Les nou principals amenaces per a la infantesa

¿Quantes persones al món sabrien identificar què es commemora cada 10 de desembre? Segurament un nombre encara massa baix. Avui se celebra el que hauria de ser considerat com un dels dies més importants en la nostra història recent. Es compleixen 70 anys de l’aprovació de la Declaració Universal dels Drets Humans. No obstant, ni ocupa el lloc que hauria d’ocupar en l’opinió pública internacional ni –potser en conseqüència– els seus 30 articles són respectats com seria desitjable.

Des d’una perspectiva d’infantesa, el compliment dels drets humans continua deixant molt a desitjar. A Save the Children hem analitzat quina és l’actual situació a nivell global. Amb motiu del Dia dels Drets Humans recollim les nostres nou principals preocupacions sobre la situació al món de les nenes, nens i adolescents:

1. Fugida de la violència: la infantesa continua sent víctima dels conflictes armats i de tota mena de violència generalitzada, fins i tot en suposades situacions de pau. A finals del 2016, 28 milions de nens i nenes havien sigut desplaçats per força dels seus llocs de residència. El nombre dels que viuen en zones de conflictes també ha augmentat: d’1 de cada 10, a començaments de 1990, a 1 de cada 6 en els últims anys.

2. Matrimonis infantils: es calcula que, a aquest ritme, més de 150 milions de nenes hauran contret matrimoni abans de complir els 18 anys el 2030. Malgrat el progrés global, no hi ha cap regió que es trobi en condicions d’eliminar el matrimoni precoç abans d’aquell any. Totes les regions necessiten accelerar el progrés, però l’Amèrica Llatina i el Carib –regió que pràcticament no ha aconseguit cap avanç des de 1990– ha d’accelerar considerablement el ritme de reducció d’aquest índex. A més, a l’Àfrica Subsahariana, a causa del creixement de la població, el nombre de matrimonis de nenes previsiblement anirà en augment.

3. Embarassos adolescents: tot i que la prevalença d’embarassos en nenes adolescents sembla estar descendint a totes les regions excepte a l’Amèrica Llatina i el Carib, a causa que la població global d’adolescents continua creixent, les projeccions indiquen que el nombre de nenes menors de 18 anys que donen a llum a l’any augmentarà a tot el món, d’uns 7,8 milions en l’actualitat a 8,8 milions el 2030. Els augments proporcionals més grans és probable que passin a l’Àfrica Subsahariana.

4. Augment de la desigualtat: la bretxa quant al retard del creixement entre sectors rics i sectors en situació de pobresa ha augmentat en la majoria de països d’ingressos baixos. El Níger, Mali, la República Centrafricana, el Txad, el Sudan del Sud, Somàlia, Nigèria, Guinea, Sierra Leone i la República Democràtica del Congo encapçalen un llistat de països on les desigualtats continuen creixent, afectant especialment els nens i nenes.

5. Retard infantil del creixement: el nombre absolut de nens i nenes amb retard del creixement a l’Àfrica Subsahariana continua augmentant. A l’Àfrica Occidental i Central aquest increment es concentra de forma desproporcionada, on el nombre de nens i nenes amb retard del creixement ha pujat de 22,9 milions, el 2000, a 28,1 milions el 2016. El 2025, si es manté l’escàs ritme de progrés actual, al món hi haurà 130 milions de nens i nenes amb retard del creixement (en lloc de la xifra objectiu de 99 milions) i més de la meitat d’ells es concentraran a l’Àfrica Subsahariana (comparat amb prop de la tercera part en l’actualitat).

6. Mortalitat infantil: el progrés en els esforços dirigits a salvar vides ha afavorit els nens i les nenes dels països més desenvolupats. No obstant, no hi ha cap regió que es trobi en condicions de tancar la bretxa amb relació a mortalitat infantil per al 2030. A més, la majoria tampoc podran eliminar la disparitat quant a índexs de mortalitat de nens i nenes menors de 5 anys entre les llars més riques i les llars en la situació de pobresa més gran, ni tan sols per al 2050. Malgrat els extraordinaris avenços que s’han produït al món des de l’any 2000, fins i tot si continua la disminució dels índexs actuals, més de 60 milions addicionals de nens i nenes moriran abans de complir els 5 anys entre ara i el 2030, principalment per causes prevenibles. Aproximadament la meitat d’aquestes morts correspondran a nadons nounats.

7. Barreras per a l’accés a l’educació: l’avenç en els esforços dirigits a assegurar que tota la infantesa accedeixi al cicle complet d’ensenyament primari i secundari s’ha estancat. Tot i que el nombre de nens i nenes que no poden accedir a l’educació va disminuir de forma constant durant la primera dècada del present segle, l’avenç, en essència, s’ha aturat durant els últims anys. A més, considerant el creixement de la població a les regions amb els pitjors resultats, s’aconseguirà una escassa disminució en el nombre global de nens i nenes no escolaritzats el 2030, en comparació amb la xifra actual. Així mateix, almenys 400 milions de nens i nenes van a l’escola, però no aprenen (és a dir, no saben llegir ni tenen coneixements bàsics d’aritmètica).

8. Treball infantil: les xifres de treball infantil han augmentat a l’Àfrica Subsahariana. Entre el 2012 i el 2016, mentre l’índex de treball infantil en aquesta regió va augmentar del 21 al 22%, a totes les altres regions es va aconseguir reduir-lo. La regió també es troba entre les que han resultat més afectades pel conflicte i la pobresa, la qual cosa augmenta el risc de treball infantil.

Notícies relacionades

El Govern no descarta expropiacions i preveu mesures de seguretat als edificis en zones inundables

El fiscal demana 10 anys de presó per al notari investigat per una altra estafa

9. Abús sexuals i violència: ni les societats més desenvolupades han aconseguit eliminar la violència que pateixen nens, nenes i adolescents en el seu àmbit familiar o educatiu. L’assetjament escolar i el ciberassetjament continuen sent una amenaça real que provoca fins i tot morts. Els abusos sexuals i altres formes de violència persisteixen en el cercle més proper de milers de nens i nenes que es troben indefensos. L’augment de casos que han sortit a la llum en països com Espanya després d’anys de silenci evidencia la desprotecció a què la infantesa encara s’enfronta i la necessitat de legislar per acabar amb la impunitat.

Malgrat que aquest diagnòstic resulti escassament encoratjador, a Save the Children, amb el nostre enfocament de treball global, des d’una perspectiva de drets humans i gràcies a la nostra presència a més de 120 països, mantenim el nostre compromís per revertir-lo.