Bèlgica tem l'excarceració d'un còmplice del pederasta Dutroux

20 d’octubre de 1996: uns 300.000 belgues desfilen silenciosament pels carrers de Brussel·les en la protesta massiva més gran que mai s’ha viscut al país pel silenci de la classe política i els greus errors policials comesos durant la investigació del ‘cas Marc Dutroux’, sobre el pederasta condemnat a perpetuïtat pel segrest, la violació i l’assassinat de sis adolescents –Julie, Mélissa, An, Eefje, Laetitia i Sabine– en un dels capítols més foscos i amargs de la història recent del país.

Gairebé un quart de segle després el cas segueix regirant les entranyes de la societat belga, mobilitzant l’opinió pública i copant portades. Després de 23 anys a la presó i gairebé a punt de complir la condemna de 25 anys a què va ser sentenciat el 2004, un altre dels còmplices de Dutroux, Michel Lelièvre, podria sortir ben aviat de la presó, en llibertat condicional i amb braçalet electrònic (la nòvia de Dutroux, Michelle Martin, va sortir de presó el 2012).

El Tribunal correccional de Brussel·les ha decidit que aquest extoxicòman de 48 anys, culpable de segrest i tortura de quatre de les sis nenes, pot sortir de la presó d’Ittre en la qual purga la seva condemna sempre que trobi un lloc en el qual viure en un termini de sis mesos. Si no aconsegueix un allotjament permanent en aquest temps, la decisió de la cort deixarà de tenir validesa i haurà de seguir entre reixes i iniciar el tràmit de nou. Si ho aconsegueix podrà quedar lliure, però haurà de complir estrictes condicions. 

Condicions addicionals

No només serà objecte d’un ferri control judicial; tampoc podrà abandonar Bèlgica sense permís, ni consumir alcohol, ni estupefaents (podrà ser objecte de control en qualsevol moment) ni trobar-se amb les víctimes. Així mateix, tindrà terminantment prohibit acostar-se al Brabant flamenc, les províncies de Hainaut, Lieja, Luxemburg i Limburgo, així com a diversos barris d’Ixelles i de Brussel·les, i no podrà utilitzar determinades línies de metro i tren.

El jutge ha estimat que aquest «esclau» de Dutroux, que complia els requisits per optar a la llibertat condicional des del 2005 (nou anys després d’entrar a la presó) i que podria sortir de presó sense cap vigilància el 4 d’octubre de 2023, «ha evolucionat» i no és el mateix home que fa 23 anys quan va ajudar a segrestar An, Eefje, Sabine i Laetitia. «Vaig actuar així perquè li devia diners a Dutroux i me’ls reclamava regularment», li va dir al jutge a finals de 1996. «Em va dir que hi havia una solució perquè pogués aconseguir diners ràpidament i així és com em va proposar participar en segrestos amb ell. Després del primer segrest em va fer entendre que era el seu còmplice i que estava amb ell en això», va explicar sobre l’acord al qual va arribar amb el pederasta i assassí belga.

La decisió de la cort belga ha generat malestar en l’opinió pública, començant per alguns dels familiars de les víctimes. «No crec que hagi canviat», opinava públicament aquesta setmana Jean Lambrecks, pare d’Eefje, i un dels pocs familiars que va atendre la lectura de la decisió. Lambrecks lamenta que el còmplice de Dutroux mai hagi respost a les seves preguntes i afirma que la llibertat condicional li permetrà amagar-se sense haver de donar explicacions ni respondre a «preguntes crucials que mai ha volgut respondre». 

«Marxa negra» de protesta

Altres, com Daniel Bauweraerts i Samantha Joris, un matrimoni belga, van més lluny i proposen reviure la històrica ‘marxa blanca’ de protesta del 96 en una data tan simbòlica com és el 20 d’octubre. L’objectiu d’aquesta nova mobilització ciutadana: protestar contra l’alliberament de Leliévre per mitjà d’una «marxa negra» pacífica que no recorrerà els carrers de Brussel·les sinó que tindrà el seu punt d’arribada a Ittre. 

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

«És intolerable», clamen. «Per a les víctimes, per als nostres nens. No volem que Michel Lelièvre i molt menys Marc Dutroux aconsegueixin la llibertat. No la mereixen, el seu lloc no és a la societat. ¿Qui voldria aquests monstres com a veïns?», pregunten. «Aviat tindrem el mateix problema amb Marc Dutroux i és ara quan cal llançar la veu d’alarma i dir no», reivindiquen en un grup de Facebook anomenat «sí, jo participo en la marxa negra del 20 d’octubre del 2019». 

El ‘monstre de Marcinelle’, tal com es coneix Dutroux, que continua empresonat a la presó de Nivelles, també ha demanat la seva sortida de la presó, una cosa que té dret a demanar des del 30 d’abril del 2013. Aquell mateix any, el Tribunal correccional de Brussel·les ja va rebutjar la seva primera petició de sortir amb braçalet electrònic. El seu cas tornarà aquest mes a la cort de justícia amb una nova audiència el pròxim 17 d’octubre que haurà de dilucidar si crea un grup d’experts per determinar la perillositat de Dutroux i el risc de reincidència.