El Rei carrega contra les «identitats excloents» i els «extremismes» des de Montserrat

La primera vegada després de la dictadura que el Rei d’Espanya va visitar Montserrat va ser el 17 de febrer de 1976. El monestir havia sigut un fortí de la resistència antifranquista i l’abat Cassià Maria Just va reivindicar llavors davant Joan Carles I l’amnistia dels presos polítics. 49 anys després, és el seu fill, Felip VI, que ha sigut rebut en un enclavament que és símbol del catalanisme i ho ha fet, precisament, en la setmana que està previst que el Tribunal Constitucional doni el vistiplau a la llei d’amnistia per als líders del procés.

Després de deixar enrere anys de presència hostil a Catalunya mentre l’independentisme governava la Generalitat, el monarca ha aprofitat la celebració del mil·lenari de l’abadia per consagrar la «normalitat» institucional que Salvador Illa presumeix que s’ha imposat sota la seva presidència. Felip VI ha mirat de restablir uns ponts que es van donar per trencats el 2017 després de l’1-O amb un discurs pronunciat en bona part en català que no té res a veure amb el que va fer llavors i en el qual ha carregat contra els «discursos totalitaris, les identitats excloents, els prejudicis, els extremismes i les pretensions de superioritat moral».

El moment és un altre. Les seves paraules d’avui ressonen en un món marcat per l’escalada al Pròxim Orient liderada per Donald Trump i per l’ascens de l’extrema dreta també a Espanya en plena crisi ‘in crescendo’ del PSOE per la taca de la corrupció a les seves files. Un polvorí d’inestabilitat i incertesa a escala internacional i estatal que contrasta amb l’apaivagament del conflicte català i un independentisme en hores baixes que, no obstant, sustenta la legislatura espanyola.

Símbol d’«obertura i de progrés»

Conscient del pes que té Montserrat en l’imaginari del catalanisme, Felip VI ha lloat el seu esperit d’«obertura i de progrés» i que hagi exercit de «punt de trobada» entre la cultura catalana, espanyola i europea, un referent que no es queda «immòbil» com les roques i que «avança» compassat amb els temps. Una reivindicació especialment rellevant just després que el president de la Conferència Episcopal, Luis Argüello, hagi ficat cullerada política advocant per la convocatòria d’eleccions arran de l’escàndol de presumpta corrupció que fueteja el PSOE i participant en actes amb el líder de Vox, Santiago Abascal.

Notícies relacionades

Feijóo adverteix Sánchez que els "mafiosos" es delaten entre ells

La pitjor tirania és la judicial

Davant aquest focus buscat pel líder dels bisbes, el Rei ha defensat la discreació de la regla benedictina de l’‘ora et labora’ –resa i treballa– que es cultiva a l’abadia de Montserrat. «Aquest patró ètic, en el qual el valor de la persona es perfecciona en l’entrega als altres, pren una especial importància en els temps actuals; temps de greus incerteses geopolítiques, de greus conflictes i de guerres amb una indescriptible dimensió de sofriment humà, temps en què tots hem de vetllar per la preservació i la dignitat de l’espai públic. El vostre és i ha de ser, per a tothom, un missatge d’esperança», ha sentenciat.