Un any de mandat: el món socioeconòmic recorda les seves prioritats

Fa dotze mesos que el Govern que encapçala el president Quim Torra va prendre possessió i es va posar fi a la intervenció del 155, si bé alguns dirigents catalans aprecien que persisteix un 155 polític.

En aquest acte formal de possessió al Palau de la Generalitat, amb presència de familiars de polítics independentistes presos i a l’estranger, Torra va afirmar que volia un Govern per a tothom, afirmant que l’objectiu de la República estava al servei de la societat.

Va combinar poder avançar sota el mandat de l’1-O amb servir set milions i mig de catalans a través d’un programa de progrés econòmic i social ambiciós, a l’altura del moment.

Coincidint amb aquest primer aniversari, agents socials i econòmics fan anàlisis per a aquest diari, a l’espera d’escoltar aquest dimarts el president, i proposen quines mesures són urgents o quines són les prioritats que ha de gestionar l’Administració catalana.

Moltes demandes no són noves –algunes es poden qualificar de gairebé cròniques i no són imputables a l’Executiu de Torra– però són rellevants i mereixen la seva atenció.

Un denominador comú i gairebé mantra és la necessitat de tenir uns nous pressupostos, amb la vista ja posada en l’any 2020, per atendre les necessitats que sorgeixen fruit del dia a dia.

Mentre els sindicats insisteixen que no es pot governar amb uns pressupostos de crisi davant de la falta de recursos, les patronals reclamen una clara aposta, més intensa si és possible, en qüestions econòmiques, en forma d’avançar en el pacte industrial o projectes davant d’un canvi de model productiu.

En el menú de peticions en matèria social també hi figura una estratègia clara contra la pobresa, una bona aplicació de la renda garantida, atendre la falta d’efectius en l’atenció primària, infermeres o reducció de llistes d’espera.

És just dir que empresaris consultats i membres del sector social posen en valor la voluntat de reunir-se i atendre les seves peticions de les conselleries, tot i que no es tradueixi en solucions immediates, mentre que el Govern ha reiterat que fa molt més del que acaba traslladant-se a la societat i a l’opinió pública.

Conscients de l’excepcionalitat instal·lada a Catalunya a l’espera de la sentència del judici de l’1-O, els agents socials i econòmics apressen a actuar i, de passada, contrarestar alguna cosa del que va alertar el Cercle d’Economia: la pèrdua de poder econòmic es comença a notar.

Notícies relacionades

Torra: 12 mesos que no compten

Balanç d'un any de Torra: un Govern "adormit" en polítiques socials

El president Torra, en el seu discurs de fa un any, ja va anticipar que el camí no seria fàcil, tot i que es referia a l’estratègia del procés, l’avanç del qual s’ha vist influït per les últimes conteses electorals que han alterat el pes de les forces independentistes en el mapa territorial català, estatal i europeu.

Aquest dimarts l’executiu català, situant el punt de partida en el 155, explicarà mesures concretes, sobretot de l’àmbit social, i marcarà línies d’acció de futur davant de les prioritats fixades per la societat civil i econòmica.