12 secrets dels 12 grans de raïm de Cap d'Any

Els 12 grans de raïm de Cap d’Any són tota una tradició a Espanya. Un costum d’una mica més d’un segle que encara amaga algun secret. Aquests en són alguns.

L’Aledo i les noves varietats

La immensa majoria del raïm que es consumeixi a Espanya aquesta pròxima nit de Cap d’Any serà de la varietat Aledo. És l’última que es recull en tot l’hemisferi nord tot i que, a poc a poc, el comerç internacional fa que també es consumeixin varietats importades des de l’hemisferi sud, especialment aquelles que arriben ja sense llavors.

Epicentre, el Vinalopó

Tot i que la varietat és originària de Múrcia, d’un poble amb el mateix nom, actualment l’Aledo només es cultiva la vall alacantina del Vinalopó Mitjà. Tres pobles (Novelda, La Romana i Agost) concentren les vinyes. Perquè el raïm aguanti fins el Nadal cal que hi hagi vent i no gel, expliquen a la zona. El fet que a la veïna Múrcia la temperatura mitjana sigui un parell de graus més alta en fa inviable el cultiu per a aquestes dates.

Les bosses de paper

La imatge icònica de les vinyes del Vinalopó de les quals sortiran els 12 grans de raïm mostra els carrassos protegits per una bossa de paper. En contra d’una versió molt estesa, la funció principal d’aquesta protecció que se li posa al mes de juliol no és retardar-ne la maduració sinó, principalment, evitar que se la mengin ocells o bestioles i, sobretot, donar als carrassos un color daurat uniforme. Sense aquesta closca hi hauria una part del raïm ‘cremat’ i altres de més verds.

La recol·lecció, de novembre al dia 31

Els primers carrassos d’Aledo comencen a tallar-se a començaments de novembre, alguns van directament al mercat però d’altres es comencen a emmagatzemar a les cambres on estaran fins i tot pocs dies abans de la nit de Cap d’Any. La recol·lecció s’intensifica al desembre però hi pot haver alguns camps en què s’acabi de recollir el raïm aquell mateix dia 31, a poques hores de les campanades.

Els treballadors, a sis euros

El sou tant dels recol·lectors com de les persones que treballen als magatzems preparant aquest raïm és de sis euros l’hora, segons fonts del sector. Això sí, en l’última setmana de l’any, els treballadors poden multiplicar el nombre d’hores treballades a la cadena que selecciona, neteja i empaqueta el raïm, on principalment treballen dones

El preu es quadruplica

Des del principi d’aquesta campanya el quilo d’Aledo en el camp és entre 0,75 i 0,85 euros però aquest preu es multiplica abans d’arribar a la taula. El 2017, el quilo d’aquesta varietat es va pagar a les fruiteries entre 2,5 i 3,5 euros en els dies previs a la nit de Cap d’Any, el que suposa que gairebé es va quadruplicar per l’‘efecte campanades’

L’origen, entre França i Madrid

Segons recullen diaris de l’època, en la dècada de 1890, a Madrid es consolida i estén la tradició de menjar el raïm amb les campanades de l’última nit de l’any. Des de feia uns anys l’ajuntament havia començat a cobrar cinc pessetes a qui sortís la nit de Reis, que era el més festiu fins aleshores i que va anar deixant pas a la del 31. Les primeres referències ja feien referència a l’atracció de la sort com a excusa però no hi havia un número fix; que fossin 12 va arribar després. També hi ha una teoria segons la qual el costum es va estendre a partir de 1909, quan els viticultors van crear l’hàbit per donar sortida a una copiosa collita de raïm.

La lluita de classes fins i tot en el raïm

Inicialment van ser les famílies més acomodades les que van adoptar el costum d’acabar l’últim sopar de l’any amb raïm i xampany, pel que sembla per influència francesa, i quan la nit de Cap d’Any va començar a popularitzar-se com una nit de festa les classes populars van copiar la del raïm amb cert component satíric. De fet diversos articles de principis del segle XX critiquen que s’assumís un fet del qual abans se’n feia burla.

La popularització, amb la tele

Tot i que el costum aviat es va estendre a tots els punts d’Espanya, ajudada a partir dels anys 40 per la tècnica de l’embossat, que va permetre augmentar el nombre de quilos disponibles en una data tan tardana, la popularització definitiva va arribar a partir de 1962. Aquell va ser el primer any en què es van retransmetre les campanades des de la Puerta del Sol i la tradició es converteix en hegemònica.

Dos milions de quilos

Des del Consell Regulador de la DO Raïm de la Vall del Vinalopó es calcula des de fa anys que en aquell mig minut es consumiran a Espanya entre 1'5 i dos milions de quilos del seu raïm, que suposa dos terços de la que s’engoleix en aquells segons.

Un raïm cada tres segons, menys el 1997

Notícies relacionades

Premis APCE 2025: el valor de l’edificació responsable

Mor Enric Morist, el somriure enmig del desastre

El rellotge de l’antiga Reial Casa de Correus, l’edifici més antic de la Puerta del Sol, tarda habitualment 17 segons a donar les dotze campanades però des de fa dècades en les del dia 31 es demora el martellet que colpeja les campanes perquè es pugui menjar un raïm cada tres segons el que allarga el procés fins als 36. El 1997, acabat de reparar el rellotge, es va decidir mantenir la freqüència habitual, cosa que va provocar que molts no poguessin acabar-se-les ‘a temps’. No es va tornar a fer.

Tradició d’anada i tornada per l’Atlàntic

L’emigració espanyola al segle XIX va estendre la tradició del raïm a altres zones del planeta, especialment a Sud-amèrica. En països com l’Argentina, Mèxic o el Perú es tracta d’un costum assentat que s’ha anat traslladant a països veïns tot i que en alguns ha derivat cap a les panses. És el cas del Brasil, del qual, al seu torn, la tradició ha tornat via l’Atlàntic fins a instal·lar-se a Portugal.