PRIMER ANY A PALAU

L'oposició retreu a Torra la "inacció" del seu Govern

Cs i el PPC acusen el president d'estar més pendent de Waterloo que dels catalans

ERC defensa el president i afirma que s'han revertit els efectes del 155

zentauroepp48407839 quim torra y pere aragones190531104817

zentauroepp48407839 quim torra y pere aragones190531104817 / JOAN CORTADELLAS

3
Es llegeix en minuts
El Periódico

L’oposició veu el Govern ancorat en el relat. Després de 12 mesos al Palau de la Generalitat, el president Quim Torra no ha aconseguit convèncer de la seva gestió els grups que no formen part del seu Executiu. Ciutadans i el PPC li retreuen que "es deixi manejar des de Waterloo". El PSC se centra en la seva "falta de capacitat proposada", i els comuns, en la seva "improvisació permanent". La CUP, per la seva banda, carrega contra el seu discurs "maximalista i de retòrica republicana", perquè afirmen que no concorda amb la seva "pràctica governamental".  

Tots els grups que no combreguen amb el Govern recorden la seva negativa a presentar els pressupostos en seu parlamentària. Segons el seu parer, és una mostra que evidencia la "inexistència" d’una agenda social. "Catalunya és la comunitat autònoma amb pitjors llistes d’espera en sanitat, amb més nombre de barracons i greus problemes en ajuts a la dependència", assegura la diputada i senadora Lorena Roldán. A la reflexió se suma el líder del PSC en el consistori barceloní, Jaume Collboni, que manté que en l’actualitat s’ha arribat a posar "els serveis públics al límit, sense planificació política, sense recursos, fiant-se tot a la responsabilitat dels treballadors públics, que continuen prestant el millor servei en les pitjors condicions". El líder popular Alejandro Fernández rebla la seva impressió: "Assistim al Parlament que menys legisla i som davant el Govern de menor producció de la història". 

La seva iniciativa legislativa –set projectes de llei, només tres aprovats a l’hemicicle, i 13 decrets llei– també enutja la CUP. El diputat Carles Riera apunta que, a més, algunes decisions s’han traçat al marge dels moviments socials o les administracions locals i, en canvi, sí, amb immobiliàries i administracions de finques". Per la seva banda, la líder dels comuns, Jéssica Albiach, destaca que "en només un any han convertit la Generalitat en un símbol de la paràlisi i el bloqueig". "Han incomplert les seves promeses, han generat desafecció en els seus i s’han oblidat de la resta", assegura.

Quant a la seva gestió del conflicte català, es polaritzen les visions. Ciutadans i el PPC critiquen que Torra hagi dedicat esforços "únicament" a "omplir l’espai públic amb llaços grocs i pancartes a favor dels colpistes i fugits de la justícia". "El to dels seus escrits és hostil i despectiu cap a la meitat dels catalans i això perjudica la convivència", assenyala Fernández. La visió de la CUP és totalment diferent: Riera creu que "no s’ha debatut sobre les limitacions de l’autonomia" i que tant el Govern com el Parlament han sigut "incapaços de plantar cara a la repressió de l’Estat per mantenir l’autonomia de la Cambra". "[El Govern Torra] està totalment allunyat de totes les polítiques sobiranistes que podrien fer avançar en el camí de l’exercici a l’autodeterminació i de garantir els drets socials bàsics".

El sot del 155 

En resposta a les crítiques sobre la inacció, el president del PDECat, David Bonvehí, al·lega que el Govern ja "ha agafat velocitat" després de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució i assegura que els diferents departaments estan "a punt" de portar projectes de llei al Parlament. La portaveu d’ERC, Marta Vilalta, contextualitza també l’any transcorregut: "Ha sigut un any marcat per la repressió i per les mil formes en què s’ha tractat de torpedinar l’acció de l’Executiu i també la vida parlamentària, però aquest Govern va posar fi a l’aplicació del 155 i està revertint els danys patits per les institucions catalanes".

Notícies relacionades

L’explicació no basta als comuns. "Precisament per aquesta excepcionalitat hi ha més que mai un Govern fort i amb idees clares", exigeix Albiach.

Bonvehí nega que l’agenda social estigui relegada a un segon pla. Tot i les protestes dels últims mesos de sectors com l’universitari, o reptes com el dels menors migrants no acompanyats o la renda de ciutadania, afirma que "la Generalitat ha posat la directa i té l’agenda social en primera instància". "Malgrat la inestabilitat i la pròrroga pressupostària", abunda Vilalta, "el Govern ha dut a terme iniciatives importants, en el capítol de la justícia social i els drets i llibertats". En aquest capítol, la portaveu d’ERC recorda la injecció de més de 800 milions a la tresoreria de la Generalitat, malgrat no haver pogut aprovar els comptes, i mesures "a favor de les famílies, d’ajuda als ‘menes’ i de pagament als funcionaris de les seves pagues extres endarrerides".