Anar al contingut

L'augment de la despesa en atenció primària és ínfim respecte a la sanitat especialitzada

La inversió va créixer un 0,89% en la medicina generalista i un 16% en la secundària, entre el 2012 i el 2016

La societat degana de facultatius de centres de salut avisa del "greu" deteriorament que pateix l'atenció més propera

Patricia Martín

L'augment de la despesa en atenció primària és ínfim respecte a la sanitat especialitzada

FERRAN NADEU

Fa mesos que ho estan advertint els metges dels centres de salut i diverses societats científiques. Sense anar més lluny, Semergen, societat degana de facultatius d’atenció primària va emetre aquest dimarts un comunicat en què avisa que la medicina generalista corre un “greu perill” davant de la “reducció progressiva” dels pressupostos que s’hi destinen. Les cites per al metge de capçalera o pediatre es demoren setmanes, falten professionals i els que hi ha, estan saturats de feina. Ho van denunciar els facultatius catalans recentment en una vaga històrica. I un informe posa aquest dimarts negre sobre blanc que a Espanya va augmentar un 0,89% la despesa en atenció primària entre el 2012 i el 2016, mentre que la inversió en medicina especialitzada va créixer un 16%.

L’estudi ‘La sanitat en xifres 2018’, elaborat per la Fundació Gaspar Casal per al Cercle de Sanitat, assenyala, no obstant, que el sistema sanitari espanyol manté la seva bona posició en el rànquing mundial, malgrat les retallades que va patir motivades per la crisi econòmica. Tot i així, conclou que perquè continuï entre els primers llocs s’ha d’adaptar al progressiu envelliment de la població i corregir les diferències entre comunitats autònomes, que es van agreujar durant la recessió.

En termes generals la despesa sanitària va augmentar un 6,2% en les dates indicades, fins als 101.721 milions d’euros, els 71,2% dels quals corresponen al sector públic i la resta al privat, que s’ocupa de gairebé un terç de les prestacions. No obstant, la contribució de l’administració central es va resistir un 4,6%, mentre que les administracions autonòmiques van augmentar l’esforç inversor un 4,7%.

Entre els aspectes positius, l’informe destaca que la taxa d’infecció hospitalària va disminuir una mitjana d’un 8,5% i la de mortalitat intrahospitalària després d’una intervenció quirúrgica, un 2,4%. En canvi, va augmentar el consum de medicaments, especialment antidepressius, que els investigadors associen a l’envelliment de la ciutadania i a l’estil actual de vida, “en què l’estrès juga un paper rellevant en tots els segments d’edat”.