Badia del Vallès celebra amb els Reis el seu 50è aniversari

Aquest 23 de juny, com en un paral·lelisme carregat de simbolisme, els Reis actuals, Felip VI i Letizia, van tornar a Badia. Van recórrer els seus carrers, acompanyats per autoritats com el president de la Generalitat, Salvador Illa; la presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret, i l’alcalde de la ciutat, Josep Martínez, i van ser rebuts per uns 2.000 veïns, majoritàriament de Badia però també de la comarca del Vallès Occidental, com Barberà i Sabadell. Els aplaudiments, les banderes d’Espanya i els records compartits d’aquella estrena de la ciutat van marcar una jornada que quedarà en la memòria de molts.

Reivindicació veïnal

A diferència de la seva visita a Montserrat, on van topar amb més oposició, a Badia l’acollida va ser càlida. Només una gran pancarta va trencar l’harmonia: la que reclamava, una vegada més, la residència pública que els veïns fa 25 anys que esperen, en una ciutat on l’envelliment de la població és un repte urgent. De fet, l’Ajuntament confia a revertir aquesta tendència amb la liberalització dels habitatges, un pas que podria atraure nous veïns i rejovenir el municipi.

La jornada va transcórrer sense incidents de rellevància. Tot just una vintena de manifestants de l’Assemblea Nacional Catalana van ser retinguts pels Mossos d’Esquadra a la plaça d’Espanya de Barberà del Vallès, abans que poguessin arribar a Badia. Durant més de dues hores, els Reis es van acostar al teixit associatiu de la ciutat, van visitar el servei ocupacional que dona feina a persones amb diversitat funcional i van conversar amb entitats veïnals i socials. "És un testimoni de gratitud cap a tota la ciutat i cap als que han dedicat la seva vida al creixement, la consolidació i el progrés de Badia del Vallès", van valorar des de l’Ajuntament.

I és que Badia no és una ciutat qualsevol. Va néixer el mateix any en què va morir Franco i, des de l’aire, els seus carrers dibuixen el mapa d’Espanya. Va ser, com se l’ha definit moltes vegades, un "invent del règim". Però el que el règim franquista no va poder planejar va ser el caràcter de la seva gent, que en aquests 50 anys han lluitat cada batalla per tirar endavant el municipi.

L’epicentre de la celebració va ser el gran mural participatiu a l’avinguda de la Via de la Plata. Una pintura que vol ser mirall de la història de Badia, protagonitzada pels seus veïns. Amb colors verd i groc, amb unes mans d’avis i nets, amb geranis andalusos, molins manxecs i el tren El Sevillano, que va portar fins aquí als que van emigrar a Badia. "Reconeix l’origen de la nostra ciutat i tot el que orgullosament sentim. Som una ciutat humil, molt treballadora", va resumir l’alcalde.

Perquè si alguna cosa ha demostrat Badia és que no hi ha hagut lluita que no hagi fet seva. Des de la conquesta de la independència administrativa respecte a Cerdanyola i Barberà el 1994, fins a l’obtenció dels primers serveis públics en plena Transició, passant pel llarg i encara inconclús combat per la retirada de l’amiant dels seus edificis. Una batalla que avui dia encara dura.

Notícies relacionades

Un bebè d'un mes i un home, ferits greus en una nit de Sant Joan amb un miler d'avisos als bombers

El Rei rebutja des de Montserrat les "identitats excloents"

"Moment clau"

"Estem en un moment clau per reivindicar els valors democràtics que fa 50 anys es van començar a sembrar aquí. El progrés ha fet que avui Badia sigui una ciutat d’èxit. Tenim moltíssimes persones que han pogut caminar tot just 20 minuts fins a la Universitat Autònoma i han tingut l’oportunitat de formar-se i créixer. Volem treure’ns l’estigma que de vegades ens persegueix i demostrar que Badia és una ciutat amb futur", va assenyalar l’alcalde. I aquell futur passa per convertir Badia en un districte universitari vinculat a la Universitat Autònoma de Barcelona, amb la liberalització dels seus 5.200 habitatges públics.