El Rei rebutja des de Montserrat les "identitats excloents"

Després de deixar enrere anys de presència hostil a Catalunya mentre l’independentisme governava la Generalitat, el monarca va aprofitar la celebració del mil·lenari de l’abadia per consagrar la "normalitat" institucional que Salvador Illa presumeix que s’ha imposat sota la seva presidència. Felip VI va intentar restablir uns ponts que es van donar per trencats el 2017, després de l’1-O, amb un discurs pronunciat en bona mesura en català que no té res a veure amb el que va pronunciar llavors i en el qual va carregar contra els "discursos totalitaris, les identitats excloents, els prejudicis, els extremismes i les pretensions de superioritat moral".

Conscient del pes que té Montserrat en l’imaginari del catalanisme, Felip VI va lloar el seu esperit d’"obertura i progrés" i que hagi exercit de "punt de trobada" entre la cultura catalana, espanyola i europea, un referent que no es queda "immòbil" com les roques i que "avança" compassada amb els temps. Una reivindicació especialment rellevant just després que el president de la Conferència Episcopal, Luis Argüello, hagi ficat cullerada política advocant per la convocatòria d’eleccions. Davant el focus mediàtic que buscava el líder dels bisbes, el Rei va defensar la discreció de la regla benedictina de l’ora et labora (pregar i treballar) que es cultiva a Montserrat. "Aquest patró ètic, en el qual el valor de la persona es perfecciona en l’entrega als altres, pren especial importància en els temps actuals; temps de greus incerteses geopolítiques, de greus conflictes i de guerres amb una indescriptible dimensió de patiment humà, temps en què tots hem de vetllar per la preservació i la dignitat de l’espai públic. El vostre és i ha de ser, per a tothom, un missatge d’esperança", va sentenciar.

La figura de l’abat Oliba

Notícies relacionades

Els pares helicòpter arriben a la universitat: «Venen a demanar explicacions sobre les notes»

Salut Grau, psicòloga: "Els afectats per la dana encara senten frustració i ràbia"

Precisament, l’acte en què va participar el Rei, de caràcter privat i que, per tant, va ser celebrat en una sala veïna, era de reconeixement a la figura de l’abat Oliba, arquitecte de la filosofia benedictina. En ell, l’actual abat, Manel Gasch, amb Felip VI , Illa i representants del teixit empresarial a l’auditori, va pronunciar un al·legat a favor de l’"estabilitat", una calma que, paradoxalment, regna ara a Barcelona i que brilla per la seva absència a Madrid.

La visita dels Reis no va estar exempta de polèmica entre els monjos de la comunitat, alguns de crítics amb la rebuda malgrat que Felip VI va remarcar el "vincle" entre el monestir i la corona. Dues fotografies separades per sis anys reflecteixen la pacificació progressiva que s’ha produït després de l’auge independentista: el 2019, en l’entrega dels Premis Princesa de Girona, Felip VI amb prou feines va poder circular per Barcelona perquè milers de manifestants es van amuntegar per esbroncar-lo; i ahir a penes un centenar de persones van respondre a la convocatòria de l’ANC per mostrar el seu rebuig.