òbit

El desafortunat final de l'àvia de la fabada Litoral

Sant Martí de Centelles ha acomiadat aquest dimecres Antònia Cruells, la veïna més famosa del poble

La seva família sospita que pot ser que morís a l'ensopegar i colpejar-se el cap amb un moble de casa

captura-8

captura-8

6
Es llegeix en minuts
Alba Jaumandreu

"¡¡¡Bon dia al dematí!!!" era la seva frase més popular i amb la qual, sempre, amb un somriure, saludava els veïns i amics. Era la 'iaia Antònia', carismàtica, agradable i aparentment feliç. Sempre vestida amb un enorme somriure i amb una peça de color vermell. La iaia Antònia Cruells, l’àvia de Sant Martí de Centelles que es va fer famosa a tot Espanya gràcies als anuncis de la fabada Litoral, va ser trobada morta de manera totalment inesperada diumenge passat a casa seva i aquest dimecres ha sigut el funeral. El seu entorn sospita que va perdre la vida per culpa d’una desafortunada ensopegada.

Més de 300 persones s’han acostat aquest dimecres a la parròquia de Santa Maria d’Aiguafreda per donar l’últim adeu a la popular Antònia. Durant l’hora de cerimònia, amics i familiars l’han recordat com la dona que era: "Molt particular. Era l’Antònia. L’Antònia i punt". Ha tingut una missa feta a la seva mesura, amb sardanes i cançons, paraules tendres i molt d’amor.

Assistents a la cerimònia de comiat d’Antònia Cruells. / ALBA JAUMANDREU

Al matí, quan anava al mercat, a comprar a les botigues del poble o a visitar la seva cosina, sempre se la veia pel carrer amb el cistell de la compra. Mai faltava al seu passeig diari, en qualsevol època de l’any; a l’hivern, sense gaire abric, però, sí, és clar, amb la bufanda vermella.

El seu caràcter aparentment seriós (especial, segons alguns veïns) s’amagava darrere del seu somriure. Tot i que la fama mai la va canviar, al contrari, la va fer més feliç i més radiant, en els últims temps la seva personalitat es va anar tancant a causa de la solitud i dels anys. Mai va arribar a casar-se. Vivia sola, sense fills, però sovint l’acompanyaven les seves cosines. La seva edat sempre ha sigut un misteri per a tots els amics. Mai la va voler dir; ella sempre va ser jove.

‘L’Antònia de Can Mitjà’ o ‘l’Antònia rosa’ era molt popular a Sant Martí de Centelles, poble que portava al cor i del qual se sentia la capitana. Mai tenia un ‘no’ per a ningú. Sempre participava a les festes majors, des dels sopars populars fins al ball i el mercat ambulant popular. Avui, el poble perd un somriure més i els veïns senten la seva pèrdua. “Quin somriure tenia; quina alegria transmetia”. Després del funeral a Aiguafreda, l’Antònia ha sigut enterrada aquest dimecres al seu poble. No podia ser de cap altra manera.

Una broma a la ràdio

Aquella enèrgica salutació del “¡bon dia al dematí!” es va popularitzar l’any 2004 en el programa de ràdio 'Freakandó Matiner', de RAC-105, dirigit per Llucià Ferrer. Ell li va trucar per felicitar-la, perquè les amigues de l’Antònia van voler fer-li una broma després de la pèrdua del seu germà, que li va costar superar. La seva resposta natural ("Bon dia al dematí") al despenjar el telèfon va transmetre tant al presentador que va acabar fitxant-la. Des d’aquell moment, l’Antònia va ser batejada com a 'iaia Antònia', tot i que no li agradava gaire aquest sobrenom.

La casa de l’Antònia a Sant Martí de Centelles. / ALBA JAUMANDREU

Llavors va començar a col·laborar en el programa de ràdio i a televisió amb Ferrer. Finalment, va saltar a la fama a tot Espanya quan la van fitxar per protagonitzar l’anunci de la fabada Litoral.

En el funeral, Llucià Ferrer ha recordat l’Antònia com una dona especial, amb caràcter, però ha remarcat que de seguida es van convertir en família. “Això no ho sap ningú, però ella venia a celebrar el Nadal a casa meva”, ha afirmat el periodista. “Avui nosaltres perdem un somriure, però allà a dalt a partir d’avui viuen molt millor. Gràcies per tot, iaia Antònia”, ha finalitzat.

Malgrat aquests últims anys de popularitat, l’Antònia mai va pensar a abandonar Sant Martí de Centelles. Allà era tota una ‘celebrity’. Molts recorden encara aquell dia de finals de juliol del 2007 quan un luxós cotxe de color gris fosc amb portes de papallona es va aturar a la plaça de l’Abella i hi va baixar la iaia Antònia disposada a fer el pregó de la festa major del poble, en què va recordar com havia evolucionat en les últimes dècades. Llucià Ferrer, l’home que la va portar a la fama i que la va arribar a considerar la seva àvia, va ser qui conduïa el vehicle

 

 

Col·laborativa i participativa en tot, la de Can Mitjà era una gran aficionada a les sardanes des de feia anys. Mai faltava al ball, tot i que alguna cosa li fes mal, i sempre estava disposada a ajudar la Colla d’Amics de la Sardana Vall del Congost, de la qual era sòcia. També participava ajudant en les caminades que organitzava l’associació del poble Els Gafarrons. L’Antònia es posava en els punts de control, on sempre parava alguna persona a demanar-li una foto. A més, era Gafarrona d’Honor.

Durant la cerimònia, els seus amics han recordat la seva personalitat: “Eres com un quadro immens ple de pinzellades de colors acolorits”. També, el seu esperit col·laboratiu i la seva gran afició. “Tenia un amor immens per les sardanes. Família i sardanes. Amics i sardanes. La tele, mirant 'Rex' i sardanes. Aplecs a tot el territori i sardanes. Cantar ranxeres i sardanes. Tot el que fos, però, sempre, sardanes”. Sempre recordava els sants i els aniversaris de tots els amics “i, si era la primera, millor”. El record dels amics ha acabat amb la sardana 'Girona m’enamora’ i la gent aplaudint.

Una de les seves últimes col·laboracions, i de les més especials, va ser a l’octubre, quan va participar en laCaminada pels Guerrers,un acte per celebrar elSegon Memorial Jaume Bou, el nen del poble que va morir fa tres anys a causa d’un osteosarcoma. L’Antònia va col·laborar activament amb la família per recaptar fons per a l’Hospital Sant Joan de Déu com a encarregada de recollir els tiquets per al dinar, que consistia en un entrepà de botifarra. Com no podia ser de cap altra manera, a tothom li responia amb el seu “Bon dia al dematí”.

Filla de transportista i fan del Barça

També era una boja del Barça, “el millor club del món”, i no faltava la seva bufanda de l’equip. Sempre amb samarretes de logotips inimaginables. Orgullosa de ser filla d’un transportista i dels seus peculiars gustos. Li agradava disfressar-se, sempre que podia, de castanyera per donar castanyes als petits. També, regalar caramels i anar a veure els Reis d’Orient. I, de jove, viatjar molt. Però la seva pitjor por sempre havia sigut morir-se. “No vull parlar d’això. Fa molta por, i a sobre si estàs sola”.

Acollidora i coneguda per tots els veïns, visitava els familiars molt sovint i sempre els portava alguna cosa. La seva millor companyia era la seva cosina, que també viu sola i a qui visitava diàriament a les quatre i deu de la tarda i es feien companyia mútua. Els seus familiars la van veure per última vegada dijous, tot i que divendres a la tarda alguns veïns la van veure sortir a passejar. No va ser fins dissabte quan es va començar a sospitar que li havia passat alguna cosa, perquè feia moltes hores que ningú l’havia vist.

Va ser trobada al terra del menjador de casa seva amb la tele funcionant i un bassal de sang al voltant del cap

Notícies relacionades

Efectivament, diumenge al matí es va confirmar el pitjor, quan l’Antonia va ser trobada al terra del menjador a casa seva, amb la tele funcionant i un bassal de sang al voltant del cap. A falta de l’autòpsia, fonts pròximes a l’Antònia sospiten que va fer els seus últims passos quan es dirigia cap a la cuina per deixar el got de llet, que sempre prenia a la nit abans d’anar-se’n al llit. Llavors va ensopegar i es va donar un cop fatal a la templa amb un moble.

La seva mort ha sigut tràgica, desafortunada, trista com totes, però el seu comiat ha estat ple d’afecte i records alegres. Al final de la missa s’ha cantat el ‘Virolai’ i l’Antònia ha rebut l’últim adeu entre aplaudiments.

Temes:

Catalunya