tempestes; no pot tenir-hi relació. A més, ¿per què només en aquesta cantonada? No ho podem demostrar, però ho tenim gairebé clar. Aquella matinada hi havia una ferum enorme a depuradora, a aigües fecals, i hores després va aparèixer això»,diu.

Per a ell i per a lesmés de cent famílies que viuen de la pescaal Mar Menor assegura que és «un desastre» d’efectes immediats. «Després d’aquesta imatge la gent és reticent a comprar peix d’aquí. Si sortim a pescar, ¿a qui l’hi vendrem? Hi ha clients grans com Mercadona que ja han dit que no en volen», afirma.

Per a Juana Serrano és un pèssim final de campanya, ja que explica que al setembre i a l’octubre el quiosc viu de les 40 hamaques que ara són avorrides a la sorra però apunta que «el tema ve de lluny», que aquest estiu ha notat una davallada d’un 30% i que el pitjor pot estar per arribar. «Amb aquesta imatge, ¿qui farà una reserva?», es pregunta.

Uns metres més enllà,Rocío Fernández pren el sol asseguda amb la seva cadira de platja al passeig. És de Sant Sebastià, té una casa aquí i fa més de 30 anys que hi ve. «En aquesta època de l’any solia estar ple de gent com jo, del nord, però ja no hi venen. I la gent no vindrà», diu. Ho creu perquè els seus propis fills ja no la volen acompanyar.

«Des de fa un tempsel fons del mar està tot ple d’herbes i amb fang», afirma. Ella a l’aigua ni s’acosta; al sol, sí: «M’ho ha dit el metge».

Serrano confirma que aquest estiuels socorristes han tingut feina extra, una cosa poc habitual en aquestes aigües tranquil·les i poc profundes. «Han hagut de treure a bastanta gent gran, no perquè s’ofeguessin, sinó perquès’havien quedat atrapats al fang», recorda.

Pepe Ferrandoviu a Cartagena, però té una casa ala Manga des de fa dècades i afirma que des de fa tres anys la situació s’ha agreujat dràsticament. «El primer que es nota és la terbolesa de l’aigua, i ja només això dona molta inseguretat. A mi no em ve de gust posar-hi la meva filla petita», reconeix.

El camp, assenyalat

La quietud a les platges contrasta amb el moviment una mica més endins. Desenes de furgonetes mouen quadrilles de recol·lectors d’uns camps a d’altres i porten obrers als nous complexosque s’estan construint a la zona. Les grues han tornat, si és que alguna vegada se’n van anar.

Ferrando, que és enginyer de muntanyes i té un màster en hidràulica, apunta que hi ha «una amalgama d’agents» en el deteriorament progressiu de l’aigua, però destaca els efectes que ha generat la reconversió en regadiu dels cultius. D’aquí ve lasobreexplotació de l’aqüífer del Camp de Cartagenaquan, com és habitual, no arriba aigua del transvasament del Tajo. S’hi afegeix la salmorra i els nitrats que arriben al Mar Menor per abocaments incontrolats per rambles com la d’Albujón i que fan desbocar-se les algues fins que consumeixen bona part de l’oxigen que necessiten els peixos i l’aigua.

El sector immobiliari i la indústria

Notícies relacionades

Badia del Vallès celebra amb els Reis el seu 50è aniversari

El Rei rebutja des de Montserrat les "identitats excloents"

Santiago Blaya és un agricultor de la zona i admet que «l’agricultura és part del problema, però també ho és el sector immobiliari, la indústria, les ampliacions dels pobles i els seus claveguerams».

«Per exemple, hi ha entre dos i tres mil amarratges il·legals i grans urbanitzacions que estan traient aigua de l’aqüífer per al seu proveïment o per regar els camps de golf. Si només el focalitzem en una part del problema, no se solucionarà», adverteix. I fa un últim avís: «Això de ‘canvia el teu model productiu’ s’aguanta molt bé en la teoria, però després és molt difícil de dur a terme, i si la resta no es canvia tampoc servirà».