Sorprenent troballa: els 'amants de Mòdena' eren en realitat dos homes

Durant deu anys alsdos esquelets trobats en una necròpolis del segle IV-VI al centred’Itàlia  se’ls ha conegut com els ‘amants de Mòdena’, perquè van ser trobats amb les mans entrellaçades, però ara s’ha descobert que en realitat són dos homes i s’estudia per què van ser enterrats junts.

Quan van ser descoberts el 2009, durant les excavacions en una necròpolis de Mòdena de fa 1.500 anys, es van convertir immediatament per als mitjans de comunicació en «els dos amants», però un nou estudi realitzat per investigadors de la Universitat de Bolonya i la Universitat de Mòdena i Reggio de l’Emília han comprovat que són dos homes gràcies a les noves tècniques revolucionàries.

L’investigador de la Universitat de Bolonya i primer autor d’aquest estudi, publicat a la revista ‘Scientific Reports’, Federico Lugli, ha explicat com es va produir l’error i com ha sigut el posterior descobriment. «Quan el 2009 es van trobar els cossos, les tècniques tradicionals d’antropologia esquelètica no van poder revelar el sexe a causa del mal estat de les restes. Els mitjans de comunicació, al veure les mans entrellaçades, van escriure la història dels amants, però a nivell científic no va ser mai provat el sexe o grau de parentiu», assenyala Lugli.

Nova tècnica identificativa

El 2017, un estudi molt important per a aquest sector presentava un nou mètode capaç de, a partir d’unes proteïnes particulars al’esmalt dental, definir el sexe d’un esquelet. Va ser llavors quan un equip de la Universitat de Bolonya va decidir aplicar-lo en els ja famosos amants. Com que els dos esquelets presentaven intactes la proteïnes dentals es va poder determinar que tots dos eren de sexe masculí.

El pròxim pas, assenyala Lugli, és comprendre per què van ser enterrats junts ja que en l’actualitat no es té constància d’aquest tipus d’enterraments durant l’època i «les diverses tombes amb dues persones enterrades que ajuntaven les seves mans eren sempre un home i una dona».

«Hem començat a estudiar el component inorgànic de la dent, que ens permetrà conèixer la procedència geogràfica, i a més aplicarem noves tècniques per conèixer l’ADN per tal que ens doni més informacions de tots dos, com si podien ser parents, que és el més probable», va afegir. Si s’ha necessitat prop d’un any per a l’extracció de la proteïna i la seva anàlisi, conèixer per què van ser enterrats junts serà una mica més difícil.

Final de la història d’amor

Notícies relacionades

El cervell necessita entre 8 i 14 dies per desconnectar per vacances: «Descansar no és un caprici, és una necessitat psíquica»

L’escàndol de les religioses intervingudes amenaça el ‘boom’ dels retirs secrets

¿S’ha destruït una història d’amor?. «Per desgràcia sí», conclou Lugli, tot i que explica que mai ho va ser perquè va ser construïda pels mitjans de llavors i no va poder ser desmentida científicament fins avui. Una hipòtesi molt remota és que es tractés d’un amor homosexual, ja que en aquella època no estava permès, afegeix Lugli i, per tant, ningú podria haver accedit a enterrar-los junts.

Una altra de les hipòtesis és que podrien ser soldats morts junts en la batalla, ja que el lloc on van ser enterrats podria haver sigut un cementiri de guerra.