Milers de persones omplen les platges per celebrar Sant Joan

Tot i que la tradició dicta que la festa dona el tret de sortida quan arriba la nit, la realitat és que la gresca va començar abans del capvespre. Les ganes de festa es van fer evidents cap a les vuit de la tarda, quan els pareos i els grups de gent van anar envaint la sorra, la majoria carregats de neveres, taules, cadires, menjar i beguda. "Només venim a passar-ho bé", diuen el Juan i el Ricardo, que fa tres anys que repeteixen el mateix pla. Formen part d’un grup de vuit amics que per Sant Joan ja no es plantegen fer cap altra cosa. Ells van escollir directament el banyador com outfit de la nit. De fet, no van trigar gaire a fer la primera remullada, en vista de les temperatures tan altes i de la humitat que regnava.

De fons ja se sentien els primers petards, que van arribar tard en comparació amb l’ambient viscut altres anys. On sí que es van sentir amb força va ser a la plaça del Poeta Boscà, davant el mercat de la Barceloneta, al voltant de la foguera autoritzada per l’Ajuntament. Centenars de persones es van congregar al ritme dels tambors. I és que no hi ha res tan efectiu com la música per amenitzar una bona festa.

A la platja, els grans aliats van ser els altaveus. L’Andrea, la Regina i l’Alba en portaven un de ben gros i moltes ganes de gresca. "Venim a veure com surt el sol. ¿A quina hora s’acaba això?". Les tres noies formaven part d’un grup més que preparat perquè, és clar, se’ls fes de dia.

Aquest any els xiringuitos van tornar a tenir prohibit organitzar festes amb equips de música com feien abans de la pandèmia. Sí que van poder oferir menjar i beguda fins a les 03.30, una hora més que la resta de l’any. Això, però, continua sense ser un al·licient per als propietaris, que veuen "com any rere any va a pitjor".

Preparats de casa

El Mateo, l’encarregat del xiringuito Chambao, explicava que "quan hi havia dj es muntaven cues enormes per entrar". "Ara la gent prefereix estar-se a la platja o als llocs on hi ha música". És cert que la gent de la sorra no semblava trobar-los a faltar, tampoc. Alguns ni es van adonar que hi havia l’opció de prendre alguna cosa en un xiringuito. Ja arribaven preparats de casa, amb la compra feta i amb l’esperança de trobar un venedor ambulant, també vetats per l’Ajuntament.

I enmig de tot el xivarri de begudes, alcohol, bosses de plàstic i menjar de pica-pica, aquest any es repetia la iniciativa que va néixer l’any passat per celebrar una revetlla sostenible. Es tracta d’un espai a la platja de Sant Miquel sense alcohol, sense residus i amb activitats lúdiques de franc per passar-ho bé "en plena connexió amb el mar". És una proposta d’associacions i entitats veïnals per viure una altra mena d’ambient a la platja, que tot i això no va aconseguir congregar massa gent. Confiaven a triomfar més l’any que ve i atribuïen la poca afluència al pont festiu.

Notícies relacionades

A Castelldefels s’hi respira ambient llatí

Burgesia evanescent

Tot i que les fogueres i la platja són plans massius que no fallen mai, els bars i les discoteques també van ser una bona alternativa per a molta gent. Molts d’ells fins i tot van aprofitar per fer les dues coses. Començar a la platja i rematar la nit en una pista de ball. Això sí, els que van escollir la platja com a únic pla van haver d’abandonar la sorra a les sis del matí perquè els operaris ho deixessin tot a punt per als banyistes que hi volien entrar entre les nou i les deu del matí. A molts, segurament, la nit se’ls va fer més curta del que havien previst.

El que va faltar van ser socorristes, que es van plantar i no van treballar al no sentir-se segurs. Per cobrir tots els serveis que requereix la nit, l’Ajuntament va desplegar un dispositiu especial que incloïa 528 persones i 240 vehicles destinats al lavabo de l’espai públic i recollida de residus. L’objectiu era llevar-se avui com si no hagués passat, un any més, la nit més curta de l’any.