FEMINISME DIGITAL
Les xarxes socials com a motor del feminisme: com els 'hashtags' unifiquen el discurs de les dones
#MeToo, #LasFeministasQueremos i #Cuéntalo han servit per apoderar les dones
La Xarxa és un element essencial d’apoderament col·lectiu, un mecanisme d’identificació que uneix necessitats, dona veu democràticament i genera estratègies d’actuació. En aquesta línia, el feminisme ha utilitzat en els últims mesos tres ‘hashtags’ potents que han mostrat la necessitat de milions de dones de compartir el seu relat públicament. Primer va ser #MeToo, en resposta a les agressions sexuals de Harvey Weinstein a Hollywood. Després, a Espanya, #LasFeministasQueremos i #Cuéntalo van servir per identificar-se, teixir xarxa i lluitar per un objectiu comú.
Així ho expressa Isabel Mastrodoménico, impulsora de #LasFeministasQueremos, ‘hashtag’ del qual ha nascut un llibre amb el mateix nom sobre les necessitats d’aquest moviment. Per a la creadora de l’Agencia Comunicación y Género, la clau de l’èxit d’aquestes etiquetes és la ruptura de la fractura digital. "Hem tingut un desembarcament enorme de noies feministes, de dones que han après a optimitzar els seus perfils. Abans ens estàvem mobilitzant en entorns molt locals, i aquestes xarxes ens han permès sumar estratègies, compartir el que estem fent en una petita ciutat i adonar-nos que les dones que són a Buenos Aires o Hèlsinki estan exigint coses similars".
En la mateixa línia s’expressa Cristina Fallarás, impulsora de #Cuéntalo, una etiqueta que va sorgir de la indignació per la sentència de La Manada generant un efecte mirall en milers de dones. "El ‘hashtag’ crea mecanismes d’identificació. El relat estava tapat, i el que passa quan el tapes és que desapareixen els mecanismes d’identificació de tal manera que no es pot respondre de manera conjunta, no hi ha un relat conjunt", explica. "Les xarxes socials han permès desenvolupar aquest relat paral·lel al de les institucions. Amb #Cuéntalo o #MeeToo, una estanquera de Vallecas és igual que una actriu de Hollywood, es reconeixen totes dues, creen un moviment internacional i solidari. Això és bestial, perquè no hi ha un moviment polític d’aquest tipus".
Una etiqueta per sumar
"Quan tenim consciència de gènere, treballem de forma contrària al sistema patriarcal: sumem", diu Isabel Mastrodoménico. "I aquest desembarcament massiu ens permet conèixer els mecanismes per posar en marxa el canvi". No es tracta d’una forma de manifestació, sinó de comunicació, insisteix Fallarás: "És molt important deixar clar que són mecanismes de comunicació conjunts que ens han robat. Et reconeixes en l’altra persona i et manifestes conjuntament. Per això la utilitat d’aquestes etiquetes. La consciència de classe existeix fins que l’esborres. La consciència de gènere directament no existia".
Parlem de paraules claus que s’acaben per convertir en símbols, i que faciliten el reconeixement en les vivències d’altres dones. Des de l’embafament, la ràbia, el dolor funcionen. Però també des de l’alegria. "Ha estat molt apoderant poder dir en veu alta tot el que estem pensant", conclou Mastrodoménico. I des de l’alegria d’aquest apoderament, el patriarcat es veu amenaçat: "Molestem".
¿Com traslladar el relat a la política?
Notícies relacionadesÁngela Rodríguez, diputada de Podem al Congrés, explica que el seguiment d’aquestes etiquetes no es fa tant com a diputades, sinó com a feministes a les institucions. "Entre altres coses, perquè moltes vegades els vivim com a dones en primera persona. Jo he publicat tuits amb tots aquests ‘hashtags’ sense anar més lluny".
Aquestes necessitats que es mostren a través de la xarxa, es converteixen en prioritats legislatives. "És inevitable. Tenim com a prioritat absoluta acabar la nostra llei de llibertats sexuals i contra les violències sexuals; perquè molt del que parlen aquests ‘hashtags’ és de la impunitat en aquests casos", diu. "Celebrem el gir que en els últims anys ha aconseguit la politització de moltes dones en primera persona a través de les xarxes i del feminisme. Això és una revolució, una cinquena onada feminista que té el seu primer impuls en aquests ‘hashtags’ i a Espanya".
- RUTA El tresor més ben guardat de Lloret de Mar
- 50 anys de la invasió del Sàhara Occidental Espanya va tenir un pla de guerra contra el Marroc l’any 1975
- Campanya ‘Junts s’explica’ El ‘superdissabte’ de Junts: 111 carpes i un miler de voluntaris per mirar de marcar perfil després de la ruptura amb el PSOE
- Carta blanca des de la música clàssica
- A l’interior d’Espanya es viu fins a 10 anys més que a la zona costanera
- La Loteria de Nadal pot pujar de preu: el primer premi també serà més gros
- El 72% del material de pedòfils són imatges quotidianes El Govern regularà el ‘sharenting’: adeu a publicar fotos del teu fills a les xarxes socials, una forma de «negligència, maltractament i abús»
- Foscos intermediaris Ucraïna i l’oposició castrista assenyalen l’ambaixada russa pel reclutament de cubans per a la guerra
- Relacions entre socis El PSC i ERC avancen en la negociació del finançament singular per desencallar els pressupostos d’Illa
- Humanització de la sanitat Una pacient amb càncer: «La meva psicòloga és tan important per a mi com l’oncòleg»
