El moviment #cuéntalo va destapar més de 150.000 casos de violència de gènere

Fa menys d’un any, el ‘hashtag’ #cuéntalo va inundar les xarxes socials amb centenars de milers d’històries de dones que, en algun moment de la seva vida, havien patit una agressió. En tan sols 10 dies, el moviment va protagonitzar uns 3 milions de tuits a tot el món destapant, sobtadament, vivències que havien passat ocultes durant anys. La iniciativa va treure a la llum més de 150.000 casos d’agressió sexual, violació, maltractament, assetjament i assassinat. Vist en perspectiva, les xifres resulten estremidores. I potser és per això que alguns han qüestionat la validesa dels testimonis després del 'hashtag'. "Quan milers de dones decideixen fer públiques unes situacions tan doloroses, no pot ser que la primera pregunta que sorgeixi és si es tracta de denúncies falses", argumenta Cristina Fallarás, periodista i primera veu del moviment. "El fet que no ens creguin és el primer problema", afegeix.

En tan sols 14 dies, el 'hashtag' #cuéntalo va aconseguir destapar més de 15.000 relats de por, 18.000 d’assetjament, 8.000 de maltractament, 14.000 d’agressió sexual, 7.000 de violació i 5.000 d’assassinat. La gran majoria d’aquestes històries, més de 40.000, van ser explicades en primera persona per les mateixes dones que havien patit l’agressió. 11.000 d’elles, en canvi, van ser relatades de manera indirecta per mares, germanes, amigues, familiars o conegudes de les víctimes que, en molts casos, no havien sobreviscut per explicar-ho. "N’hi haurà alguns que qüestionaran aquestes dades i diran que tot és mentida. Però aquí no s’ha d’oblidar que, segons va recollir recentment Newtral, l’Informe de la Fiscalia General de l’Estat apunta que de les 1,2 milions de denúncies registrades, tan sols el 0,01% van resultar falses", destaca la periodista de dades Karma Peiró.

En aquest context, el ‘proyectocuéntalo.org’ neix amb la intenció de recollir el testimoni del moviment perquè el rastre d’aquells milers d’històries no es perdi amb el temps. Aquesta nova iniciativa de recopilació i anàlisi de dades, presentada de manera oficial aquest mateix divendres a Barcelona en un acte al que també ha assistit l’alcaldessa de la ciutat Ada Colau, ha comptat amb la col·laboració de Cristina Fallarás (impulsora del moviment #cuéntalo), Aniol Maria i Vicenç Ruiz (de l’Associació d’Arxivers–Gestors de Documents de Catalunya), Karma Peiró (periodista de dades) i Fernando Cucchietti (investigador del Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació). 

Testimonis digitals

La història del ‘proyectocuéntalo.org’ comença indirectament a l’Associació d’Arxivers–Gestors de Documents de Catalunya quan, després de tan sols uns dies de vida del ‘hashtag’, Aniol Maria i Vicenç Ruiz van decidir recollir el testimoni del moviment que en aquell temps acabava de sorgir a les xarxes socials. Els arxivers expliquen que van començar a emmagatzemar els tuits sense saber molt bé en què acabaria tot allò i que, en tan sols unes setmanes, ja havien recollit gairebé 3 milions de tuits, la qual cosa per a ells es va convertir en 13 gigues d’informació. "En aquell moment ens vam adonar que no tan sols manejàvem dades, sinó que es tractava d’històries molt dures amb una forta càrrega emotiva", expliquen els arxivers. Va ser llavors quan va haver d’entrar en joc l’anàlisi de dades a gran escala. 

"L’anàlisi d’aquestes dades ha sigut extremadament complex tant per la quantitat d’informació com per la complexitat dels missatges", explica Fernando Cucchietti, investigador del Barcelona Supercomputing Center. Analitzar el llenguatge humà, a diferència del 'big data' generat per un ordinador, planteja un repte fins i tot més gran. En aquest cas, per poder dibuixar el rastre que havia deixat el fenomen de #cuéntalo, va ser necessària la col·laboració de fins a dotze investigadors experts en anàlisi de dades. "Cadascun de nosaltres va haver de llegir i classificar milers de tuits per poder extreure tota la informació necessària. Va ser una tasca molt complicada perquè, com tots hem pogut veure, les històries amb què ens trobem eren molt sensibles", afegeix Cucchietti. 

Relats invisibles

Notícies relacionades

#Explicaho, relats en primera persona d'agressions sexuals

Les xarxes socials com a motor del feminisme: com els 'hashtags' unifiquen el discurs de les dones

L’anàlisi de dades del fenomen de #cuéntalo mostra com el fenomen va arribar a expandir-se a tot el món. El moviment va començar a Espanya posant el focus en històries de violència de gènere que afectaven a dones pràcticament desconegudes que, a diferència del que poc abans havia passat amb les denúncies de conegudes actrius a través del #Metoo, no solien acaparar la mirada de l’opinió pública. Però la protesta no va acabar aquí. En un tres i no res, l’eco del 'hashtag' va arribar a 60 països. L’Argentina, Xile, Colòmbia i Mèxic també van alçar la veu per denunciar casos de violència de gènere que havien passat a les seves terres. Buenos Aires, de fet, va destacar com la ciutat amb més participació.

El resultat d’aquest moviment global són les 15.000 històries que ara recull el ‘proyectocuéntalo.org’. Ara, no obstant, els responsables de la iniciativa recorden que, fins a l’eclosió a les xarxes socials, tots aquests casos de violència de gènere s’havien mantingut a l’ombra. I és per això que, segons expliquen els seus impulsors, el projecte continuarà creixent per no deixar que totes aquestes històries caiguin en l’oblit i, sobretot, perquè les dades recopilades puguin servir per continuar lluitant contra la violència de gènere.