¿Quina regeneració política és la que necessita Espanya?

BAIXA QUALITAT DEL DEBAT POLÍTIC.

La màquina del fang dispara en totes direccions. Perquè, en general, els enquestats lamenten el baix nivell del debat polític sense excepcions, amb l’actitud bel·ligerant dels partits en el punt de mira. "En general, la degradació del debat polític que busca la destrucció de l’adversari condueix a una perillosa desqualificació del sistema democràtic per part de la ciutadania", alerta la catedràtica de Dret Penal de la Universitat de Barcelona Mercedes García Arán. "El gran dèficit és el comportament irresponsable dels partits, fins i tot els més vells i sistèmics, que afecta el funcionament dels diferents poders i en ocasions dificulta el compliment de les seves funcions, el paper dels mitjans i les relacions amb les organitzacions de la societat civil i amb els ciutadans", adverteix la professora de Ciències Polítiques de la Universitat de València Astrid Barrio. Els retrets se succeeixen. Com el del secretari general de CCOO de Catalunya, Jesús Pacheco, per a qui "la desafecció institucional ha provocat la polarització política, cosa que ha provocat una estratègia tribal dels partits, i ha reduït el seu missatge cada vegada més entre els seus militants i simpatitzants". Entre els dèficits de la vida política democràtica espanyola, el catedràtic de Dret Processal de la UB Jordi Nieva-Fenoll, assenyala "la frivolitat de massa càrrecs públics en l’acompliment de la seva tasca, per la total falta de consciència de la rellevància democràtica de la seva tasca". El secretari del Comitè Editorial d’EL PERIÓDICO, Rafael Jorba, lamenta també la falta de sentit de la institucionalitat i de "lleialtat política mútua, al Govern i a l’oposició". El president del Consell de la Informació de Catalunya, Josep Carles Rius, és l’únic que tria un destinatari específic per a les seves crítiques: "Una dreta política que considera il·legítim tot govern que no sigui el seu i que està disposada a creuar línies ètiques bàsiques per recuperar el poder".

PSEUDOMITJANS I MITJANS.

Jordi Nieva-Fenoll no aïlla un dels temes posats sobre la taula pel president del Govern, d’una tensió més general i dels efectes de les xarxes socials. "La desinformació, el llenguatge agressiu i la manipulació propiciada per les xarxes socials està impregnant no només algunes declaracions polítiques sinó també les actuacions d’alguns mitjans de comunicació". Tampoc ho fa Jesús Pacheco: "La sobresaturació d’informació fa imperceptible per a bona part de la societat la identificació de notícies falses, i alimenta la desinformació, cosa que fa de l’espai públic un lloc tòxic de pensament i anàlisi de la realitat". Josep Carles Rius prefereix assenyalar, en aquest camp, un altre factor distorsionador: "L’ecosistema mediàtic està condicionat per uns diners públics i privats que pretén condicionar el periodisme".

LA POLITITZACIÓ DE LA JUSTÍCIA.

La professora de Dret Constitucional de la UB Mar Aguilera apunta que "el problema actual més greu és la no-renovació del Consell General de Poder Judicial. Això produeix una crisi constitucional sense precedents i afecta amb això, entre d’altres, el nomenament de nous magistrats als tribunals superiors, cosa que minva la qualitat de la justícia i de la democràcia, en detriment del dret fonamental a la tutela judicial efectiva de la ciutadania". També el catedràtic de Dret Constitucional de la UB, Xavier Arbós, apunta entre les falles del sistema "la politització del poder judicial, sobretot en els alts tribunals. No s’ha aconseguit encara mai crear un CGPJ sense directes influències ideològiques". Però també baixa al concret i assenyala "la instrumentalització del Poder Judicial mitjançant l’ús de l’acció popular" i la necessitat de garantir l’autonomia del Ministeri Fiscal. Rius assenyala un problema estructural: "L’extracció social dels jutges hauria de ser més diversa i plural". Però no tot s’arreglaria precisament amb un cop sobre la taula des de l’Executiu, recorda García Arán, que crida l’atenció sobre que "la concepció patrimonialista dels òrgans de govern o de control ha implantat un sistema de quotes pel qual les principals forces polítiques es consideren amb dret a tenir els seus propis membres, cosa que qüestiona la seva possibilitat d’actuació imparcial".

LA PLURINACIONALITAT.

El professor de Dret i Ciència Política de l’UOC Pau Bossacoma descentralitza el debat: recorda l’existència d’un "dèficit plurinacional", davant el qual "Espanya hauria d’acomodar millor el seu pluralisme nacional i territorial". Jorba, en aquest sentit, critica una altra falta de lleialtat, la federal: "del Govern central cap als governs autonòmics i viceversa".

L’EFICÀCIA DE L’ADMINISTRACIÓ.

Un clamor des de la societat civil però que no sembla que els partits polítics espanyols posin en primer lloc de les seves preocupacions. "Cap burocràcia no és cap transparència. Són necessaris protocols de transparència àgils i efectius", diagnostica Jesús M. Sánchez García, degà del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona. Francina Alsina, presidenta de la Taula d’Entitats del Tercer Sector de Catalunya, denuncia també que "tenim una administració pública que encara no és capaç de donar una resposta adequada i eficaç a les demandes de la ciutadania. Necessitem que aquesta administració estigui realment al servei de la ciutadania i que tingui en compte la seva diversitat i les seves necessitats".

LA PARTICIPACIÓ.

Una democràcia participativa hauria d’analitzar si ho és efectivament. I aquí també tindríem una cosa a dir. "El primer dèficit seria el poder absolut dels partits en les institucions, amb pèrdua de contacte entre els electes i els votants, que voten partits, no persones", lamenta Nieva. Sánchez considera també "alarmant" la falta de participació dels col·legis professionals en la producció normativa".

ELS DRETS SOCIALS.

Més enllà de la política institucional, les veus que venen d’entitats o agents socials recorden que la no-satisfacció de drets bàsics és també un dèficit democràtic. "El creixement de la desigualtat els últims anys ha reduït la percepció de la utilitat de tot allò públic i el sistema que ho vertebra", alerta Pacheco. "Disposem de diversos instruments per garantir l’accés als drets socials, però aquests mecanismes no acaben de funcionar prou bé per donar resposta a les persones, en especial les que estan en una situació de vulnerabilitat i que continuen sense poder exercir els seus drets en igualtat de condicions que la resta", afegeix Alsina. Mar Aguilera afegeix a aquests drets "la falta d’igualtat efectiva entre homes i dones" i "les conseqüències irreversibles del canvi climàtic".

LA CORONA.

Notícies relacionades

Sánchez pren impuls i dona a Illa autonomia per pactar: "Soc feliç"

Illa escombra l’independentisme sense lligar el Govern

I per acabar, Xavier Arbós afegeix "el risc que la inviolabilitat del rei es converteixi en impunitat de la seva hipotètica actuació delictiva en la seva conducta privada".

Després de cinc dies de suspens, el president del Govern, Pedro Sánchez, va anunciar que seguiria en el càrrec però que el seu propi gest havia de suposar un "punt i a part" a partir del qual impulsar una necessària "regeneració democràtica". Només ha deixat clar fins ara quina és l’agenda que proposa, centrada en els dos elements (desinformació i utilització política de l’administració de justícia) que apunta com a culpables de l’"assetjament" de la figura de la seva dona. Però l’agenda del debat no tindria per què quedar acotada a l’assenyalada en aquesta compareixença. Per aquest motiu plantegem avui a una dotzena d’acadèmics, representants de la societat civil i dels àmbits professionals directament al·ludits, tres preguntes que pretenen ampliar el camp de visió: ¿Quins són els grans problemes de salut democràtica d’Espanya, quines les reformes prioritàries i amb quines majories i consensos abordar-les?