"La Declaració dels Drets Humans continua plenament incomplerta"

El 10 de desembre del 1948, aquest dilluns fa 70 anys, l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la Declaració Universal dels Drets Humans. Trenta drets que van de la igualtat, la llibertat o la prohibició de l’esclavitud i la tortura a la seguretat jurídica o la propietat, que s’han convertit en el que és la Constitució de la Humanitat.

Espanya es va acostar decisivament a la declaració amb la firma el desembre del 1976 dels Pactes de Nova York, que des del 1966 li donen recolzament jurídic i l’amplien amb aspectes com lalliure determinació dels poblesi elsdrets de les minories. Finalment, fa 40 anys, la Constitució del 1978 la va assumir com a pròpia, ja que va recollir que “les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats [...] s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal de Drets Humans”.

Després de quatre dècades de vigència, Esteban Beltrán, director de la secció espanyola d’Amnistia Internacional (AI), una oenagé l’activitat de la qual gira entorn de la defensa d’aquests drets, analitza per a EL PERIÓDICO la salut d’aquesta defensa dels drets humans. "La declaració segueix plenament vigent i plenament incomplerta", sentencia Beltrán. Remarca la importància que va tenir assumir “que les persones neixen lliures i iguals en dignitat i drets”, i també el fet que “els drets estan junts, són interdependents i indivisibles i que no n’hi ha de més importants que d’altres”. Pel responsable d’AI la declaració “és la base de la humanitat que transcendeix fronteres”, però recalca que “no es tracta només d’un cos moral sinó també d’un cos legal d’obligat compliment”.

Amnistia Internacional Espanya i la Universitat de València han organitzat una exposició en què 30 il·lustradors reflecteixen la seva visió de cada un d’aquests drets i que ha donat peu que aquesta oenagé posi el focus enquatre drets, o parelles, que necessiten una especial atenció al país.

Article 2

Article 2“Qualsevol persona té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta declaració sense cap distinció de raça, color, sexe, idioma, religió..."

Beltrán remarca que aquest dret "impregna" tota la declaració. Apunta que en el cas d’Espanya hi ha una situació molt greu amb les dones i recorda que més de 900 han sigut assassinades per les seves parelles o exparelles. “Hi ha una bona notícia, que és el pacte d’Estat que s’ha firmat, i una de dolenta, que és que tarda molt a veure’s els seus efectes”, explica.

Articles 13 i 14

Articles 13 i 14"Qualsevol persona té dret a sortir de qualsevol país, fins i tot del propi... "En cas de persecució, qualsevol persona té dret a buscar asil, i que li sigui concedit, en qualsevol país".

Des d’AI recorden que "vivim la crisi més gran de persones que fugen de conflictes des de la II guerra mundial", i xifren en 61 milions les persones que han hagut de fugir, però "la majoria estan en països limítrofs als seus, no venen a Europa".

Per això qualifiquen de "vergonyosa" la resposta del primer món, inclosa la d’Europa, que "està protagonitzant una recepció mesquina, limitada i que utilitza com a guardians Líbia i Turquia". Només Alemanya se’n deslliura. "La resta es mou entre la negació xenòfoba i racista i la inacció", assenyala.

Article 19

Article 19“Qualsevol persona té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió”.

Beltrán recorda una cosa òbvia. “La llibertat d’expressió si no molesta no és llibertat d’expressió”, assenyala. I recorda que “no té res a veure amb els delictes d’odi sinó amb expressar les teves idees sense que sigui delicte”. El diagnòstic des d’AI és clar: “A Espanya hi ha llibertat d’expressió, però la tendència és limitadora”.

Article 22

Notícies relacionades

¿Quan és el Dia de la Mare 2020? Dates de tots els països

Mor ofegat un menor al Bages al llançar-se a una bassa

Article 22“Qualsevol persona té dret a la satisfacció dels drets econòmics, socials i culturals, indispensables a la seva dignitat i al lliure desenvolupament personal”.

El director d’AI Espanya remarca que “la Constitució només protegeix com a drets socials el de l’educació, que està entre els fonamentals, ni la vivenda ni la salut estan adequadament protegits, i depèn del govern de torn que siguin oblidats o maltractats”.