Les mútues van gastar 3,6 milions d’euros el 2024 per contractar detectius privats per vigilar treballadors de baixa

L’Alícia treballava netejant escales; un dia, fruit del mal clima a l’empresa, va demanar la baixa per ansietat. Pocs dies després, un desconegut –que va resultar ser un investigador– la va citar en un restaurant per oferir-li una feina i gravar-la per veure si l’acceptava.

La Inocència, caixera de supermercat, feia diversos anys que estava amb una incapacitat permanent, fruit d’un quadre psicòtic, quan la mútua va decidir revisar el seu cas, contractar un detectiu per seguir-la i fotografiar-la en les seves activitats diàries, com portar els seus fills a l’escola.  

En un moment en què les baixes mèdiques dels treballadors van a l’alça i la despesa que assumeix la Seguretat Social i les empreses ronda els 30.000 milions d’euros anuals, les companyies i les mútues han augmentat els diners que gasten a perseguir els possibles fraus entre treballadors malalts. Al llarg de la setmana, gairebé un milió de treballadors –al voltant del 4,1% del total d’ocupats, segons dades de l’INE– falten a la feina per malaltia. 

¿Quants d’aquests ho fan de manera fraudulenta? No existeixen aproximacions sobre això, però les mútues i les companyies estan incrementant la seva inversió en detectius privats, una figura fins ara relativament desconeguda i que opera sobre una fina línia entre els interessos de les empreses i el dret a la intimitat dels treballadors. 

Al llarg del 2024 les mútues col·laboradores de la Seguretat Social van gastar 3,6 milions d’euros per contractar investigadors privats per seguir treballadors de baixa a tot Espanya, segons dades recopilades per aquest mitjà després d’analitzar un a un els contractes sobre la matèria publicats a la Plataforma de Contractació del Sector Públic.  

Els casos dels tres treballadors esmentats a l’inici d’aquesta reportatge són reals, estan recollits en sentències judicials i les proves obtingudes per detectius privats van ser, en alguns casos, determinants per retirar la prestació o justificar l’acomiadament. En d’altres, o les proves no acaben de ser vinculants o el jutge les invalida si l’investigador es va extralimitar en les seves funcions. 

També hi ha empreses que contracten investigadors per verificar que els seus treballadors empren realment les adaptacions de jornada per cuidar fills o altres familiars o per a altres menesters o si qui teletreballa s’escapa a fa encàrrecs, entre moltes altres coses.

¿Quins treballadors de baixa són investigats i quins no?

«Nosaltres no valorem, som simples testimonis», expliquen a EL PERIÓDICO des d’Adchase, l’agència de detectius que més contractes públics de mútues es va adjudicar l’any passat, amb un total de 606.668,54 euros en contractes licitats o en vigor durant el 2024. Al mes, segons expliquen, vigilen entre 100 i 150 treballadors.   

La llista dels seus objectius els hi donen les mútues o les empreses que els contracten, segons expliquen des d’Adchase. Els donen un nom, un domicili i una sèrie de pautes per vigilar, mai el diagnòstic complet ni la malaltia per un tema de protecció de dades. «Ens demanen que vigilem si aixequen pes, si condueixen, si corren, si assisteixen a concerts, si sempre porten la crossa, si continuen treballant malgrat estar de baixa…», expliquen.  

«Ens trobem moltes persones que realment estan malament i els metges s’equivoquen en les seves sospites… Però la picaresca està a l’ordre del dia», afirma Juan Carlos Delgado, gerent de Detectib, la segona empresa que més licitacions de mútues es va emportar el 2024 sota el CIF d’Intelligentia Pro Justitia SL, amb més de mig milió d’euros. «L’últim any, sumant empreses i mútues, he augmentat més d’un 35% la meva facturació», explica.   

‘Modus operandi’

La manera de treballar de les agències de detectius es divideix, a grans trets, en dos mètodes. D’una banda, la vigilància i seguiment de treballadors en el seu dia a dia. Delgado explica que habitualment ells segueixen un treballador durant dos o tres dies, per tenir una foto completa del seu dia a dia i les seves rutines. Cada jornada de vigilància li costa a una empresa uns 600 euros i algunes mútues paguen més als investigadors si les proves que recapten detecten un frau que si validen la baixa de l’empleat. 

«Va en contra del principi d’objectivitat», apunten des d’Adchase. «Les mútues es deixen portar molt per la part econòmica», es queixa el gerent de Detectib. Si bé des de les dues agències defensen que aquesta és una pràctica il·legal, aquest mitjà ha pogut revisar diverses adjudicacions publicades a la Plataforma de Contractació en què una «inspecció positiva», tal com l’anomenen a agafar un frau, es paga tres vegades més que una «negativa».

«Quan veiem frau ens trobem amb diferents perfils. Hi ha el treballador que no té ganes de treballar, força una baixa i es passa el dia a casa i només surt per passejar el gos i anar a comprar. Aquest és molt complicat demostrar que està simulant una malaltia», expliquen des de Detectib.

«També hi ha el que aprofita la seva baixa per treballar ‘en B’ en un altre lloc. Solen ser oficis poc qualificats, per exemple, un cambrer que cobra part del salari de l’empresa que el contracta i després es treu un sobresou treballant sense contracte en un altre lloc. Aquests són relativament fàcils d’acreditar», prossegueix. «I després hi ha el que fingeix la baixa per preparar-se unes oposicions, buscar una altra feina o per venjança al cap si considera que l’ha agreujat, com no ascendir-lo o no concedir-li l’augment que demana», afirma el gerent de Detectib.

Si amb la vigilància no és suficient per obtenir proves, hi ha detectius que recorren a la «infiltració», segons expliquen des d’Adchase. Una fórmula que pot ser més eficient per obtenir informació, però que al seu torn requereix professionalitat per no acabar vulnerant els drets dels empleats vigilats.

Dos detectius d’aquesta agència expliquen com es van fer passar per potencials clientes d’un entrenador personal, que estava de baixa a la seva empresa, però que informalment i sense declarar continuava oferint els seus serveis. També com es disfressen habitualment de repartidores d’empreses de paqueteria per certificar si una persona viu o no en un domicili o altres tretes de l’estil. 

Notícies relacionades

El Banc d’Espanya retalla tres dècimes la seva previsió de creixement per a aquest any, fins al 2,4%, per la guerra comercial

Calviño anuncia que el BEI duplicarà amb escreix la seva inversió en defensa aquest any

«Sempre ens ha de guiar el principi de proporcionalitat, si no pots obtenir la informació d’una altra manera, està justificat», afirmen. No obstant, també expliquen que hi ha límits dins de la «infiltració» i que no es pot, per exemple, falsejar una situació per obligar a carregar pes algú i així demostrar que no estava lesionat o fer-se passar per l’autoritat i obtenir així informació, entre d’altres.      

Des d’Adchase expliquen que els contracten tota mena d’empreses i des de tot tipus de sectors. Una pràctica relativament habitual entre les grans empreses és gastar puntualment uns diners en detectius per mirar d’agafar diversos treballadors cometent un frau, acomiadar-los o sancionar-los i després publicitar-ho entre la plantilla. «És una manera d’alliçonar», resumeixen.