Oberta una investigació

Un nadó mor a Vigo després d'optar els seus pares per un part casolà sense assistència

La parella havia sigut advertida dels riscos, atesa la posició en què estava el fetus

Els metges alerten que donar a llum a casa comporta més riscos que fer-ho a l'hospital

hospital-lvaro-cunqueiro

hospital-lvaro-cunqueiro

4
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez

Un nadó va morir a Vigo dilluns passat després que la seva mare intentés donar a llum al seu propi domicili sense assistència sanitària. El Jutjat número 5 de Vigo n’investiga la mort.

Segons explica 'La Voz de Galicia' (diari que va fer transcendir la notícia aquest dimecres), citant fonts sanitàries, la parella havia contactat amb algunes llevadores perquè assistissin el part a casa i elles els havien advertit que el nen estava d'esquena (en posició podàlica) i era necessari anar a l’hospital, però tot i així van optar per quedar-se a casa. Aquest era el segon fill de la parella, que ja havien tingut el primer a casa. 

Al complicar-se el part, la família va sol·licitar assistència mèdica a través del 061, que va mobilitzar una ambulància assistencial i una altra de medicalitzada i es va decidir el trasllat de la mare i el nen al’Hospital Álvaro Cunqueiro. Els treballadors del 061 no van trobar cap professional sanitari al domicili.

La mare havia desistit dels controls habituals de seguiment de l’embaràs

D’acord amb fonts consultades per premsa local, la investigació judicial es va iniciar després que la mare acudís als jutjats de guàrdia per demanar permís per enterrar  el nadó mort. Va ser llavors, després de preguntar-li les causes de la mort, quan la dona va explicar les circumstàncies en les quals havia tingut el nadó.

Segons s’ha traslladat a l’informe oficial del jutjat, la mare havia desistit dels controls habituals de seguiment de l’embaràs. Al principi sí que els havia seguit, però almenys l’últim mes de gestació, que sempre és delicat, la dona no havia acudit a la consulta d’obstetrícia, explica també ‘La Voz de Galicia’.

La seguretat de l’hospital

El cap del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital del Mar de Barcelona, Antoni Payà, no és partidari dels parts domiciliaris, que considera "un pas enrere". Segons ell, la Medicina han aconseguit reduir la morbimortalitat perinatal per sota de la biològica i, per això, "resulta poc justificable córrer riscos innecessaris" tant per a la mare com per al nadó. "El part no deixa de ser una situació de risc. És veritat que n’hi ha alguns de baix risc, però un part és sempre una cosa evolutiva i es pot desviar de la normalitat", explica Payà a EL PERIÓDICO. El ginecòleg afegeix que totes aquestes coses "es poden controlar en un hospital, però no en un domicili".

"Resulta poc justificable córrer riscos innecessaris tant per a la mare com per al nadó"

Antoni Payà

Cap de Ginecologia de l’Hospital del Mar

Sense voler entrar en més detalls, Payà assegura que coneix més casos de morts fetals "que no surten en la premsa" en altres hospitals. "No entenc aquestes coses, és com això de no vacunar-se. Tenim mitjans per salvar la vida de la mare i el nen", reivindica. Al respecte de la mort fetal de Vigo, assenyala que la dificultat afegida dels parts podàlics. "Quan el nen ve de cul, la majoria dels parts acaben en cesàries, perquè està demostrat que en aquest tipus de parts hi ha més mortalitat." D’aquí la importància, per a ell, de ser en un hospital.

Notícies relacionades

Payà també recorda que avui dia la medicina és "poc intervencionista" quan una dona dona a llum i per això als hospitals també hi ha molts parts naturals, també coneguts com a parts no medicalitzats. "Una cosa és un part natural i una altra, un part domiciliari. Jo estic en contra del segon, no del primer. Un part natural implica que els metges intervenen el menys possible. Es fa sense anestèsia. Algunes dones ho prefereixen perquè així senten més". Però, tot i que sigui un part natural, les mares són en un hospital i disposen dels mitjans per ser ateses, si és necessari.

El metge també enumera els riscos que té qualsevol part: problemes de contraccions, de rotació del cap del nen, de pèrdua de benestar fetal. "Jo no sé si la gent que opta pels parts domiciliaris és conscient d’això.

Uns 500 parts domiciliaris a l’any a Catalunya

A Catalunya es produeixen a l’any entre <strong>400 i 500 parts domiciliaris. </strong>El cap del Servei de Medicina Maternofetal del Hospital Clínic de Barcelona, <strong>Francesc Figueres,</strong> explica a aquest diari que parir a casa és una "pràctica segura" sempre que es compleixin <strong>tres condicions. </strong>Primera, l’embaràs ha de ser de<strong> baix risc. </strong>Segona, ha d’estar assistida per <strong>professionals amb experiència, </strong>com llevadores. Tercera, ha d’estar previst, per si fos necessari, un <strong>trasllat ràpid</strong> a l’hospital.<br/><br/><span style="font-size: 1.6rem; line-height: 2.6rem;"> Tot i que es compleixin aquestes condicions, un part domiciliari té </span><strong style="font-size: 1.6rem; line-height: 2.6rem;">dos o tres vegades més risc</strong><span style="font-size: 1.6rem; line-height: 2.6rem;"> de complicació per al nounat que un part a l’hospital. “Però, malgrat tot, les complicacions són molt infreqüents si es compleixen aquests requisits”, explica Figueres, que opina que el debat entorn d’aquest tema està “desenfocat”. "Hem de treballar perquè cada vegada els hospitals siguin més com una casa i no al revés", opina.</span>