Els millors llibres d’aquest any per llegir a l’estiu

A les portes de les vacances d’estiu, en el temps de festa, de migdiades interminables i de lectures refrescants, arriba l’hora de fer balanç. El millor de l’any. O, més ben dit, el millor des del començament de l’any per a una desena de periodistes i crítics d’EL PERIÓDICO: Àlex Salmon, Leticia Blanco, Inés Martín Rodrigo, Anna Abella, Rafael Tapounet, Ramón Vendrell, Jordi Puntí, Valèria Gaillard, Elena Hevia i David Morán. Al menú, una mica de gairebé tot: novel·les contemporànies d’alè victorià per explicar la deriva d’Anglaterra; incursions vaticanes; sagues familiars hilarants d’aquí i d’allà; cavil·lacions d’un malalt atrapat en un llit d’hospital; novel·la negra amb pedigrí i temàtica de rabiosa actualitat; ufologia i bogeria a la Itàlia de finals dels 70; una de delirant road movie perimenopáusica; amistats terribles atrapades en contes brillants... Deu llibres per devorar a l’ombra –a més d’una altra vintena de títols recomanats en l’edició digital– a l’espera que arribi, a finals d’any, el millor de 2025. Molt bé s’hauria de donar el segon semestre perquè algun d’aquests títols no repetís en el rànquing final.  

‘LA PICADUR DE ABEJA’, de PAUL MURRAY.

Història d’una apocalipsi familiar (pobres Barnes, sempre disposats a prendre la decisió equivocada) en un context de crisi financera, canvi climàtic, amenaça tecnològica i por del futur, narrada amb pols admirable, de punxant sentit de l’humor i magistral ús del punt de vista i rematada per un final tan recargolat i brillant que és per posar-hi un marc i penjar-lo a la paret. Una novel·la La picadura de abeja (Anagrama), amb fibló que converteix la devastació domèstica en un triomf inapel·lable de la literatura i del seu autor, Paul Murray. R. T.

‘SI UNA FAMÍLIA’, d’ALBA DALMAU.

La família, ja se sap, és una mena de comodí de la trucada de la literatura contemporània: poques vegades falla i, quan l’encerta, el premi està més que garantit. Ho sap prou bé la catalana Alba Dalmau, que aborda en l’aguda i humorística Si una família (Angle Editorial) els interrogants que acompanyen Paloma Guasch, hostessa de vol d’escala a Tòquio, en la recerca d’una felicitat esquitxada d’estranyesa, falsificació de la memòria, vellesa inevitable i vitalisme hàbilment destil·lat. D. M.

‘OVNI 78’, de WU MING.

Observadors d’ovnis, Brigades Roges, rock progressiu italià, heroïna, terroristes d’ultradreta, comunes psicodèliques... El col·lectiu bolonyès Wu Ming barreja elements altament inflamables a Ovni 78 (Manifest Llibres), una novel·la torrencial i al·lucinada que combina fets reals –amb el segrest d’Aldo Moro com a detonant– amb personatges i trames de ficció per compondre el retrat d’una època i un país en què la història i la contracultura s’aboquen juntes al precipici pel qual s’estimben les utopies. R. T.

‘LLUVIA PEQUEÑA’, de GARTH GREENWELL.

Lluvia pequeña (Random House) és una novel·la bellíssima, molt commovedora, en què Garth Greenwell explica, partint de la seva pròpia experiència, l’estada d’un poeta a l’uci d’un hospital d’Iowa (EUA) a causa d’un dolor sobtat i insuportable. "No era més que una cosa minúscula arronsada, una mica de matèria terriblement espantada, totalment insignificant, el món sencer", diu el protagonista. Sí, som un cos, tots. Però només uns quants autors són capaços de transcendir el jo des del patiment i fer-lo universal. Greenwell n’és un. I. M. R.

‘EL LOCO DE DIOS EN EL FIN DEL MÓN’, de JAVIER CERCAS.

A mig camí entre la crònica de viatges, l’autobiografia sentimental i el retrat a peu de carrer del papa Francesc El loco de Dios en el fin del mundo (Random House) torna Javier Cercas al terreny de la novel·la de no-ficció per submergir el lector en una investigació detectivesca sobre el misteri de la resurrecció. Fe, religió i anticlericalisme conviuen en aquest llibre, un dels grans esdeveniments de la temporada, publicat poc abans de la mort del pontífex i crescut en la necessitat de comprendre el funcionament del Vaticà. "Deia Flaubert que n’hi ha prou mirant atentament una cosa perquè es torni interessant. I amb les persones passa el mateix", defensava Cercas. D. M.

‘LAS IRAS’, de PILAR ADÓN.

Tancar-se per assolir la llibertat semblaria un oxímoron, però Pilar Adón fa servir aquesta idea per construir un edifici narratiu habitat per dones, i majoritàriament dones joves que actuen en universos asfixiants. No són models de virtut al vell estil, tampoc segueixen els postulats d’una certa mirada feminista que les simplifica com a víctimes o com a triomfadores. Les nenes terribles d’Adón i Las iras (Galaxia Gutenberg) són mereixedores de compassió però sobretot inquieten d’allò més. Són monstres que abans van ser àngels. E. H.

‘PROUST, NOVEL·LA FAMILIAR’, de LAURE MURAT.

¿Què passa quan el que s’ha llegit resulta més autèntic que el que s’ha viscut? Laure Murat va créixer en una família aristocràtica, de les de castell a la campanya, molt semblant als personatges de l’alta burgesia de les novel·les Marcel Proust. Víctima d’un pare absent i una educació absolutament glacial, Murat va tallar en sec per convertir-se en la dona que és avui: lesbiana, d’esquerres i feminista, tot el que el seu entorn de ranci llinatge no li hauria permès mai. Aquesta autobiografia publicada per Anagrama, guanyadora del Premi Médicis d’Assaig, barreja les seves memòries amb la crítica literària i dona sentit a una de les frases que hi fa lliscar: "Proust em va salvar la vida". L. B.

‘CALEDONIAN ROAD’, d’ANDREW O’HAGAN.

¿Caledonian Road (Mésllibres) és la gran novel·la de l’Anglaterra post-Brexit? Encara millor. Això és, amb el seu anar i venir pel carrer que dona títol al llibre i que connecta el nord gentrificat amb el sud precaritzat, el retrat d’un país en descomposició, d’una ciutat a la deriva i d’una família jugant a la gallina cega en un camp minat. Un Dickens amb hackers ètics, rapers busca-raons, polítics corruptes, oligarques russos i empresaris explotadors. Una formidable foguera de les vanitats alimentada per la benzina del descontentament i la manxa de la rialla esglaiada al voltant de la qual balla, sempre a punt d’ensopegar, Campbell Flynn, acadèmic estel·lar que encapçala una sèrie tan victoriana de catastròfiques dissorts. D. M.

‘LOS VIEJOS AMORES’, de ROSA RIBAS.

Quarta entrega de la sèrie protagonitzada pels Hernández, la peculiar família de detectius del barri barceloní de Sant Andreu, i nova venjança contra els excessos de la societat contemporània. A Los viejos amores (Tusquets), Rosa Ribas s’endinsa en el laberint de culpa, vergonya i engany a què els estafadors de l’amor que operen a Facebook i Instagram aboquen les seves víctimes. Baixesa moral i suspens en l’aire aportats per part d’una de les veus més sòlides de la novel·la negra contemporània. D. M.

Notícies relacionades

Angel Blue a Peralada

Lax’n’Busto contagia rock’n’roll

‘DE QUATRE GRAPES’, de MIRANDA JULY.

Hi ha molt d’autoficcional a l’última i molt recomanable novel·la de la cineasta i escriptora Miranda July, dedicada a no donar per vàlides les veritats heretades –que totes hem heretat– per capgirar-les i aspirar a una vida autèntica més enllà de la família feliç amb fills i la realització professional. La protagonista sembla que té el kit complet oposat, ¡ai!, a la necessitat de donar una resposta real als seus desitjos mentre el cos li comença a emetre senyals de canvis. ¿De quatre grapes (Angle Editorial) és una novel·la sobre la menopausa? Doncs sí, entre moltes altres coses. E. H.