La sanitat s'ha de reconvertir per atendre els malalts crònics

S’ha reflexionat molt en els últims anys sobre l’envelliment  gradual de la població i com aquest fenomen comporta nous reptes per a la societat en el seu conjunt i la sanitat, en particular. S’han aprovat estratègies sanitàries i plans d’abordatge; s’han celebrat multitud de congressos i simposis, i fins i tot, el Comitè de Bioètica, l’organisme assessor del Ministeri de Sanitat, estudiarà en els pròxims mesos si el Sistema Nacional de Salut s’ha adaptat al gran repte: la cronicitat, amb referència a la tendència creixent de la ciutadania a tenir malalties de llarga durada. La conclusió, segons les fonts consultades, és que l’estructura sanitària ja ha fet passos però encara li queda un llarg camí per recórrer per donar una resposta a les necessitats dels ‘nous pacients’.

L’augment de l’esperança de vida i l’avenç clínic units, en ocasions, a incorrectes hàbits de vida, han provocat que malalties com la diabetis, la insuficiència cardíaca o el càncer s’hagin convertit en patologies cròniques, que requereixen una continuïtat en les cures i un enfocament mèdic integrador i multidisciplinari, ja que la majoria dels malalts no pateixen una única patologia, sinó diverses.

No obstant, l’actual estructura sanitària està més enfocada alsprocessos aguts, amb una extensa xarxa hospitalària que se centra més en la curació que en la prevenció i una oferta molt especialitzada, quan la majoria de pacients necessiten justament el contrari: una resposta anticipada, polivalent i continuada, no tant enfocada a una curació impossible com a evitar descompensacions o recaigudes.

“Als antípodes”

Per això, alguns especialistes consideren que el sistema està “alsantípodes de les necessitats dels pacients crònics complexos”, segons avisa Ricardo Gómez Huelgas, president de la Societat Espanyola de Medicina Interna (SEMI). I el que és pitjor, “no està adaptat ni té aparences que s’adapti al que ve”, lamenta el president de la societat de metges de família SemFYC, Salvador Tranche. I és que les prediccions apunten que en pocs anys es multiplicarà per tres el nombre de persones grans en comparació amb els joves.

En l’actualitat, el 59% de la població major de 15 anys ja pateix un problema crònic de salut, si bé la majoria de caràcter lleu, segons l’Enquesta Europea de Salut. Per això, les consultes motivades per obesitat, malalties cardiovasculars o respiratòries, entre altres patologies de progressió lenta, copen el 80% dels serveis d’atenció primària i suposen el 60% dels ingressos hospitalaris. Només la despesa en atendre la diabetis, la malaltia isquèmica del cor i l’osteoporosi, tres de les principals malalties, suposa 26.489 milions d’euros a l’any, cosa que representa el 3,15% del PIB. 

A més, el 75% dels pacients atesos en medicina interna presenten pluripatologia, amb una mitjana de sis malalties cròniques, i el 94% d’aquests estan polimedicats, és a dir, consumeixen més de cinc medicaments al dia, amb el perill dels efectes adversos i les interaccions entre fàrmacs que comporta.

Els petits avenços

Davant d’aquesta estadística, el Govern va aprovar el 2012 una estratègia d’abordatge de la cronicitat i totes les Comunitats Autònomes han fet el mateix. El problema, segons el doctor Tranche, és que no han passat del paper a la realitat, tret d’“alguns tímids avenços”.Ell representa la medicina de família, la més maltractada pressupostàriament durant la crisi, segons coincideixen diversos estudis i han denunciat els professionals dels centres de salut en diverses protestes. Potser per això la seva visió és més crítica.

Beatriz González, catedràtica de la Universitat de Las Palmas especialista en economia , considera, al contrari, que la sanitat ha fet “passos importants” cap a la seva reconversió. També Marco Inzitari, president de la Societat Catalana de Geriatria, de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya, “veu el got mig ple” i explica que “un sistema tan preparat com l’espanyol és difícil de trobar, tot i que quedin coses a fer”.

Potenciar l’atenció primària

Entre els pacients crònics, vuit de cada deu opina que calintroduir canvis, com homogeneïtzar l’atenció en totes les comunitats, donar continuïtat assistencial, millorar els serveis d’urgències i tenir més en compte les organitzacions que representen els malalts, segons explica Carina Escobar, presidenta de la Plataforma d’Organitzacions de Pacients.

Els especialistes coincideixen, a més, que calpotenciar l’Atenció Primària i que el metge de família o la infermera gestora o d’enllaç –figura creada en algunes autonomies per a l’atenció al pacient crònic– passin de ser “del porter al ‘coach’”, segons resumeix Beatriz González la necessitat que els centres de salut siguin el referent per al pacient, els que coordinin i tingui una actitud proactiva, de manera que els metges especialistes deixin de “segrestar”el malalt. Per això, segons l’economista, no n’hi ha prou amb augmentar la inversió, sinó que també és necessària una“reorganització”i que es “repensin” molts programes posats en marxa per atendre l’adult sa i amb un “valor afegit mínim”. I és que, segons lamenta Tranche, “amb sis minuts d’atenció per pacient en primària és impossible”.

A més de potenciar la figura del metge i la infermera de capçalera, la SemFYC i la SEMI coincideixen que a l’hospital el referent per als crònics hauria de ser l’internista, que també té una visió integral i polivalent.

Integrar els serveis socials

Així mateix, toca millorar la integració entre els recursos sanitaris i els serveis socials, perquè la cronicitat té un fort component social. Per exemple, les persones més desfavorides tendeixen a cuidar-se menys i, per tant, a patir més malalties de llarga durada. En aquest capítol, convé reforçar l’atenció domiciliària, que continua recaient massa en els familiars, així com enrobustir la xarxa de residències i hospitals de dia, per evitar estades hospitalàries llargues de malalts grans o pluripatològics, per als quals una infecció hospitalària pot ser mortal.

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

En aquest sentit, Catalunya té una xarxa d’atenció intermèdia pionera, que fa “adequadament de pont entre l’hospital i l’atenció primària”, segons Inzitari. Però, segons el seu parer, caldria obrir més residències per a joves amb malalties cròniques i, sobretot, formar més geriatres, perquè les projeccions sobre les jubilacions pronostiquen un “escenari crític”.

Finalment, segons coincideixen els especialistes, convé potenciar la prevenció i que la salut formi part de totes les polítiques, perquè la contaminació o els hàbits no saludables són darrere de moltes malalties i la seva correcció pot, millor que altres accions, reduir les freqüents visites al metge.