De nena inadoptable a fundadora d’Israel

Si hi ha una família diferent i amorosa que fa parlar al seu entorn, germanes que dormen amuntegades amb les seves mainaderes i alhora germanes adoptives, una dona asexual per a la qual una altra engendra un fill, lluita lliure, ambient acadèmic, tatuatges, homes baixos, dones altes, converses i indagacions sobre el penis, una pel·lícula de sensualitat sobre tot el text, un estudiant a Viena que vol ser escriptor i que cerca la seva mare biològica; bé, si hi ha tot això només pot tractar-se d’una novel·la de John Irving (New Hampshire, 1942).

Les harmonies recurrents d’Irving competeixen a Reina Esther (Edicions 62) amb la melodia principal: una nena de tres anys és abandonada a l’orfenat St. Cloud’s de Maine el 1908. El seu pare va morir en el viatge des de Viena i la seva mare va ser assassinada a Maine per l’antisemitisme de què fugien. Adoptada per l’esmentada família diferent i amorosa, els Winslow, serà una vegada hagi complert de sobres amb ella una persona destacada (i fantasmal) en la fundació de l’Estat d’Israel. És Esther, "l’orfe més inadoptable de tots perquè és jueva", diu Irving en roda de premsa per Zoom des de casa seva a Toronto. "Quan la coneixes, saps que has d’anar amb compte amb ella, com amb l’Esther bíblica –prossegueix l’escriptor–. També comparteix amb ella la tenacitat i la ferocitat".

Irving, explica, sempre sap quan, com i on vol que desemboquin les seves novel·les. La resta es construeix a partir del final. "Per primera vegada sabia tant del principi com del final", assenyala, amb referència al fet que on millor que a l’orfenat St. Cloud’s dirigit pel doctor Larch havia de ser abandonada l’Esther. És l’escenari de la seva novel·la Prínceps de Maine, reis de Nova Anglaterra.

Construcció del relat

Potser no és el moment més oportú per fer una defensa del sionisme primigeni, se li planteja a Irving. "En el moment en què acaba la novel·la, el 1981, vaig estar a Israel i sentia tota la simpatia pels primers sionistes que van veure la necessitat de fundar l’Estat d’Israel –exposa–. Alhora, jueus no practicants i d’esquerra ja eren crítics amb la presència de jueus a Gaza i Cisjordània i amb com això podia anul·lar la possibilitat de la solució dels dos estats. Quan vaig tornar a Israel l’estiu del 2024, ja era evident que el conflicte permanent que s’intueix al final de la novel·la era una realitat. De vegades no et sents feliç de tenir raó".

Irving va contrastar dades només amb israelians i no va mantenir cap entrevista amb palestins, admet. "La novel·la s’explica a si mateixa –considera–. La vida de l’Esther està construïda per l’antisemitisme a partir dels tres anys, i torna a la seva ciutat de naixement, Viena, als 30, quan molts jueus ja havien fugit. El meu personatge va en el sentit erroni: vol saber d’on ve".

Mare, germans, padrastre

Irving deixa anar detalls sobre algunes de les fixacions que solquen la seva obra. La seva mare va treballar a New Hampshiere com a assessora de noies embarassades solteres, abans que l’avortament fos legal i també després. El seu germà i la seva germana petits, bessons, són un gai i una lesbiana. Irving va conèixer de primera mà "els problemes de discriminació" a què s’enfrontaven. El seu padrastre, professor a l’internat on va estar, va ser "un padrastre ideal, un pensador liberal, una persona molt informada".

Notícies relacionades

ETS fa que el Palau Sant Jordi canti en eusquera

Rosalía es cola a la cuina

"No és la primera de les meves novel·les que suggereix que si vols ser intolerant millor ho siguis davant la intolerància. La intolerància pot ser bona en el sentit de no tolerar certes coses", remarca.

Reina Esther acaba el 1981, amb funestos i complerts auguris. Viatgem al present, senyor Irving. "Trump és un feixista –comença–. Igual hi ha gent al meu país d’origen que no està prou formada per reconèixer el feixisme". Trump –afegeix– és un "pocatraça" amb una habilitat per "ficar la pota" que Netanyahu ha aprofitat en "el seu benefici".