Balanç d'un any de Torra: un Govern "adormit" en polítiques socials

Mentre les entitats socials que treballen amb menors continuen tenint problemes per rebre les aportacions de la Generalitat a fi de mes, metges i mestres continuen reclamant, de moment amb escàs èxit, que es reverteixin les retallades que els van ser aplicades durant la crisi. El balanç social del primer any de Quim Torra al capdavant del Govern és paupèrrim, asseguren els col·lectius implicats. Tant en salut com en ensenyament, vivenda i, sobretot, afers socials, l’acció de l’Executiu ha sigut més aviat inacció. “És un Govern adormit”, lamenten.

SALUT Contractar personal i reduir les esperes 

Sense avanços polítics. Així valoren la majoria d’actors socials de l’àmbit de la salut el primer any de govern de Quim Torra. "Ha sigut un any inactiu en què hem retrocedit. La falta de planificació ha fet que augmentessin totes les llistes d’espera", assenyala Josep Maria Puig, secretari general del sindicat Metges de Catalunya (MC). "Ens continuem movent amb els pressupostos del 2017: mil milions d’euros per sota dels del 2010".

"L’exconseller Comín almenys va destinar uns 50 milions per reduir les llistes, però Torra no ha fet absolutament res", opinen fonts de la Marea Blanca, per a qui la mesura més urgent és augmentar els pressupostos "sobretot en l'atenció primària". Les males condicions han fet impossible contractar aquests 251 metges de família als quals Salut es va comprometre després de la vaga del novembre. Segons MC, el 65% dels CAP segueixen "exactament igual" que abans de l’acord amb l’Institut Català de la Salut (ICS).

Per al sindicat d’infermeria Satse Catalunya, el mateix. “Tot i que s’ha augmentat la plantilla d’infermeres a l’ICS, no és suficient. La ràtio mitjana d’Europa és de vuit infermeres per a mil habitants: a Catalunya no arriben ni a cinc", explica David Carbajales, secretari d’Acció Sindical. La mesura més urgent és augmentar la ràtio, "sobretot a la primària". Segons ell, falten 7.000 infermeres més en tot l’ICS.

Antoni Sisó, president de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), opina que l’actual consellera, Alba Vergés, ha "heretat" la cartera de l’exconseller Toni Comín. "Ha donat continuïtat a l’ENAPISC [l’estratègia nacional de l’atenció primària i salut comunitària], però fa 11 mesos que el consell assessor del pla es va reunir per última vegada. Sense avenços", diu.

La Plataforma per una Atenció Sanitària a Catalunya (Pasucat) denúncia que, malgrat que el Govern de Sánchez va aixecar a l’octubre el veto del TC a la llei catalana d’universalització de la sanitat, la norma continua sense aplicar-se perquè la Generalitat "no ha desplegat el reglament". Va prometre fer-ho el setembre del 2017. "A Catalunya hi segueix havent persones a les quals se li facturen les urgències".

AFERS SOCIALS Més mitjans contra la pobresa crònica

"Govern adormit": així és com defineix la presidenta de la Taula del Tercer Sector, Francina Alsina, el primer any de mandat de Quim Torra. Una renda garantida que no arriba a les llars que ho necessiten, nul·les mesures davant la pobresa infantil i l’impagament al qual són sotmeses les entitats socials són algunes de les concrecions que el tercer sector no veu que hagin arrencat. Mentrestant, diuen, la "pobresa d’extrema emergència" continua assaltant milers de llars catalanes.

"Després del 155, esperàvem amb ànsies el nou Govern per millorar l’aportació de la Generalitat als serveis públics que deixem, però no hem avançat en res", assenyala la responsable de la Taula d’Entitats del Tercer Sector que assegura que aquests fons continuen congelats des del 2010. Un dels temes clau, la renda garantida. Diosdado Toledano, des de la comissió promotora d’aquesta prestació social acusa la Generalitat de "denegar el dret a persones que compleixen amb els criteris per falta de pressupost". La presidenta de la federació ECAS, Sonia Fuertes, assegura que "alguna cosa està fallant" amb aquesta prestació social, i la Taula del Tercer Sector lamenta que, un any després, continuïn sense estar aprovat el reglament que regula aquesta ajuda per a les llars en risc.

"No hi ha una aposta en polítiques socials", assegura Fuertes, que demana fons per garantir la correcta acollida dels adolescents que migren sols cap a Catalunya. "No només no hi ha cap calendari sinó que hi ha entitats que fa mesos que no cobren", lamenta. Mateixa crítica que fa Save the Children, que a més demana ajuts per fill a càrrec a les llars desfavorides. "Sense pressupost no es pot desenvolupar, però un de cada quatre nens catalans està en risc d’exclusió social, hauria de ser una prioritat", assenyala la coordinadora de l’oenagé a Catalunya, Emilie Rivas.

L’Aliança Contra la Pobresa Energètica recorda que fa mesos van plantejar a Quim Torra dos temes crucials: que els Bombers de la Generalitat ajudin en la prevenció, i que firmin immediatament els convenis amb les elèctriques. La seva portaveu, Maria Campuzano recrimina "inacció total" i "descoordinació entre els departaments". Per la seva banda, la PAH avisa que els desnonaments no fan més que créixer i que, més enllà de reunions, la Generalitat no ha desenvolupat cap mesura concreta. Només el decret dels preus del lloguer, que, diuen, "avala els preus de la bombolla". "No arribem al 2% en vivenda pública, quan hauríem d’estar al 15% com a mínim", lamenta Alsina. 

ENSENYAMENT La lluita contra la segregació escolar 

El gir que ha fet el conseller Josep Bargalló al capdavant del Departament –ara anomenat– d’ensenyament no ha sigut suficient per acontentar mestres i professors, que fa poc menys de dues setmanes van anar a la vaga per exigir la reversió de les retallades aplicades el 2012. Les aules, especialment en educació secundària, suporten concentracions d’alumnes amb ràtios superiors a les dels anys de precrisi i els docents més grans de 55 anys reclamen reduir la càrrega lectiva. 

Però la gran assignatura pendent del Govern de Torra és la lluita contra la segregació escolar, acabar amb la bretxa entre alumnes rics i alumnes fills de famílies vulnerables. Només així, diuen els experts, es combatrà de soca-rel la desigualtat social. Bargalló ha anunciat que al gener presentarà dos decrets per combatre-la. El sector està expectant sobre la seva efectivitat. 

UNIVERSITATS Millora urgent en el finançament

Les universitats catalanes continuen, mentrestant, reclamant una millora del sistema de finançament, abocades com estan a una situació de precarietat extrema, va denunciar ahir l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP). La pròrroga pressupostària les penalitza a l’hora de renovar plantilles, mantenir equips de recerca i conservar el patrimoni, al·leguen.

VIVENDA Elevar la inversió en pisos socials 

La vivenda no ha sigut una prioritat per a Torra, com no ho havia sigut per als seus antecessors. En els últims vuit anys la inversió de la Generalitat en vivenda protegida ha caigut un 40% sense que aquesta tendència s’hagi revertit després de la crisi i davant l’aparició de noves necessitats vinculades a l’augment desbocat dels preus del lloguer. 

La falta de dotació econòmica ha provocat, per exemple, que l’organisme encarregat de fer front a l’emergència habitacional a la capital catalana, el Consorci de l’Habitatge de Barcelona, hagi estat infradotat, amb una llista d’espera de 500 famílies que han de viure en pensions que finança l’ajuntament. Segons els estatuts del consorci, el Govern hauria d’aportar el 60% del finançament, però en realitat només n’ha transferit el 20%. Deu a Barcelona l’equivalent a mil pisos socials.

Notícies relacionades

L'oposició retreu a Torra la "inacció" del seu Govern

Torra: 12 mesos que no compten

En matèria regulatòria, les coses no han anat gaire millor. La Conselleria de Territori va intentar torpedinar la reserva per a vivenda assequible del 30% de les promocions privades aprovada per l’Ajuntament de Barcelona. L’última iniciativa empresa per la Generalitat, el decret que permet als ajuntaments fixar límits en els preus del lloguer, ha sigut considerada una «farsa» pel Sindicat de Llogaters, que exigeix mesures que siguin realment eficaces. És molt probable, a més, que el decret tampoc sigui convalidat pel Parlament. 

Aquesta informació ha sigut elaborada per Beatriz Pérez, Elisenda Colell, Manel Vilaseró i María Jesús Ibáñez