Javier Albares, metge: «L’ús excessiu de pantalles pot provocar símptomes que portin diagnòstics equivocats de TDAH»

Moltes famílies es pregunten en quin moment se’ls ha escapat de les mans l’ús excessiu que fan els fills de les pantalles. ¿Potser en el mateix moment en què mares i pares vivim enganxats als mòbils?

Som el mirall en el qual es miren, efectivament. És la primera vegada en la història que un abús a la mateixa cosa es produeix en diverses generacions, una cosa que ho complica encara més. Els nostres fills ens han vist anys i anys utilitzant el mòbil i ara els diem que no l’utilitzin. Perdem poder, el nostre missatge no té força ni congruència. Predicar amb l’exemple és, precisament, un dels 10 consells pràctics que dono a les famílies al llibre, igual que retirar els dispositius electrònics dels dormitoris o prohibir la multitasca. No s’ha de caure en el pessimisme i pensar que hem perdut la batalla. Hi podem fer moltes coses.

¿Per què cal deixar d’utilitzar el terme natiu digital?

Porta a certa confusió. És com si la nostra espècie hagués canviat cap a unes capacitats diferents quant a la tecnologia. Les noves generacions no tenen cervells més dinàmics, ni més ràpids, ni més ben adaptats a l’estructura fragmentada del món digital. L’evolució humana és molt més lenta, necessita centenars i milers d’anys. El terme natiu digital no és real perquè un adult pot aprendre aquestes funcions sense problema, no fa falta fer-ho en la infantesa. La infància es viu una vegada i el temps que es dedica a la pantalla te’l treus d’altres coses imprescindibles per al neurodesenvolupament: joc, activitat física, lectura, avorriment, creativitat…

Recomana apartar les pantalles i les xarxes socials fins als 16 anys. ¿Què passa als 16? ¿El cervell ja funciona d’una altra manera?

De vegades sembla que ens acontentem amb aquesta barrera dels 16 anys. La neuroplasticitat sorgeix en els anys previs, però es continua desenvolupant fins als 20 o els 22. El que passa és que els anys anteriors són més crítics. Com més petit és un nen, més fràgil és i més risc té de caure en algun tipus de problema. Tot i que el risc també el patim els adults.

La UE està intentant posar-hi fre, igual que la futura llei espanyola de protecció digital als menors. ¿Confia en aquestes mesures legislatives?

Són necessàries, però han d’anar acompanyades de la implicació individual de les famílies i d’un canvi social perquè no se sentin soles. Si no, és la guerra de David contra Goliat. No és el mateix que en una mateixa classe dos nens de 14 anys no tinguin mòbil que no el tinguin la meitat. La tecnologia és necessària, no parlo de tecnofòbia.

No està gaire a favor de l’expressió «temps bo i dolent» de pantalla. Però si un nen utilitza Youtube per veure aquaris ¿podem afirmar que és un temps sa?

Seria un temps molt més sa si estigués en un aquari de veritat veient peixos. És molt millor veure aquests vídeos que imatges d’adolescents donant una pallissa a un altre. Però Youtube està dissenyat perquè ens passem el màxim temps en pantalla, l’algoritme ens porta a la polarització i el cervell humà està més temps davant la pantalla quan hi ha violència.

Moltes veus defensen que la tecnologia és neutra i que tot depèn de l’ús que li donis.

No m’agrada, crec que és fer-nos trampes al solitari. ¿Temps bo? En fi, temps menys dolent.

Hi ha un sentiment de resignació. Pensem que «és el que hi ha», «el que ens ha tocat viure».

Pensar així és posar-nos una bena als ulls. Ens hem de rebel·lar. No tinc intenció d’adoctrinar ningú, però no se’ns pot oblidar que tenim responsabilitat en l’educació dels nostres fills.

Al seu llibre explica el mecanisme dels xuts de dopamina i l’addicció. Però l’addicció és un problema sanitari molt més sever que un ús excessiu de pantalla.

Les pantalles es poden utilitzar de tal manera que s’alteri la forma amb què funciona el nostre cervell. El mecanisme de recompensa funciona igual que amb les drogues. No ens agrada el terme addicte, perfecte. A mi tampoc. No dic que siguem davant d’una generació d’addictes. Però és veritat que l’ús excessiu pot crear una addicció.

Les pantalles roben temps de son. ¿Què li passa al cervell dels nostres fills si no dormen suficient?

Una de les funcions del son és l’aprenentatge, així que repercutirà en la seva vida acadèmica i les seves qualificacions. També en el seu estat d’ànim. Un nen que dorm poc és més vulnerable als problemes de salut mental, com l’ansietat o la falta d’autoestima. El somni és el nostre psicòleg, el nostre gran cuidador de la salut mental.

Una pantalla no provoca TDAH (trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat) en un nen, ¿oi?

Per descomptat que no, però l’ús excessiu de pantalla o la falta d’hores de son pot provocar símptomes diürns de comportament que ens portin a diagnòstics equivocats de TDAH.

Notícies relacionades

El Govern central ultima un acord amb les Canàries per acollir els menors refugiats

Anna Gatell: "Els pares han perdut l’autoritat i ignoren els perills del mòbil"

¿Com ens estressen les pantalles?

Amb la seva gran quantitat de contingut d’informació i les seves característiques visuals i sons. No aguantem ni dos minuts veient una cosa seguida, una multitasca que provoca estrès a nivell cerebral i ens impedeix una cosa imprescindible per a la salut mental: no fer res. L’estrès crònic ens emmalalteix i acaba per matar-nos, és la causa fonamental de la majoria de les patologies de l’actualitat.