UN NOU CAS DE PEDERÀSTIA

Primera denúncia policial per abusos als claretians després del degoteig d'acusacions de pederàstia

Mireia, una exalumna de 42 anys, ha anat als Mossos per revelar que va ser agredida pel conserge de l'escola de Barcelona

Tres formadors ocupats per l'orde religiós estan sota sospita per acusacions difoses a les xarxes socials

zentauroepp47260167 claret190310174035

zentauroepp47260167 claret190310174035 / Robert Ramos

7
Es llegeix en minuts
Guillem Sánchez
Guillem Sánchez

Periodista

Especialista en Successos, tribunals, assumptes policials i de cossos d'emergències

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Primera denúncia policial per abusos sexuals contra un treballador de l’escola Claret de Barcelona, una congregació que ja acumulava acusacions de pederàstia contra dos professors i un empleat però cap demanda formal presentada davant delsMossos d’Esquadra. Fins ara. Els tres homes sota sospita són el sacerdot Francesc Figueres i un conserge –tots dos de l’escola Claret de Barcelona– i un docent laic d’una escola de Sallent (Bages), que va ser claretià fins el 1992.

Totes les acusacions existents que pesaven sobre ells s’havien formulat únicament a través de tuits penjats a les xarxes socials o de correus enviats als claretians a la bústia ‘prevenim@claretians.cat’. La primera denúncia policial recollida el dijous 7 de febrer l’ha presentat l’exalumna  Mireia, una dona de 42 anys, després de relatar el seu cas a EL PERIÓDICO. La dona assenyala el conserge del Claret de Barcelona per un delicte d’abusos sexuals amb accés carnal –ja prescrit per al Codi Penal– comès presumptament durant el curs escolar 1984-1985, quan ella tenia 8 anys.

L’armari sota l’escala

La consergeria estava en un garita sota l’escala principal de l’escola Claret de Barcelona. A la cavitat angular que formaven el terra i el sostre de la rampa, com si fossin unes golfes, el conserge –el mateix que va estar en aquest càrrec des de finals dels 70 i fins a principis dels 80– tenia un armari per guardar-hi coses d’una mida tan menuda que només hi entraven les nenes com la Mireia. Deixant que utilitzessin aquest amagatall, es va guanyar la seva confiança, per acabar abusant-ne. 

Després d’anys de teràpia psicològica, els abusos del conserge ara són un record del qual la Mireia en pot parlar sense problemes. Tot i que va ser un secret fins que va complir els 36 anys, quan ho va explicar a la seva parella. “Li ho vaig dir durant una discussió. Li vaig deixar anar que si no entenia d’on sortia tanta ràbia cap a la meva infància i, en especial cap al meu pas per l’escola Pare Claret, era perquè desconeixia alguna cosa: el conserge va abusar de mi quan tenia 8 anys”. Al sentir-ho, la seva parella “es va enfonsar”.

Un bon tipus

El bidell era “molt amable”, comença a descriure'l. Enfundat en una bata blava, era la primera cara que veien els alumnes al trepitjar l’escola cada matí. I quan arribaven tard a classe, era qui els acompanyava a les aules amb la lliçó ja començada.

Durant el curs escolar de 1984-1985, la Mireia i dues amigues es van fer mereixedores d’un tracte especial per part del conserge. “Ens deixava entrar a la garita i amagar-nos a l’armari de sota de l’escala”, explica. Malgrat la seva edat, la Mireia va notar de seguida que les carícies que els feia l’home mentre rondaven per aquest espai li generaven incomoditat. Però res més. Fins al dia que hi va anar a curar-se un cop al genoll.

La farmaciola era a la consergeria i era on s’atenien les trompades de l’esbarjo. El bidell va fer entrar la Mireia i la va fer seure al seu costat, en una cadira. “Amb una mà em va fer fregues al genoll, i amb l’altra... suposo que portaria un vestit... em va posar els dits [a la vulva]”. “Em vaig aixecar, em vaig incorporar i vaig marxar”, explica. “Vaig ser conscient que me n’havia d’allunyar perquè allò que m’havia fet no estava bé. I recordo que, per dins, em va doldre molt que ho fes”. Tot i que no va dir res a casa, tampoc a l’escola.

A partir d’aquell dia, la Mireia va començar a pregar als seus pares que la deixessin quedar-se a casa per no anar a l’escola. Abans tampoc li agradava el Claret. Però després de l’abús, la por d’anar a l’escola, aquest mal a la panxa –”ara sé que era angoixa”–, es va agreujar. “De petita era una nena molt moguda, suposo que seria una candidata idònia per a l’etiqueta del TDAH que actualment col·loquen els psicòlegs, però llavors únicament van dir que només era una mala estudiant. A més, em comparaven massa amb el meu germà gran, que sí que seguia les classes sense problemes”.

La façana de l’escola dels claretians al carrer de Sant Antoni Maria Claret de Barcelona / JORDI COTRINA

Si la Mireia no va demanar ajuda als seus pares no va ser només per por que no la creguessin. “Jo era qui anava a jugar a la garita cada esbarjo, qui havia tret importància a les carícies que ens feia mentre ens amagàvem a l’armari. Em sentia culpable, si m’havia passat allò era perquè jo havia anat a jugar allà i això estava malament”.

Les seqüeles

Als 16 anys, la Mireia va tenir una depressió. Després de canviar d’escola en dues ocasions, finalment va aconseguir encarrilar el rumb acadèmic. Però tot i així, es va deprimir. “Amb els anys vaig entendre que l’abús sexual, i la meva incapacitat per explicar-ho, havien condicionat la meva manera de relacionar-me amb els altres, situant-me davant seu des d’un pla d’inferioritat...un símptoma clar que, en el fons, el que fallava era la meva autoestima”.

Núria Iceta

Editora de L'Avenç

Més o menys amb 36 anys, quan es va plantejar la maternitat, va sentir la necessitat d’anar al psicòleg. I ho va explicar a la seva parella. Fa una setmana, els ho va dir als seus pares, a qui “els va saber molt greu que hagués portat aquesta càrrega tota sola tant de temps”. I a l’escola ho ha explicat fa pocs dies amb un correu electrònic poc abans d’anar a una comissaria dels Mossos d’Esquadra.

“L’escola em genera certa ràbia. Potser no sabien què passava. Però també va fer falta que miressin cap a una altra banda per no veure-ho. Que tres nenes es passessin l’esbarjo jugant a la garita del conserge no era normal. A més tot va passar dins de l’escola, un lloc en el qual em sentia protegida”.

Twitter encén la metxa

Per començar a destapar els abusos sexuals ocorreguts al si de l’escola Claret de Barcelona, Pau Bosch, un exalumne del centre, en va tenir prou amb un tuit, publicat fa un mes. En aquest missatge es preguntava si serviria d’alguna cosa divulgar que a la dècada dels 80 el sacerdot Figueres els despullava a ell i a altres nois, fent valer excuses absurdes, per “mirar-los” mentre es dutxaven.

De seguida va obtenir resposta a aquesta qüestió. El tuit va generar una cadena que va aconseguir reunir diversos testimonis d’altres exalumnes que descrivien situacions similars ocorregudes entre finals dels 70 i començaments dels 90, una època en què el pare Figueres era a més el director de l’escola. Entre aquests, va emergir almenys un cas incontestable d’abusos sexuals relatat per un exalumne a TV3 i a BTV: durant una excursió, va explicar, es va despertar de nit i va descobrir que Figueres li estava “tocant” els genitals mentre es masturbava. Pau Bosch i Sergi Álex, un altre exalumne que va utilitzar el seu blog a internet per provar de contactar amb més víctimes, també han trobat testimonis contra un altre professor laic –el que va exercir al centre de Sallent– i contra el conserge del Claret. Aquest últim acusat per dues dones, una d'elles la Mireia.

El testimoni de l’exalumne de Sallent, recollit també per la televisió pública catalana, explica que ell va estar escolaritzat a l’escola del Bages entre 1967 i 1972. Els abusos que va patir per part del mestre denunciat van tenir lloc a l’interior de l’aula, a la taula del docent, i insisteix que molts dels seus companys de classe van haver de passar pel mateix. Després de donar a conèixer el seu cas, els claretians van treure un comunicat en què es mostraven “avergonyits” per l’actitud d’un professor que entraven en “gravíssima contradicció” amb els “valors cristians” de la institució.

Una dotzena d’avisos contra tres professors 

Notícies relacionades

La bústia de l’escola Claret ha rebut fins ara una dotzena de queixes contra el sacerdot Figueres, contra el conserge (dues) i contra el professor laic de Sallent (una). La reacció dels claretians ha sigut activar les autoritats civils i eclesials. L’ordre va traslladar els tuits a la fiscalia –que difícilment mourà fitxa sense denúncies formals sobre delictes, a més, ja prescrits– i en va informar la Doctrina de la Fe, l’òrgan del Vaticà encarregat d’investigar els casos de pederàstia, que sí que podria castigar –tot i que només canònicament– Figueres, l’únic religiós.

Figueres va abandonar completament la docència l’any 2011. Actualment viu en una residència de l’orde, té uns 80 anys i, segons fonts dels claretians, “té prohibit mantenir qualsevol contacte amb cap menor”. Sobre el cas del conserge, acusat per dues dones, que descriuen abusos idèntics, remarquen que no hi poden fer res perquè no és religiós i en l’actualitat no mantenen cap relació contractual amb ell. El mateix al·leguen sobre el docent laic que havia treballat a Sallent.

<strong style="background-color: rgb(255, 255, 255);">PS.</strong><span style="background-color: rgb(255, 255, 255);"> Després de la publicació d’aquesta notícia, </span><strong style="background-color: rgb(255, 255, 255);">Missioners Claretians de Catalunya</strong><span style="background-color: rgb(255, 255, 255);"> ha enviat un comunicat en què aclareix que el cas del conserge també va ser traslladat a la </span><strong style="background-color: rgb(255, 255, 255);">fiscalia</strong><span style="background-color: rgb(255, 255, 255);"> i que el ministeri públic ha arxivat el procés contra el pare Figueres al no existir cap denúncia presentada per les seves víctimes. </span>