Espanya ha experimentat l'increment de donants més gran de la història

Espanya continua batent rècords en matèria de donació d’òrgans. Després de liderar el rànquing mundial durant 27 anys consecutius, en els últims cinc anys ha experimentat un creixement del 37%, l’increment més gran de la història, al passar de 35,1 donants per cada milió d’habitants a 48 en un lustre. Aquesta xifra eleva la taxa de trasplantaments a 114 per milió de població (p.m.p), la més alta del món. Segons l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT), aquestes dades suposen sis donants i 14,6 trasplantaments diaris.

Només el 2018 hi va haver 2.243 donants i 5.314 trasplantaments, cosa que ja permet acostar-se als 5.500 que l’ONT i les autoritats autonòmiques s’havien fixat per al 2020, segons va destacar aquest dilluns la ministra María Luisa Carcedo, en la presentació dels resultats. La titular de Sanitat va assenyalar que aquestes aquestes xifres tan "significatives" i que fan que els espanyols siguin els ciutadans del món amb més opcions de rebre un trasplantament per curar una malaltia no són fruit de la "casualitat" sinó de la "generositat" de la població i de la traça i la coordinació dels equips sanitaris i l’ONT, que s’han convertit en un "referent mundial".

Les diferències amb altres països són "abismals", va incidir la ministra, que va comparar els 48 donants per milió d’habitants amb la mitjana de la UE, situada en 22,3 p.m.h., o dels Estats Units, de 31,7 p.m.h. Els bons resultats es deuen, sobretot, a l’increment de la donació en asistòlia, és a dir, de pacients amb parada cardiorespiratòria, i la seva transformació en multiorgànica. Aquest tipus d’intervencions, més complexes i que han obligat a introduir millores en les tècniques de conservaciód’òrgans, es van incrementar el 2018 un 10%, fet que ja suposa que una de cada tres donacions és en asistòlia. 

Cantàbria lidera el rànquing

Per comunitats autònomes, Cantàbria va tornar a liderar el rànquing, seguida de la Rioja, Astúries, Extremadura, el País Basc i Navarra. A Catalunya, una de les poques regions que rep més òrgans dels que exporta a altres autonomies, els trasplantaments van créixer un 3,9%, fins als 1.149, amb l’hospital Vall d’Hebron liderant el rànquing d’intervencions.

De fet, Catalunya va batre l’any passat el seu propi rècord de trasplantaments d’òrgans a l’haver dut a terme un total de 1.149, un 3,9 % més que el 2017, i amb això manté la tendència a l’alça des de fa cinc anys, segons el balanç que ha fet aquest dillunsl’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT).

Segons ha explicat el director de l’OCATT, Jaume Tort, la taxa de la comunitat catalana és de 151 trasplantaments per cada milió de persones, només comparable amb la de l’estat de Filadèlfia (Estats Units), que se situa en 149. "La taxa de trasplantaments de Catalunya és una de les més altes del món, fins i tot ha superat l’espanyola, que és de 114 trasplantaments per cada milió de població, a causa que a Catalunya en comparació el nombre de donants vius és bastant alt", ha ressaltat Tort.

Amb una cultura tan estesa i una legislació favorable a la donació d’òrgans, la taxa de rebuig d’Espanya se situa en el 14,8%, molt per sota de la d’altres països de l’entorn, en els quals ronda el 40%. Amb xifres tan excepcionals, Carcedo va admetre que "la capacitat de millora ja és molt limitada". Per això va avisar que, en el futur, toca reduir la demanda i les llistes d’espera, a través dels avenços en la curació de determinades malalties. Referent a això, el nombre de pacients que esperen rebre un òrgan es va reduir de 4.891 el 2017 a 4.804, en què destaca un 19% la minoració en el trasplantament hepàtic degut precisament al fet que els nous fàrmacs antivirals, per fer front al’hepatitis C, han reduït el gruix de sol·licitants.

Escassetat de nens i molts donants grans

Notícies relacionades

Freixenet i els sindicats pacten un erto per la baixada de producció

Sancho es debat entre les presons de Samui i Bangkok

En la llista d’espera hi ha, en l’actualitat, 88 nens. La directora de l’ONT, Beatriz Domínguez-Gil, va reconèixer que el trasplantament en menors és un "repte" perquè els donants són escassos, però per això s’han dissenyat estratègies destinades a augmentar la conscienciació entre els professionals sanitaris i com a fita, el 2018, es van fer quatre trasplantaments cardíacs sense que el grup sanguini fos compatible.

Al llarg dels anys ha variat considerablement el perfil de donant. S’ha reduït fins a un 3,8% els procedents d’accidents de trànsit i s’ha incrementat, fins a un 63%, els originaris d’un accident cerebrovascular, que majoritàriament són persones grans que moren pel que es coneix com a causes naturals.