L'alta velocitat unirà tot l'any la bufona i francesa Sète amb Barcelona

A Barcelona li ha sortit un pretendent. I gràcies a una Celestina. El nòvio es diu Sète (es pronuncia ‘set’) i és un municipi costaner molt bufó del sud de França, una franja de terra amb aigua per davant, el Mediterrani, i per darrere, una espectacular llacuna. I el còmplice necessari en aquesta història d’amor és l’empresa Renfe-SNCF en Cooperació, que explota l’alta velocitat entre Espanya i França, i que ha disposat que aquest estiu cada matí un alta velocitat procedent de Barcelona pari a Sète i que un altre surti cap a la ciutat catalana, de tornada, a última hora de la tarda. Els plans van tan de debò que Renfe i SNCF mantindran aquesta connexió estiuenca tot l’any a partir del desembre que ve i per a l’estiu que ve ja s’han compromès a contractar tres trens d’alta velocitat entre Barcelona i Sète.

“Estarem encantats de rebre tot el turisme que no vulgui Barcelona”, explica l’alcalde de Sète, Françoise Commeinhes, fent broma amb la suposada saturació de visitants de la ciutat catalana, en la presentació de les futures connexions entre el seu municipi i Barcelona, en companyia de Yann Monod, director general de Renfe-SNCF en Cooperació, en un barco amarrat al principal canal d’aquesta bonica ciutat occitana. “Nosaltres oferim bona pasta, ostres, peix i molta cultura”, afegeix Commeinhes.

Turistes d’alta velocitat

Tant Commeinhes com Monod remarquen el seu interès per captar el turisme català que desitgi disfrutar de les platges i la gastronomia de Sète en un trajecte d’alta velocitat que dura menys de tres hores i costa des de 29 euros per trajecte. Tot i que no oculten que també volen atraure visitants d’altres països que recalin a Catalunya i vulguin conèixer el poble pesquer francès. “El turista estranger, com el nord-americà, està molt acostumat a viatjar amb tren. A més, amb nosaltres poden embarcar cinc minuts abans de la sortida i portar tres maletes grans. Molt millor que amb l’avió”, apunta Monod. “I el nord-americà, que no té trens d’alta velocitat, vol provar-los en els trasllats entre les grans capitals europees”, precisa el directiu de Renfe-SNCF en Cooperació. 

Sète té algunes característiques que la fan mereixedora d’una escapada d’un dia des de Barcelona. El trajecte al TGV (aquest estiu es va en el tren francès, de dos pisos),  amb parades a Girona i Figueres, es fa en menys de tres hores. Surt de Sants a les 7 del matí i s’arriba a Sète abans de les 10. Només baixar del tren d’alta velocitat i sortir de l’estació ja es veu davant un dels canals d’aquesta ‘minivenècia’ francesa.

En uns minuts s’arriba a peu al centre d’aquesta localitat travessada per diversos canals que uneixen una immensa llacuna, on es conreen les millors ostres de França, amb el mar Mediterrani. Literalment, es tracta d’una immensa llengua de terra ferma, envoltada d’aigua salada pels dos costats. Però no només és el paisatge, també destaquen l’urbanisme: les cases abocades als canals, els carrers costeruts, la places frondoses... una barreja equilibrada entre Itàlia i França amb el millor del Mediterrani. No en va Sète va acollir nombrosos mariners napolitans que van portar la seva tècnica pesquera. 

La ciutat de Valéry i Brassens

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

Platges amb una gran franja de sorra i bons restaurants com xiringuitos es combinen amb rutes de senderisme o bicicleta al costat del paisatge de la llacuna, o les visites culturals als nombrosos museus que hi ha a la localitat o la contemplació de les diverses pintades que llueixen en façanes i mitjanceres. I a l’estiu, un planàs especial són les justes al canal, en què dos equips cada setmana fan una espècie de torneig medieval, però en barques, amb l’objectiu de fer caure el guerrer de l’equip contrari i llançar-lo a l’aigua a bord de barques empeses per desenes de remers.

Cap al tard, nombrosos comerços ofereixen els seus productes, especialment exquisiteses gastronòmiques, com les empanades de pop i tomàquet o la salsa d’olives. Als seus estrets carrers se sent la presència del poeta Paul Valéry i del cantant George Brassens, entre molts altres fills il·lustres d’una ciutat que amb prou feines té 45.000 habitants. Un últim passeig pels canals, en una barca llogada o en un barco per a grups, permet un comiat relaxat abans d’agafar de nou el tren d’alta velocitat, que aquest estiu surt a les vuit de la tarda i arriba a les 22.45 a Barcelona-Sants. I l’estiu que ve, tres possibilitats més perquè els dos municipis mediterranis s’uneixin i segellin la seva història d’amor en menys de tres hores.