Informe de l’Oficina Municipal
El barri de les Tres Torres supera els 40.000 euros de renda i dobla la mitjana de Barcelona
Els recursos dels barcelonins van créixer un 5% el 2022 amb augments a tots els barris, tot i que es refermen les desigualtats
DADES DEL 2024 | La renda disponible de les llars barcelonines va créixer un 9,4% el segon trimestre del 2024
DADES DEL 2021 | Les Tres Torres, el barri amb més renda de Barcelona, triplica folgadament la de Ciutat Meridiana

L’Oficina Municipal de Dades (OMD) de l’Ajuntament de Barcelona ha actualitzat aquest dilluns les dades de la renda de les llars per càpita, que dibuixa, una vegada més, una ciutat que consta d’unes zones amb veïns que compten amb un volum de recursos elevat i d’altres zones amb veïns que viuen amb menys d’un terç d’aquests recursos.
L’informe de l’OMD, amb dades del 2022, precisa que la renda de les llars dividida pels habitants de la ciutat va ser de mitjana a la capital catalana de 22.994 euros, un 4,9% més que la del 2021, seguint la tendència creixent després del descens que va suposar la pandèmia el 2020. A més, aquesta xifra és un 20% més elevada que la de Catalunya (19.237 euros).
Tot i que les dades revelen que tots els barris de Barcelona tenen augments positius de renda per càpita, es continuen refermant les desigualtats entre territoris. És una cosa que s’aprecia clarament si es compara la situació del barri amb les llars amb més renda per càpita, les Tres Torres, 41.430 euros, amb la de Ciutat Meridiana, el que la té més baixa, 11.789. L’impacte és més alt si es té en compte que Les Tres Torres supera el valor de Barcelona en un 80% mentre que la de Ciutat Meridiana suposa el 51% de la mitjana de la ciutat.
A més, les Tres Torres ha crescut molt més respecte al 2021 que Ciutat Meridiana. Els veïns del barri del districte de Sarrià-Sant Gervasi han augmentat la seva renda en 3.600 euros de mitjana, mentre que els del barri de Nou Barris, en 860 euros.
Per districtes
Quant als 10 districtes, Sarrià-Sant Gervasi encapçala la llista dels que tenen més renda per càpita per llar, amb 35.062 euros, seguit de les Corts (29.498 euros), l’Eixample (25.931 euros) i Gràcia (25.190 euros). Ciutat Vella és el districte amb menor renda, amb 16.838 euros, per darrere de Nou Barris (16.872 euros) i Sants-Montjuïc (20.309 euros). Tot i que tot i que tots els districtes han tingut increments en la renda, els augments més elevats corresponen a Ciutat Vella i Sarrià-Sant Gervasi.
Hi ha una altra dada destacable, que és que mentre que la renda disponible de menor valor és a Ciutat Vella, en renda primària el que té un valor inferior és Nou Barris. Això és a causa de l’efecte de les prestacions socials, que a Nou Barris tenen un efecte més important que a Ciutat Vella.
Els barris amb més prestacions socials són els que tenen valors més baixos de renda disponible per càpita, com Canyelles o Can Peguera, tot i que l’estructura d’edats dels residents és també condicionant del volum de prestacions socials que perceben els veïns de cada barri.
Per barris
Els barris amb més creixement en la renda disponible han sigut el Gòtic, el Raval i les Tres Torres, tots amb augments per sobre dels 9%, mentre que la Clota, Can Baró, el Congrés i els Indians i el Bon Pastor tenen increments inferiors al 2,5%.
Entre els barris del districte de Gràcia hi ha menys dispersió –ja que els barris que el componen viuen situacions econòmiques similars– que als de Sarrià-Sant Gervasi, les Corts i, especialment, Sant Martí, que mostren un rang més gran entre els barris de menor i més renda disponible per càpita.
Notícies relacionadesEntre els barris més atípics respecte als seus districtes destaca, a les Corts, el barri de Pedralbes, per disposar de molts més recursos, amb un índex d’1,66. I al districte de Sant Martí despunta la diferència entre els barris de la Vila Olímpica –zona adinerada amb un índex d’1,41– i el del Besòs i el Maresme, amb una realitat econòmica oposada amb 0,63 d’índex.
En relació amb l’evolució dels recursos de les llars, les rendes mixtes van augmentar un 10,1% el 2022, mentre que les remuneracions d’assalariats ho van fer en un 9,9% i les prestacions socials van baixar en un 4,3%. El principal recurs de l’economia de les llars de Barcelona són les remuneracions d’assalariats (56%), seguides de les rendes mixtes (25%) i les prestacions socials (19%).
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Pont local ¿Quins centres comercials obren el 9 de juny, Segona Pasqua, a Barcelona i Catalunya?
- Entendre-hi més ‘El conte de la serventa’ va ser una realitat a Irlanda: 9.000 nadons morts i 56.000 mares solteres maltractades al segle XX
- Barcelona es juga un 14% del PIB si els turistes la deixessin de visitar
- Calendari Quina festa és el 9 de juny? Només aquests municipis de Barcelona tindran un pont de tres dies
- Amb diversos ingressats Un presumpte brot de salmonel·la causa almenys una vintena d’afectats a Sant Adrià
- Criança Carlos González, pediatre i expert en criança: «No insisteixis que el teu fill mengi coses sanes»
- El negoci de la droga Més del 90% dels narcoassalts a Catalunya estan vinculats a la marihuana
- El truc barat i senzill perquè les arnes no entrin a casa: només necessites aquesta aroma
- ‘Enemigos íntimos’ Pablo Iglesias: «Alguns periodistes tenen molt més poder que els ministres, vicepresidents i fins i tot que el president del Govern»
- Conferència dels Oceans Sánchez considera la restauració de les zones costaneres una prioritat estratègica